Les eleccions al Congrés espanyol del passat 23 de juliol han esdevingut un tranquil·litzant per a les relacions dels membres de la biosfera independentista. Després dels retrets i crítiques constants entre els partits i entitats en els darrers anys, els resultats electorals de les dues darreres convocatòries han obert una nova etapa, o com a mínim hi ha posat sordina. Una nova fase que s’ha constatat en un dels termòmetres polítics catalans més importants i influents, la Universitat Catalana d’Estiu que ha celebrat la seva 55a edició a Prada, al Conflent, del 17 al 23 d’agost. En el rerefons de tot plegat, la prioritat de l’amnistia.
Les declaracions polítiques, els debats i els comentaris on han participat els líders institucionals i civils de l’independentisme han evitat el xoc habitual. Possiblement, la imatge més patent d’aquesta situació és com el president Pere Aragonès i el president a l’exili, Carles Puigdemont, van fer mans i mànigues per allunyar-se dels focus i celebrar una discretíssima cimera en un petit hotel de Prada, hores després que cinc presidents recordessin la figura de Pau Casals, en un acte icònic a Sant Miquel de Cuixà. O bé, l’assimilació desacomplexada de cada rol per a Òmnium i l’ANC que va esbossar un debat sobre el Catalangate que es va aprofitar per refermar la unitat de cara la manifestació de l’11 de setembre. Cap xiulada a cap representant polític i sí una defensa tancada de tots els operadors independentistes en defensa de la llengua.
De Junqueras als alcaldes
La nova dimensió independentista ja es podia ensumar el primer dia de l’UCE. Just abans de la inauguració oficial, l’advocat i diputat de Junts per Catalunya, Jaume Alonso-Cuevillas, del sector dur juntaire, valorava l’acord per a la Mesa del Congrés que tant el seu partit com ERC havien signat amb PSOE i Sumar. De fet, la notícia del pacte arribava enmig d’una classe de Cuevillas al prolífic curs de Dret que dirigeix el catedràtic Josep Maria Vilajosana. Vint minuts després, el president d’ERC, Oriol Junqueras, inaugurava l’UCE amb un discurs acadèmic i passional que va despertar una tancada ovació. Uns aplaudiments que van alleujar els membres del rectorat que no les tenien totes amb la reacció d’un auditori ple a vessar i molt crític amb l’estratègia republicana dels darrers anys.
En declaracions als mitjans, Junqueras va evitar qualsevol mena de crítica als seus adversaris electorals independentistes. En aquesta línia, va demanar continuar la feina amb “unitat estratègica” de les dues formacions al Congrés. Però Junqueras va anar més enllà i va centrar la pilota en un nou concepte, la “desjudicialització”. Un concepte mencionat com a sinònim d’amnistia i recollit per la resta d’intervencions dels líders d’ERC que van desfilar per la Universitat Catalana d’Estiu. Especialment còmodes es van veure la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, que semblava alleujada pel posicionament de la seva exformació, Podem, a favor d’una llei d’amnistia a l’estil de Portugal.
Un altre dels detalls d’aquesta treva va ser el debat d’alcaldes sobre la Construcció nacional a través dels municipis. Hi van participar alcaldes d’arreu dels Països Catalans que van demostrar una defensa desacomplexada de la llengua catalana. Però especialment destacable van ser les intervencions dels alcaldes del Principat, amb Ivan Sánchez de Berga (CUP), Marc Buch, l’alcalde de Calella (Junts), i Jordi Estiarte, alcalde de Bellpuig, que no van mostrar cap acritud i sí, en canvi, van admetre que no hi ha mecanismes efectius per fer sentir la veu municipal en la construcció política de la nació. Tres formacions independentistes que van compartir sense cap crítica creuada un debat políticament intens. Un fet impensable en els darrers dos anys. La presidenta del Parlament, Anna Erra, va ser prou curosa en les seves declaracions en la seva participació a l’UCE per, sobretot, distingir-se del contingut més partidista allunyat de la institució que hauria practicat la seva predecessora, Laura Borràs.
La cimera
El punt fort del menú de l’UCE va ser l’acte d’homenatge a Pau Casals en l’escenari simbòlic de Sant Miquel de Cuixà. Cinc presidents –Jordi Pujol, José Montilla, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès– van participar en un homenatge conjunt a Pau Casals com a referent del catalanisme plural però compromès amb el país. Una trobada i dinar que també va servir per participar en el procés de reinstitucionalització del president Pujol. Després d’un cordialíssim dinar de tots cinc, Aragonès i Puigdemont es van escapar per trobar-se a soles en un hotel. Tot just quatre dies després de la constitució de la Mesa i amb el compromís de continuar les converses per un virtual acord d’investidura de manera “coordinada” entre les dues formacions. “Coordinada que no vol dir conjunta”, asseguren fonts d’aquestes negociacions. Un panorama ben diferent del que s’ha viscut als darrers mesos.
En aquest context, del to i contingut de les declaracions es dedueix que tant ERC com Junts ja treballen per a un dels objectius principals, l’amnistia o “desjudicialització”. Tot indica que ja hi ha esborranys de textos de treball sobre com s’hauria d’articular aquesta amnistia al conjunt de represaliats. Tant és així que només l’anunci d’incloure el cas de Laura Borràs en el paquet ha despertat perplexitat tat a ERC com a sectors de Junts, però no una trencadissa. Res més enllà de comentaris irònics sobre la inversemblança de la proposta. “Ningú vol desaprofitar aquesta palanca de força i ningú vol ser el responsable de cap trencament”, recorden fonts de les formacions.
Les entitats, també
Però la clau de volta de tot plegat, van ser les declaracions finals del president d’Òmnium, Xavier Antich, i de la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, que semblen haver pactat la discrepància entre les dues entitats. Un reconeixement explícit d’Antich asseverant que volien aprofitar l’oportunitat del resultat electoral per fer valer als seus partits els seus objectius polítics i socials. Feliu va advertir que l’ANC té una altra funció sobre la base del “Pacte Nacional pel Moviment Civil per la independència”, és a dir, sense formacions polítiques.
Ara bé, tots dos van tancar files per defensar i cridar a la participació de la manifestació de la Diada. Òmnium insistia en l’amnistia i l’autodeterminació i Feliu evitava que la reivindicació principal fos només “l’amnistia”. Un repartiment de papers acceptat i normalitzat. La consellera de Presidència va rematar tota aquesta nova situació centrant la pilota en l’amnistia i deixant l’autodeterminació com “una segona carpeta”. Del to de les seves paraules es desprenen ja converses amb l’executiu espanyol i amb els líders de Junts. De moment, doncs, treva en les hostilitats, però amb tothom, serrant les dents.
12
2
