Alts càrrecs de Salut durant la primavera del 2021 han declarat aquest divendres al jutjat que el baix ritme inicial en la vacunació contra la covid de policies nacionals i guàrdies civils es va deure a un retard en l’arribada del cens dels agents.
Carmen Cabezas, secretària Salut Pública i llavors subdirectora de Promoció de la Salut, Sara Manjón, directora d’Organitzacions i Professionals del CatSalut, Xavier Rodríguez, director de Serveis del Departament, i Adrià Comella, director del CatSalut, han declarat com a investigats al jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona, per prevaricació i contra els drets laborals, arran d’una querella de sindicats policials.
Els tribunals van considerar que s’havia discriminat els agents
Jucil i Jupol van demandar la Generalitat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel retard, i el tribunal català i el Suprem van considerar que s’havia discriminat aquests agents policials. El desembre passat la sala contenciosa-administrativa del TSJC va considerar que Salut havia retardat injustificadament la vacunació dels agents estatals per darrere dels mossos d’esquadra i policies locals.
La Generalitat va presentar un recurs al Suprem, però l’alt tribunal espanyol va rebutjar també el recurs. La sentència del TSJC tenia en compte que “les vacunes als cossos no nacionals van començar a administrar-se el 10 de febrer del 2021”, mentre que els agents dels “cossos nacionals” no hi van tenir accés fins al 12 de març.
Decisió polèmica
“És a dir, amb un mes de diferència, i a un ritme, a més, extremadament lent. Sobra dir el caràcter fonamental, de supervivència realment, de la celeritat de vacunació per a un personal exposat de manera constant al contacte proper amb el ciutadà”, assenyalava la decisió.
El TSJC feia referència a un informe del mateix Departament de Salut, de data 25 d’abril del 2021, on s’especificava l’estat de vacunació dels diversos cossos entre el 24 de març i el 22 d’abril del 2021. “Les xifres no poden ser més dispars si ens fixem en el contrast de l’origen dels cossos: mentre que els no nacionals es mouen en una forquilla del 66,9 al 79,1%, els nacionals tenien un percentatge del 3,6 i 2,8% el 24 de març i del 9,9 i 6,3% el 22 d’abril del 2021”. En el període del 10 de febrer al 27 d’abril del 2021, dels cossos estatals van ser vacunades 714 persones. En canvi, en 9 dies des de la mesura cautelar adoptada en la causa, és a dir, fins al 6 de maig del 2021, es van vacunar 4.806 persones.
Han contestat a les preguntes de la defensa i del jutge
Fonts jurídiques i els portaveus de Jucil i Jupol, Milagros Cívico i Pablo Pérez, respectivament, han explicat que Cabezas i els tres excàrrecs només han respost a les preguntes de les defenses i del jutge, però no a les acusacions representades pels sindicats policials. També han criticat que la fiscalia no hagi assistit a la vista oral, cosa que emmarquen en “l’abandonament institucional” que diuen que pateixen els agents estatals a Catalunya.
Segons aquestes fonts, les declaracions, que han durat menys de dues hores, han estat molt vagues i no s’ha pogut aclarir si algú va donar l’ordre d’alentir el procediment de vacunació i qui hauria donat aquesta ordre. Tots quatre han al·legat que no era la seva responsabilitat. A més, han assegurat que el cens dels agents va arribar-los tard, mentre ja es vacunava mossos d’esquadra i policies locals, cosa que les acusacions neguen i asseguren que podran demostrar amb els correus electrònics que van enviar els dos cossos a Salut.
