“Tinc altres coses a fer“. Aquesta és la resposta de l’exconsellera d’Ensenyament a l’exili, Clara Ponsatí, davant la citació que té amb el jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, aquest dilluns al Tribunal Suprem. La també eurodiputada de Lliures per Europa deixava entendre que no es personaria davant el magistrat per respondre a la imputació de desobediència que li plantegen per la seva participació en el govern del Primer d’Octubre. La voluntat de Ponsatí és no presentar-s’hi, de la mateixa manera que va fer en la seva visita a Barcelona, el passat 28 de març, on va acabar sent detinguda pels Mossos d’Esquadra, precisament, als únics efectes de portar-la al jutjat de guàrdia i comunicar-li la citació.
Ara bé, la situació de Ponsatí compta ara per ara amb grans aliats jurídics i fàctics en la seva causa. En primer terme, que el delicte de l’acusació per la qual té pendent la visita a Llarena ja ha prescrit. La desobediència té cinc anys de termini i ja n’han passat sis des dels fets. Per altra banda, que gaudeix d’immunitat parlamentària, és a dir que, abans de ser processada, el Suprem ha de demanar el suplicatori al Parlament Europeu. De fet, el suplicatori que ja hi ha debatut a l’Eurocambra i encara pendent de decisió per part de la justícia europea no valdria, perquè és per un altre delicte. I, en tercer terme, el delicte de desobediència no comporta penes de presó. És a dir que, arribat el cas, es podria celebrar una vista sense la seva presència, com va passar en el cas de l’exvicepresident del Parlament Josep Costa.
Un argument jurídic que serà la clau
Des de la defensa de Ponsatí, dirigida per l’advocat Gonzalo Boye, consideren que no la poden jutjar per desobediència perquè mai se li ha pres declaració ni se li han llegit els seus drets per aquest delicte. “Fins que no li hagin pres una primera declaració, el judici no es pot celebrar”, insisteixen des de la defensa. En tot cas, el recurs interposat contra la interlocutòria de Llarena del passat 13 de gener, amb la qual li imputava el delicte de desobediència i ordenava la seva detenció dins de l’Estat espanyol –l’euroordre ni tan sols s’ha tramitat–, deixava prou clar que el temps transcorregut perjudicava les intencions del jutge.
En aquest sentit, el recurs emfatitzava que mai, en els darrers cinc anys, se li ha imputat un delicte de desobediència. Per tant, aquest delicte estaria prescrit. “La prescripció és concloent, són cinc anys”, ressalten des de la seva defensa. En tot cas, l’única vegada que se li va reclamar un delicte de desobediència va ser en una interlocutòria del 3 de novembre del 2017, signada per l’aleshores magistrada instructora del Procés a l’Audiència Nacional, Carmen Lamela. En aquella ocasió, la magistrada va tramitar l’euroordre amb la inclusió del delicte de desobediència, però la interlocutòria va deixar-se sense efecte amb una altra resolució del 5 de desembre del 2017. La retirada d’una euroordre “no es pot considerar un acte d’impuls processal sinó que va ser un retrocés processal”. “Així que tot plegat són faves comptades, el 5 de desembre del 2022 va prescriure el suposat delicte de desobediència de Ponsatí”, insisteixen des de la seva defensa.
Sense suplicatori ni presó
Per altra banda, seguint el relat de la defensa, Llarena hauria d’emetre una altra petició de suplicatori per aixecar-li la immunitat. En aquests moments encara cueja una altra euroordre per un altre delicte que està pendent de la decisió final del Tribunal General de la Unió Europea. És més, aquest suplicatori també hauria quedat sense efecte, tal com va determinar la justícia italiana en el cas del president Carles Puigdemont, en el Tribunal d’Apel·lacions de Sàsser (Sardenya). Aquesta magistratura va deixar sense efecte el seu procés de detenció per entendre que havia decaigut l’objecte de l’euroordre emesa per Llarena per la qual va ser detingut el setembre del 2022. És a dir, com que no era reclamat per rebel·lió ni sedició, l’euroordre havia quedat obsoleta. Un argument que serveix a la defensa per reforçar el seu argument: cal que Llarena tramiti una nova euroordre perquè es tracta d’un delicte diferent del que està pendent de decisió final del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat parlamentària.
Un dels altres elements a tenir present en el context jurídic i processal és la mena de delicte de desobediència. És un tipus penal que no comporta penes de presó. Per tant, arribat el cas, es podria celebrar la vista oral –i amb molts dubtes processals– sense la seva presència. Aquest va ser el cas de Josep Costa, que en el seu plet per desobediència com a vicepresident del Parlament es va negar a declarar i a participar de la vista oral, que va titllar de “farsa”.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer totes les maniobres possibles, com ara ordenar al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona a nomenar-li un advocat d’ofici quan Costa ostentava la seva pròpia defensa. La posició dura i irreductible de Costa va obligar a fer marxa enrere tant a la sala penal i civil del TSJC com al Col·legi de l’Advocacia. Ponsatí segueix la mateixa regla. De moment, rebutjant la seva compareixença voluntària davant el Tribunal Suprem. Caldrà veure com reacciona Llarena.
16
11
