La trama andorrana de l’Operació Catalunya es complica a mida que avança el primer judici arran del tancament de la Banca Privada d’Andorra, l’entitat víctima de la policia patriòtica espanyola. Rafael Pallardó, un empresari valencià establert a Barcelona, és una peça clau del judici a la BPA que se celebra al Principat des de fa més d’un any. En les properes setmanes testificarà. Una declaració que les defenses esperen amb candeletes arran d’un escrit que va presentar el 28 de març del 2017 davant la fiscalia espanyola, i al qual ha tingut accés El Món. Un escrit on denuncia coaccions de la fiscalia anticorrupció espanyola per implicar la família Pujol Ferrusola en un entramat de blanqueig.
De fet, Pallardó és un testimoni de càrrec clau del cas Gao Ping, el primer judici contra la direcció tècnica de la BPA, l’entitat financera que la policia patriòtica va pressionar per obtenir dades dels comptes de la família Pujol Ferrusola i d’altres líders sobiranistes. Testimoni en una causa, l’andorrana, i processat en una altra, anomenada Emperador, que és el sumari espanyol paral·lel al cas Gao Ping obert a Andorra. Pallardó assegura en el seu escrit de denúncia que els fiscals José Grinda, Fernando Bermejo i Juan José Rosa van pressionar-lo perquè els donés informació contra els Pujol a canvi d’avantatges processals i del retorn de diners que li havien confiscat.
Pressions amb to peremptori i amb vehemència
Segons la denúncia, el 12 de març del 2015 es va celebrar una reunió a instància dels tres fiscals anticorrupció. Els mateixos fiscals de la causa Petrum, del cas Emperador o del 3%. La trobada es va celebrar al Palau de Justícia de Barcelona i també hi van participar els advocats de Pallardó. “En aquesta reunió, els fiscals Grinda i Bermejo, i en menor mesura el senyor Rosa, em van instar que els fes lliurament d’una sèrie de correus electrònics, destinats a mi, emesos per la BPA, on s’instava que lliurés determinades quantitats de diners a una persona que corresponia a les inicials JP, JPM i JPMarta“, relata Pallardó. “El senyor Grinda”, continua la denúncia, “específicament em va preguntar si aquestes inicials es corresponien amb els noms de Jordi Pujol i Jordi Pujol-Marta Ferrusola, alhora que el seu company, el senyor Bermejo, m’instava que els entregués els correus allà mateix”.
“Davant la meva reticència a assentir sobre la identitat que es corresponia amb aquestes inicials, en to peremptori, m’instaven amb vehemència que confirmés la identitat que pretenien, i tot això amb l’anuència del meu lletrat”, indica. “No essent cert que la identitat de JP i JPM fos la de Jordi Pujol, ni la de Marta Ferrusola, em vaig negar a confirmar el que els fiscals pretenien”, afegeix. “Em vaig sentir francament coaccionat en tant que tenia por de perdre les promeses de favors processals que m’havien fet”, va al·legar. Una versió que va corroborar en una compareixença davant el fiscal en cap anticorrupció, aleshores Manuel Moix, el mateix 28 de març, en què va emfatitzar que es va sentir “intimidat i coaccionat” davant les formes dels fiscals per aconseguir que els digués els noms que volien que es corresponguessin amb les inicials.
Promeses i excitació d’un dels fiscals
Pallardó, en la denúncia i en la ratificació, descriu les pressions i les promeses a canvi de la seva ‘col·laboració”. “El senyor Bermejo es trobava en un estat d’excitació fora de tot el que es pot considerar normal, gesticulava, dirigint-se a mi, de manera molt agressiva, i em sentia francament angoixat per I’actitud d’aquest senyor, i per les evidents conseqüències negatives que podien succeir-me, que el senyor Grinda va deixar clar que consistirien al cessament de concessió d’avantatges processals”, va subratllar.
En aquest marc, Pallardó concreta quines eren les promeses: la garantia que no tornaria a entrar a la presó, que traurien de la causa la seva dona i que li retornarien els diners i béns embargats. Pel que fa a les coaccions, el van advertir que “perdria tot el seu patrimoni”, que “seria detingut” i que a Andorra ja no seria “testimoni sinó imputat”. Fins i tot, l’haurien amenaçat d’imputar al seu pare. Fins i tot, Pallardó va remarcar a Moix que els mails que li demanaven ja havien estat intervinguts, d’aquí que “l’única explicació possible és que [els fiscals] busquessin expressament que el declarant digués que les inicials corresponien a les persones que els fiscals deien [Jordi Pujol i Marta Ferrusol]”.
Qui eren en realitat JP i JPMarta?
La tasca de Pallardó era ingressar amb transferències al banc andorrà el que els clients de la BPA li lliuraven en efectiu a Barcelona. El control de l’operativa es feia a través de la seva agenda. És en aquest dietari on apareixen les inicials JP i JPM/JPMarta. En declaracions a la fiscalia espanyola el 12 de març de 2015, Pallardó va declarar que les inicials JP responien al nom de pila de Joan Pau Miquel, director general de la BPA. Pel que fa a Marta, va al·legar que no sabia si era Marta Ferrusola i va tirar pilotes fora sobre la identitat de JPM.
Ara bé, curiosament, davant la jutgessa instructora andorrana, el sis de junt del 2015, just tres mesos després, Pallardó recuperava la memòria i deixava en evidència la seva declaració davant la fiscalia espanyola. En aquesta declaració especificava que les inicials corresponien a Joan Pau Miquel i que Marta era la seva secretària, Marta Pes, que tot sovint era la que es trobava sola al despatx recollint els diners de la transacció que anava dirigida a Joan Pau Miquel, ara processat després de passar gairebé dos anys en presó preventiva.
Esperant la seva declaració al judici
El tribunal de la causa de la BPA no va permetre que s’incorporès la denúncia a la causa de la qual és testimoni Pallardó. La sala va argumentar que el judici ja havia començat i que un testimoni no pot aportar documents. Ara bé, el tribunal li va recordar que durant la seva declaració pot explicar el que consideri pertinent. De fet, les defenses del cas consultades per El Món asseguren que ja tenen preparada una bateria de preguntes per tal que Pallardó reconfirmi davant la justícia andorrana la denúncia presentada a la fiscalia espanyola. Per cert, una denúncia arxivada pels tribunals espanyols.
Fonts de les defenses del cas andorrà raonen que el seu testimoni és clau per entendre quin era l’objectiu de l’escomesa contra la BPA i la seva filial andorrana: aconseguir indicis o proves que emboliquessin els Pujol Ferrusola en delictes de blanqueig o l’existència de fons al banc de líders sobiranistes. En aquest sentit, van aprofitar la causa Gao Ping que implicava la BPA i hi havia Pallardó com a connexió. Ara les defenses esperen la seva testifical per poder desacreditar l’acusació en un judici que es va desmuntant jornada rere jornada.
17 
