Una compra de pistoles oficial per a les forces i cossos de seguretat de l’Estat hauria estat la tapadora amb què l’Estat hauria finançat el Catalangate. Aquesta és la conclusió a què arriba un dictamen elaborat per l’Associació Mediterrània de Pèrits de les TIC que han lliurat a la comissió d’investigació sobre l’ús del Pegasus al Parlament Europeu. L’informe, a qual ha tingut accés El Món, va ser un encàrrec del Partit Pirata, per intentar aclarir com va fer servir Espanya el programa de ciberespionatge per vigilar el moviment independentista català.
Ell dictamen, titulat Notes sobre el problema de Pegasus (i altres) descoberts pel Catalangate, i que signa com a coordinador l’advocat Josep Jové Padró, és del passat mes de setembre. El text relaciona la compra de les innovadores pistoles Ramon amb l’adquisició amagada dels programes espia a través d’empreses pantalla que subministren el programa espia estrella de la companyia israeliana NSO. Aquest dictamen s’ha incorporat a la documentació de la Comissió d’Investigació que el pròxim 20 i 21 de març té previst visitar Espanya i que ja ha acordat la seva durada durant tres mesos més.
Quatre grups d’usuaris i “almenys tres paquets de llicències”
Segons el dossier, a “Espanya s’identifiquen clarament quatre grups d’usuaris”, que serien, “en aquest ordre, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia i el lobby dels grans bancs i empreses”. El mateix estudi ressalta que, de les víctimes, “poques són terroristes i autors de delinqüència greu” i, en canvi, la majoria serien “activistes, periodistes, advocats, funcionaris i adversaris polítics”. També subratlla que entre les víctimes del ciberespionatge s’hi trobarien membres del govern espanyol presidit per Pedro Sánchez.
L’informe calcula que s’haurien adquirit “tres paquets de Pegasus” i “tres paquets de Candiru” -el mateix programari però per a ordinadors- que tindrien 50 llicències per a cada paquet. Fins i tot, calculen que NSO cobrava fins i tot 50.000 euros cada cop que el client espanyol li demanava un canvi de destinatari i objectiu, tenint present que l’espionatge no el porten a terme funcionaris de la seguretat espanyola, sinó treballadors de l’empresa israeliana. El mateix informe referencia que NSO va a haver de demanar al govern d’Israel que aclarís amb l’Estat espanyol “l’allau de peticions” que tenia per vendre a Espanya Pegasus, perquè havien rebut comandes del CNI, Guàrdia Civil i CNP. El càlcul d’infectats arribarien fins a un miler de ciutadans a través de cada programa, a “més dels contactes i el big data que es podrien aprofitar”.
El pagament del Catalangate
L’informe exposa que s’ha fet seguiment d’alguns contractes “fora del que és normal que vincularien empreses israelianes similars a NSO Group o que tinguessin objectius semblants”. De fet, és la mateixa fórmula que la policia i la fiscalia mexicana van utilitzar per esbrinar com havia estat el finançament de Pegasus amb el govern d’Enrique Peña Nieto. La pista principal de l’estudi, que qualifiquen de “més probable”, són les adjudicacions de la compra de pistoles Ramon a Israel, una arma curta fabricada per la israeliana EMTAN KARMIEL LTD. A partir de l’adjudicació per a la Guàrdia Civil que recull el dossier, s’assegura que es permet que les 6.0000 pistoles amb les seves fundes siguin lliurades a futur fins al 2023 a raó de dos mil cada any”.
Una dada que sorprèn perquè “diria molt poc sobre la capacitat de fabricació i emmagatzematge del fabricant”. Després el contracte es va retocar per subministrar un total de 9.216, de 3.072 pistoles cada any, entre 2021 i 2023. El preu unitari que va presentar EMTAN a través de la seva delegació espanyola Guardian Spain Homeland Security era de 269 euros per unitat -afegint-hi les cartutxeres-, i els altres finalistes com Glock, de 305 euros, i Uniformidad y Suministros de Protección, 365 euros. En definitiva, una pistola low-cost. La compra d’aquestes pistoles ha estat un fiasco perquè la Guàrdia Civil ha retornat centenars de pistoles per defectes de funcionament. L’adjudicació va ser titllada de baixa temerària.
Aequos i SILC
El dossier destaca que el fet que l’empresa EMTAN, a través de la seva distribuïdora espanyola, té quatre especialitats: seguretat i intel·ligència; formació en combat i eines d’intel·ligència; bombers i unitats d’emergència i productes militars i policials, però en cap cas res d’armes curtes, o fins i tot, el seu manteniment. “Poc podem afegir que l’activitat s’acosta més a l’activitat d’intel·ligència que a la importació, i sobretot manteniment d’armes curtes”, ressalta l’informe. De fet, assegura que és una empresa “amb poquíssim historial”.
El preu i el subministrament serien, segons l’estudi, una tapadora per finançar la compra de Pegasus o fins i tot, del manteniment de les llicències, en una compra de productes barats i deficients que tindria el marge per finançar l’spyware. A més, ho coordina amb el fet que la Guàrdia Civil ha obert el procés per a “l’actualització d’un sistema de monitoratge remot de terminals mòbils”. El programa en qüestió s’anomena Aqueos i, paral·lelament, l’institut armat està fent una altra compra a EMTAM, per al subministrament d’armes semiautomàtiques, una mena de fusells similars a la M16 també low cost. El dossier remarca que molts dels que s’haurien presentat al concurs de les armes tenen com a mediador Martian Caspy, precisament l’intermediari per a la compra de Pegasus a Mèxic i, fins i tot, de la policia patriòtica, en el cas de les gravacions entre l’exdirector de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso i l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, tal com va informar El Món.
L’informe també analitza la compra del sistema SILC, el Pegasus policial, adjudicada a través d’un negocitat sense publicitat a DARS TELECOM, domiciliada a Madrid amb un capital social de 4.808 euros i amb directius com Michele Tomba i Alberto Chiappino, tots dos connectats amb la italiana Hacking Team, que havia fet negocis de ciberespionatge amb diversos serveis d’intel·ligència, fins i tot l’espanyol, i que va haver d’abaixar la persiana per una filtració de dades i el seu ampli historial filtrat per Wikileaks.
Dars es va endur el contracte de cinc milions d’euros sense especificar cap aval de garantia. Amb aquestes dades sobre la taula, i els contractes i una ingent documental aportada, el Partit Pirata vol que s’investigui aquesta relació entre adjudicacions públiques i l’adquisició de programaris espies, i més quan s’haurien pressupostat amb diners que provenen de fons europeus.
4
1
