L’escomesa dels Mossos d’Esquadra contra el sergent del cos Lluís Escolà, acusat de protegir el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, va fer reaccionar fins i tot els jutges. De fet, els magistrats de la sala d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van haver de tallar les ales als investigadors del cas batejat com Scarface i retirar del sumari part de les informacions recollides, que no només no aportaven res a la causa, sinó que posaven el focus sobre terceres persones pel simple fet de ser acompanyants o amics del sergent.
Així es desprèn del sumari del cas que se segueix tant contra el sergent Escolà com contra l’exconseller d’Interior Miquel Buch, per prevaricació administrativa i malversació. Una de les imputacions es per la contractació d’Escolà com a assessor en polítiques de seguretat, en la categoria de personal eventual de confiança, per part de Buch el 25 de juliol de 2018. Una feina que va dur a terme fins al 13 de març del 2019, quan va el sergent va plegar voluntàriament. Segons els Mossos d’Esquadra i, de retruc, la fiscalia, era una contractació per “mantenir com encoberta” la protecció del president Puigdemont.
Intervenció de les comunicacions
La instrucció per preparar el judici, que se celebrarà a l’abril, ha deixat entreveure les parts secretes del cas que van ser objecte de controvèrsia per part de les defenses. Precisament, la causa té una part força interessant que va fer sospitar que els Mossos havien obert una investigació prospectiva en tota regla. De fet, la divisió d’investigació criminal de la policia de la Generalitat, que dirigia l’intendent Toni Rodríguez –després traslladat per la prefectura de Josep Maria Estela a la comissaria de Rubí, amb grans queixes per part seva i força polèmica–, va mobilitzar fins a nou àrees del cos –divisions, comissaries i unitats– per elaborar un atestat de més de cent planes contra Escolà. Fonts dels Mossos admeten que hi havia un especial interès per collar un policia que consideraven que havia deixat en un mal lloc el cos per ajudar a marxar l’exili a Puigdemont. En aquest sentit, també recorden que va ser un els artífexs de l’operatiu per esquivar la Guàrdia Civil que empaitava el president del Primer d’Octubre.
A més de l’atestat, els Mossos van demanar al jutge la intervenció de les comunicacions, on s’hi van veure afectats tant Escolà com Buch. I no només les comunicacions sinó altres “mesures tecnològiques”. La policia va requerir, amb el permís de l’instructor i amb la cobertura de la classificació de “secret”, una sèrie de peticions a 17 companyies aèries, tres agències de viatges, als operadors logístics AENA i AMADEUS, a Twitter i a Facebook i companyies de telecomunicacions. L’objectiu era esbrinar els viatges d’Escolà, qui l’acompanyava, qui pagava els bitllets, quina activitat tenia als seus perfils de Facebook i Twitter i des de quines IP (adreces digitals actuava). Tot plegat, per “diagramar” la seva relació amb Buch i el president Puigdemont i saber quines persones feien de pont o formaven part de l’entramat de protecció o auxili de l’exili.
Els jutges van fer retirar de la causa informació recollida per la policia
Un cop es va aixecar el secret de la peça, les defenses van posar el crit al cel en veure la quantitat d’informació que els Mossos d’Esquadra havien recollit i que no aportava res al cas ni hi tenia res a veure. Una munió de noms i contactes que només podien servir per elaborar un llistat de sospitosos habituals de l’independentisme o de suport a l’exili del president i els consellers Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. Per exemple, els Mossos relacionaven la gent que compartia avió amb Escolà en els seus viatges a l’estranger, fossin a Brussel·les o a una altra banda.
La sala d’apel·lacions del TSJC va analitzar el cas i el contingut de les informacions. El febrer de 2021, els magistrats del TSJC Jordi Seguí, Carlos Mir i Maria Jesús Manzano van haver de reconduir la situació. Amb una interlocutòria a la qual ara ha tingut accés El Món, van haver de blanquejar part de la investigació i no van tenir més sortida que expurgar de la causa un bon gruix de la informació recollida pels Mossos. En primer terme, van justificar part de la investigació perquè si bé podien entendre que “desbordava” el motiu de la investigació era “necessària” per aconseguir-ne d’altra que sí que era procedent. Ara bé, els jutges van obligar a treure el nom de les persones que suposadament eren “acompanyants d’Escolà”, les seves dades personals i les seves comunicacions o la petició d’adreces IP per “manca d’idoneïtat” de les mesures d’intromissió personal i que “no es justifica la seva utilitat per la finalitat de la investigació”. Aquest fet deixa en evidència una investigació que va liderar l’intendent Rodríguez i que sempre s’apunta com un gol de la lluita anticorrupció dels Mossos.
1 
14 