La primera jornada del judici contra la família de l’expresident Jordi Pujol va servir per exposar tots els indicis i les proves recollides que impregnen el cas de motius polítics. És a dir, com a inici de l’operació Catalunya. La fortalesa de les argumentacions de les defenses va ser prou convincent a la vista que el tribunal de l’Audiència Nacional, que presideix el magistrat José Ricardo de Prada, es va comprometre en la darrera sessió a estudiar “l’origen polític del cas”.
D’aquí que les defenses han aportat prova documental, a la qual ha tingut accés El Món, que afegeixen més sospites sobre la intencionalitat amb què es va obrir la causa contra els Pujol-Ferrusola. En concret, la conspiració de diferents poders contra el procés sobiranista. Els mateixos poders que veien l’expresident com un líder de la causa independentista i que, de retruc, pensaven que el seu cas podia tapar o reduir l’escàndol de la monarquia espanyola arran de l’afer de Botswana i la relació de Joan Carles de Borbó amb l’aristòcrata alemanya Corinna Larsen.
D’aquí que ara s’hagi posat el focus en el paper de la Fiscalia Anticorrupció en el cas i en la connexió amb la trama andorrana de l’operació Catalunya. De fet, el paper de la fiscalia en el cas Pujol ha estat posat en dubte arran d’una denúncia de coaccions a un testimoni, del cas Peñaranda i de l’estranya operació Llampec per aconseguir els balanços, els números de comptes i el llistat de clients de la BPA en una acció a l’ambaixada d’Espanya a Andorra. Ara, uns documents aportats a la causa evidenciarien una maniobra del ministeri públic amb els expropietaris de la BPA que haurien servit per continuar la causa contra els Pujol i, de retruc, ordenar la presó per a Jordi Pujol Ferrusola.
Una trobada sense precedents
Precisament, la defensa de Josep Pujol, exercida pel lletrat Jaime Campaner, va demanar al tribunal aclarir una visita dels propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) a la Fiscalia Anticorrupció. Una reunió que es va celebrar just després que Espanya enviés la comissió rogatòria al Principat per reclamar la informació financera dels Pujol publicada pel diari El Mundo. Un tràmit que feia arrufar el nas a la justícia andorrana. Aquesta comissió rogatòria despertava el cas Pujol d’una curiosa letargia de dos anys, adormit des de la declaració de Victoria Álvarez i la denúncia policial, mai ratificada en un jutjat, de Javier de la Rosa.
Arran de les tres primeres jornades de judici, que es reprendrà el pròxim 12 de gener, han aparegut documents aportats al sumari que demostren la celebració d’aquesta reunió, amb un intermediari com és l’advocat Javier Iglesias, àlies El Largo o El Capillas –l’home que havia fet de pont entre el comissari José Manuel Villarejo i Mariano Rajoy per trobar-se a la seu del PP el 12 de març de 2014. Segons, aquesta documentació, d’una trentena de folis, el 31 de març de 2017, Higini Cierco, copropietari de la BPA, es va reunir amb l’aleshores cap de la Fiscalia Anticorrupció, Manuel Moix. Un conclave en el qual també van participar la fiscal del cas, Belen Suárez, ara promocionada al Tribunal Suprem, i Fernando Bermejo, ara representant del ministeri fiscal a la vista oral.
Tot d’Andbank
Els documents que van aportar els aleshores propietaris de la BPA van ser certificats d’ingressos de fons de membres de la família Pujol de l’entitat Andbank, és a dir, l’entitat financera on la família de l’expresident tenia els diners abans de ser traspassats a la BPA. De fet, en aquests documents també hi havia un suposat manuscrit de Marta Ferrusola del 14 de desembre de 1995, on demanava el “traspàs de dos missals” del compte de la Banca Reig, el nom de l’entitat que es va convertir en Andbank. De fet, El Mundo també havia publicat les “transferències” que Andbank havia enviat als comptes de la BPA de la família de l’expresident.
Precisament, aquesta informació sobre els moviments de Marta Ferrusola va ser filtrada a la premsa, al diari El Independiente, un mes després de la celebració de la reunió. Un conclave que no es va comunicar fins al 25 d’abril del mateix 2017 al Jutjat Central d’Instrucció número cinc de l’Audiència Nacional, que instruïa el cas, coincidint amb la declaració de Jordi Pujol Ferrusola. Tretze dies després, el 7 de maig, es publicaven moviments de la dona de l’expresident per import de 30 milions al diari El Independiente.
Dos dies després, el 9 de maig del 2017, Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia i ferro del comandament de la policia patriòtica, s’enviaven whatsapps amb l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez. Una conversa en què es vantaven d’haver muntat el cas Pujol abans de ser rellevats i criticaven que ells havien pastat el pastís i ara uns altres el tastaven. En concret, en els whatsapps, als quals El Món ha tingut accés, Pino escrivia a Martínez, arran de la notícia de Marta Ferrusola: “Pujol, un èxit de JFD [Jorge Fernández Díaz] i el seu equip que ara pretenen capitalitzar uns altres que ni en saben res ni ho entenen”. Martínez, lacònic, responia: “Sí… ara ningú dirà que hagi estat la policia patriòtica de Fernández”. Pino és, ara per ara, l’únic condemnat per l’operació Catalunya arran del cas del pendrive dels Pujol. És a dir, s’apuntaven el gol de l’operació contra els Pujol des del sanedrí del Ministeri de l’Interior en l’etapa de Jorge Fernández Díaz, rellevat uns mesos abans, el novembre del 2016.
Els efectes de la trobada
Però l’efecte més patent de la trobada entre la fiscalia i els propietaris de la BPA va ser que entrés en joc el fiscal general de l’Estat del moment, José Manuel Maza, mort sobtadament el novembre del 2017. Maza mantenia una extraordinària relació amb Villarejo, fins al punt que el dia abans de ser nomenat fiscal general, el 24 de novembre del 2016, va presentar un llibre sobre la seguretat viària en un acte que el comissari va gravar. De fet, hi va assistir acompanyat d’un altre amic, el comissari José Luis Olivera, cap del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO). Cal destacar que hi ha àudios que mostren com Villarejo va ser una ajuda a la qual va recórrer Maza per a operacions que fregaven la legalitat.
A més, segons consta en el sumari Tàndem del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Villarejo va intercedir davant Maza per tal que nomenessin Manuel Moix com a fiscal anticorrupció. Sia com sia, el 27 de febrer de 2017, Moix va assolir el càrrec, però només hi va romandre 87 dies perquè es va filtrar que tenia una societat familiar off shore a Panamá.
Maza i Moix es volien treure l’espina de no haver pogut empresonar Oleguer Pujol, el fill petit de l’expresident, tal com havien insistit al jutge José de la Mata després de quatre hores de declaració el 12 de gener de 2017. La causa contra Oleguer va ser arxivada el juliol de 2023. Amb la documentació aportada pels Cierco a la fiscalia, van aprofitar per reclamar al mateix jutge l’empresonament de Jordi Pujol Ferrusola, que el magistrat va ordenar el 25 d’abril de 2017. Amb aquests documents a la mà, les defenses dels Pujol Ferrusola volen esbrinar què es va pactar en aquella trobada a canvi de la informació que es va lliurar i com es van utilitzar els documents per completar l’acusació contra els Pujol-Ferrusola.
