La sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha blindat el castellà com a llengua vehicular –ni que sigui parcialment, juntament amb el català– a les escoles de Catalunya. És el resultat de la resolució que ordena l’aplicació cautelar de la sentència que anul·lava preceptes clau del decret del 14 de maig de 2024 que, paradoxalment, havia de protegir el català com a llengua vehicular a les aules. La decisió dels magistrats és, comptat i debatut, una eina per assegurar el compliment de la sentència, que consisteix a no aplicar els articles anul·lats mentre està pendent el recurs interposat per la Generalitat al Tribunal Suprem. Una manera de garantir que la Generalitat no intenta entrar per la porta del darrere o que cap director de centre actuï com si el decret estigués intacte. Des d’avui, si un equip docent tira pel dret, podrà ser denunciant per la via penal per desobediència.
La interlocutòria, difosa aquest dilluns, permetria obrir de manera immediata la via penal de la desobediència per denunciar qualsevol càrrec del departament d’Educació o qualsevol membre d’un equip directiu d’un centre que fes cas omís de la sentència del TSJC que donava al castellà categoria de llengua vehicular. La resolució arriba a petició de l’Asamblea para una escuela Bilingüe en Cataluña (AEB), que havia presentat un recurs demanant diverses mesures cautelars. Algunes han estat denegades, com ara ordenar a la Generalitat fer una “instrucció general”. Però el TSJC sí que deixa clar que la Generalitat no pot aplicar els articles anul·lats, i remarca la importància de la protecció dels “drets fonamentals” com a advertiment.
Davant aquesta resolució, queda poc marge. De fet, l’única via seria un recurs de reposició que s’hauria de fonamentar en alguna infracció de llei de l’AEB. És un recurs que en cap cas tindria efectes suspensius sobre la resolució. A més, cal tenir present que es dirigiria al mateix tribunal que ha dictat la interlocutòria, que podria resoldre el recurs amb una inadmissió, sense ni argumentar la resposta, i a través d’una providència que ja no es podria recórrer. Per tant, la decisió d’aplicar cautelarment la resolució té tots els números per sostenir-se en el temps mentre el Tribunal Suprem no es pronunciï.
Una maniobra processal
La interlocutòria del TSJC té l’origen en la sentència de 8 de setembre de 2025 que donava la raó a l’AEB. L’entitat va portar als tribunals l’establiment del català com a llengua “normalment” vehicular a través de la impugnació del decret 91/2024, de 2024. Era un text normatiu per desplegar la llei 8/2022 i va ser aprovat pel govern de Pere Aragonès només dos dies després de les eleccions que van acabar portant Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. La sentència n’anul·lava onze articles, entre els quals destacaven els que regulaven l’ús de les llengües en àmbits docents, la política lingüística del model d’acollida o el seguiment i el contingut del projecte lingüístic. Tot i que es deixava vius altres articles, com ara l’obligatorietat del C2 per als nous professors o la possibilitat de sancionar els docents que no compleixin el projecte lingüístic de centre.
La sentència es va dictar mentre estava vigent una suspensió cautelar de tot el decret. Aleshores, la Plataforma per la Llengua, una de les quatre entitats contràries a l’AEB en aquest plet, va demanar aixecar la suspensió cautelar sobre els articles que el TSJC no havia anul·lat. Els magistrats van estimar aquesta petició i el 20 de novembre de 2025 van dictar aixecar la suspensió de l’aplicació dels articles supervivents. I va ser precisament en aquesta resolució que l’AEB va veure una oportunitat d’or a favor seu: va trobar la manera d’activar una vàlvula de seguretat que els permeti aplicar la sentència en casos concrets.
De fet, l’AEB va fer com en el judo i va aprofitar un moviment del contrari per fer una clau. Si les parts contràries havien aconseguit via lliure per als articles vius, ells van interposar un escrit demanant l’execució de la sentència, és a dir la prohibició expressa d’aplicar els articles anul·lats. L’entitat espanyolista entenia que el fet d’aixecar les mesures cautelars contra els articles que continuaven vigents permetia demanar l’execució provisional de la resta, els onze que sí que havia anul·lat el TSJC. Per això, l’entitat va reclamar l’execució provisional mentre el Suprem dirimeix sobre els recursos presentats a la sentència. Això és el que se’ls ha concedit i, a partir avui, l’AEB té una arma més eficaç per evitar temptacions d’aplicar els articles anul·lats encara que el Suprem no hagi dit la darrera paraula.
Una sentència declarativa
La maniobra de l’AEB es basa en el fet que la sentència era declarativa. És a dir, que anul·lava la vigència d’onze articles però “no incloïa cap situació jurídica individualitzada”. Per això, s’executa de ‘no fent’. Això vol dir que la Generalitat simplement s’ha d’abstenir d’aplicar els articles revocats, no cal que modifiqui el decret ni que doni cap ordre general, tal com demanava l’AEB. Aquesta petició concreta li ha estat denegada, però l’entitat espanyolista tenia una altra carta: s’agafava a una interpretació de l’execució provisional de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, la que decidirà sobre el recurs. Ho deixava establert en dos escrits, un del 3 de juliol de 2018 i un altre del 28 de gener de 2026. Ambdues resolucions determinen que “el caràcter declaratiu d’una actuació no és obstacle per a l’execució de la sentència”. I afegeixen que, si bé una sentència no té efectes erga ommes –aplicables a tothom, de manera general– fins que és ferma, sí que es pot executar quan hi hagi una situació concreta que obligui a “no aplicar els preceptes anul·lats”, cosa que es considera que es vulneraria els drets fonamentals dels recurrents. Sens perjudici que, si el Suprem revoca l’anul·lació dels articles revocats, s’aixecaria l’execució cautelar de la sentència. Per altra banda, l’AEB al·legava que l’execució provisional de la sentència -no aplicar els 11 articles- no té caràcter “irreversible” i “no genera prejudicis individualitzats”. En definitiva, el tribunal admet la tesi de l’AEB i conclou que aplicar aquesta sentència té com a “finalitat tutelar els drets fonamentals” de les persones afectades.
Efecte dissuasiu: que a cap director d’escola li passi pel cap aplicar el decret
Amb aquesta interlocutòria d’execució provisional, l’Asamblea por una escuela bilingüe en Cataluña obté munició per posar en marxa el que es coneix com a chilling effect, és a dir, un efecte dissuasiu. La resolució deixa ben clar que s’han declarat nuls articles que “vulneraven drets fonamentals” i que l’execució evita que “una administració pública pugui dur a terme actuacions contràries a aquests drets”. Per tant, l’AEB té ara una via per obrir causes penals per desobediència contra càrrecs del departament d’Educació o membres dels equips directius dels centres que intentin aplicar els articles anul·lats, com ara establir el català com a llengua “normalment vehicular” i deixar a criteri del centre l’ús del castellà.
L’AEB ha “advertit”, després de comunicar la interlocutòria, que “no es pot sancionar ni professors ni alumnes per utilitzar el castellà en l’àmbit educatiu”. “Qualsevol intent no tindria base legal, perquè es basaria en normes que han estat anul·lades pel TSJC”, afegeixen en un comunicat evidenciant que portarien el cas a la justícia. Si l’AEB considera que en un cas concret en una escola o una instrucció interna incompleix la sentència ara executada, pot deduir un testimoni de particulars i obrir una via penal de desobediència, sense que serveixi d’excusa que la sentència encara no és ferma.
En tot cas, el Departament d’Educació reconeix que no estava aplicant aquests onze articles. Un fet que Plataforma per la Llengua admet perquè, a través d’un comunicat, exigeix el compliment per part del Govern dels articles no anul·lats, que considera que tampoc s’apliquen. Per altra banda, l’Associació d’Advocats d’Osona, part en el plet, es refia del recurs de reposició i del criteri del Tribunal Suprem. I l’ANC, també part en el procediment, crida precisament a “no acatar la sentència”. Però amb l’execució al sarró, l’AEB té un escut ofensiu que pot ser força descoratjador per aplicar el decret individualment en qualsevol centre. Una arma més per neutralitzar les pretensions d’entitats com La Intersindical, que ha anunciat una mobilització per fer “inaplicable” l’execució de la sentència.
