Efecte dominó. El Tribunal Constitucional ha posat l’accelerador i ha desestimat per “pèrdua sobrevinguda de finalitat” quatre recursos d’inconstitucionalitat interposats per diferents governs autonòmics contra la llei d’amnistia. En concret, ha donat per tancats els recursos de la Regió de Múrcia, de la Junta d’Andalusia,de la Generalitat Valenciana i la Junta de Castella i Lleó.
Si bé els magistrats entenen que aquests executius autonòmics estan legitimats per interposar el recurs, com va passar amb el recurs d’Aragó, no hi veu motiu de fons per estimar-los. De fet, sustenten la seva decisió en la doctrina de la sentència del passat 26 de juny amb què avalaven la llei de l’oblit penal per l’independentisme, amb tres excepcions tècniques, que no invalidaven la llei. Per tant, l’alta magistratura entén que els recursos ja s’han resolt.
La decisió, com és habitual, no s’ha pres per unanimitat. Les sentències compten amb els vots particulars dels magistrats més conservadors, Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i César Tolosa Tribiño. Una constant de tots els processos oberts arran de la llei d’amnistia davant el Tribunal Constitucional.
No hi ha cap vulneració
En les sentències, els magistrats raonen que la llei no suposa la suspensió de cap dret fonamental, establert a la Carta Magna, i tampoc veu cap col·lisió amb el dret europeu. De fet, és prou interessant com els magistrats desestimen la consideració de la llei com un abús del concepte de Llei Orgànica de la Constitució en entendre que pels efectes de la llei era necessària una llei amb majoria absoluta. Al capdavall, la magistratura constitucional es remet a la sentència amb la qual avalava l’amnistia emfatitzant els arguments amb els quals defensava la integritat de la llei amb la Constitució i el respecte a la separació de poders, així com els principis de legalitat i de seguretat jurídica. Les sentències d’avui corresponen a l’allau de recursos presentats contra l’amnistia i que, fonts del TC, advertien que un cop s’hagués resolt el primer recurs, la resta caurien com un dominó.
