La sala penal del Tribunal Suprem, com tots els jutjats, enraona a través de les resolucions judicials. Però ara també opina i critica obertament l’actualitat política. Ho demostra una interlocutòria, signada per la sala penal de l’alta magistratura aquesta setmana, amb què no s’admet a tràmit una surrealista querella de Vox contra l’acord d’investidura de Pedro Sánchez entre Junts per Catalunya i el PSOE. En aquesta resolució els magistrats Manuel Marchena, Carmen Lamela, Eduardo de Porres, Julián Sánchez Melgar i Juan Ramón Berdugo -vells coneguts del procés judicial a l’independentisme- inadmeten la querella al·legant que no aprecia en els fets cap dels delictes denunciats, però aprofiten l’avinentesa per criticar políticament el pacte.
“Certament, l’acord de referència ha generat una controvèrsia política, jurídica i social d’enorme transcendència”, indiquen els togats. I afegeixen que, “amb els que consideren el seu encert, també des de molts àmbits socials i polítics es qüestiona l’oportunitat, justificació i constitucionalitat tant de la llei d’amnistia, com de la resta del que s’ha acordat en el pacte del 9 de novembre del 2023“. Així, el tribunal envia un missatge més aviat poc subliminar als polítics que han articulat el pacte, als quals adverteixen que el “legislador polític” serà el “responsable” d’un eventual “desencert”.
De moment, només un acord polític
Vox va presentar la querella adjuntant l’acord d’investidura signat entre el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, i el secretari general de Junts, Jordi Turull. La formació de dreta extrema va denunciar que els acords inclosos en el pacte constituïen presumptes delictes de suborn, encobriment i col·laboració amb terrorisme, usurpació de funcions del poder judicial i negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics amb abús de les seves funcions. Els magistrats no aprecien indicis d’aquests delictes, però sí que fan una anàlisi detallada de cada delicte i dels fets denunciats. La sala interpreta que el pacte “no és més que un acord polític que, per ser efectiu, ha de ser desenvolupat per lleis i altres instruments jurídics que hauran de ser aprovades, si escau, pel poder legislatiu, tal com passa amb la llei d’amnistia”.
En aquesta línia, afirmen que “l’acord ha generat controvèrsia” però fins que no es transformi en una llei no es pot interpretar cap indici de delicte. “L’eventual desencert, la possible manca d’oportunitat, la inconstitucionalitat o la il·legalitat d’aquestes iniciatives legislatives, que es deriven de l’acord polític que analitza aquest tribunal, fins i tot encara que es tinguessin per certs o incontrovertibles, romandran al camp de la responsabilitat política del legislador (que és qui, en definitiva aprova el text legal) i dels promotors de la reforma”. És a dir, un avís a navegants per a les formacions que aprovin la legislació a la qual compromet l’acord.
Hi haurà temps per a recursos
En la interlocutòria, els magistrats deixen clar que hi ha marge per impedir les conseqüències legislatives de l’acord. Ho fan amb una argumentació força delicada. “El legislador no té cap altre límit normatiu que el derivat de les exigències constitucionals i de l’ordenament de la Unió Europea i només al Tribunal Constitucional i, si escau, al TJUE, amb la interposició prèvia dels recursos procedents, correspon pronunciar-s’hi”, proposen.
En la mateixa línia, esbossen una línia d’atac a la llei d’amnistia. “Les iniciatives legislatives dirigides a l’aprovació d’una llei d’amnistia o a la creació de comissions parlamentàries sobre l’actuació de determinats jutges i tribunals s’emmarquen formalment en l’exercici de potestats legislatives de la Constitució”. Amb aquesta premissa, recorden a Vox -que sempre actua de fiscalia a l’ombra- que aquestes iniciatives
són “susceptibles dels mecanismes jurídics de fiscalització que el nostre sistema constitucional reconeix”. Això vol dir que els indiquen el camí per encetar la guerra judicial contra la llei de l’oblit del perdó penal dels independentistes.
