El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha donat llum verda als quatre nous magistrats, dos nomenats a última hora pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i dos més pel govern espanyol, i certifica la majoria progressista del tribunal. El TC ha avalat per unanimitat la idoneïtat de César Tolosa i María Luisa Segoviano, nomenats pel Poder Judicial, i a Juan Carlos Campo i a Laura Díez, designats per l’executiu de Pedro Sánchez.
Fins ara, el TC tenia sis magistrats conservadors i cinc progressistes, una aritmètica que va permetre, per exemple, suspendre la tramitació de les dues polèmiques disposicions de la reforma judicial que ha enfrontat la cúpula judicial amb el govern espanyol. Ara, després dels quatre nous nomenaments, la relació de forces queda clarament decantada pel sector progressista, que tindrà set magistrats per només quatre del sector conservador. El dotzè magistrat que completaria el panell de 12 és Alfredo Montoya, conservador, que va renunciar al juliol per motius de salut.
El ple de TC ha verificat que els quatre nous magistrats compleixen amb els requisits que fixa la llei que regula el tribunal i que estableix, en el seu article 18, que han de ser triats entre “ciutadans espanyols que siguin magistrats, fiscals, professors d’universitat, funcionaris públics o advocats, tots ells juristes de reconeguda competència amb més de quinze anys d’exercici professional o en actiu en la seva respectiva funció”. Els quatre candidats compleixen tots els requisits i ara han de jurar o prometre el càrrec davant de Felip VI i prendre possessió del càrrec. Un cop ho hagin fet, el tribunal haurà de triar un nou president.
El TC justifica la ingerència en el procés legislatiu al Senat
El Tribunal Constitucional va publicar aquest dimecres la interlocutòria que justifica l’admissió a tràmit del recurs del PP contra la reforma judicial i la suspensió cautelaríssima de la votació de les dues disposicions que canviaven el sistema d’elecció dels magistrats del Constitucional que corresponen al CGPJ. El TC considera que havia d’intervenir perquè estaven en perill el pluralisme polític i els drets dels diputats populars per “l’extraordinària celeritat” en la tramitació al Congrés. “La centralitat de les Corts Generals en el nostre Estat constitucional no significa que l’exercici dels seus poders estigui exempt o alliberat de subordinació a la Constitució”, defensa el TC, que remarca que “l’absència d’un precedent idèntic no impedeix, està clar, a aquest tribunal l’adopció de la mesura”.
1 
