La gestió dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils no va caure gens bé als antics dirigents de la policia patriòtica. Així ho demostra una cadena de missatges de Whatsapp entre qui havia sigut exsecretari d’Estat de Seguretat amb Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, i l’exdirector adjunt operatiu –màxim comandament uniformat del Cos Nacional de Policia– de la mateixa època, Eugenio Pino. En els dies posteriors als atacs, el seu neguit era la “imatge d’Estat” que estaven oferint les autoritats catalanes, i criticaven obertament l’aleshores ministre de l’Interior, José Antonio Zoido, nomenat uns mesos abans, del qual Pino demanava la dimissió. Uns missatges recollits en la macrocausa Tàndem de l’Audiència Nacional, que investiga les activitats privades del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo.
En la mateixa conversa, Pino assegura: “Se’n recordaran molt de vosaltres”, a la vista de com evoluciona la gestió dels atemptats. En aquest context, consideren que l’única virtut que té Zoido és que és un “marisco“, és a dir, amic de María Dolores de Cospedal, aleshores secretària general del PP i ministra de Defensa, i cada cop més assenyalada com la senyora X de l’Operació Catalunya. Pino i Martínez no només critiquen la gestió comunicativa, sinó la feina que van portar a terme els Mossos d’Esquadra.
Un escrit de crítica: “Que no diguin que no els van avisar”
La cadena de missatges sobre el 17-A comença dos dies després dels atacs, el 19 d’agost, quan passen pocs minuts de les tres de la tarda. Pino comparteix un llarg escrit on es critica l’actuació de la cúpula dels Mossos i de la conselleria d’Interior, que acusa “d’haver fallat estrepitosament”. De fet, els retreuen que “no van saber detectar una cèl·lula terrorista establerta a Catalunya, no van voler veure el risc (i que no diguin que no els van avisar) d’atemptat a Barcelona i es van negar a col·locar jardineres o bol·lards a la Rambla i altres llocs de gran afluència de persones”.
“Després de l’explosió d’Alcanar, no van ser capaços de lligar caps fins després de l’atemptat, van prohibir a la Guàrdia Civil (que es va presentar al lloc) accedir al lloc de l’incident, els quals gràcies a la seva experiència més gran en terrorisme haguessin pogut aportar una altra visió diferent i capacitats”, afegeix. També abona la tesi que es va negar l’accés als agents de seguretat ciutadana a les “identitats” dels qui tenien “fitxats els serveis d’informació com a radicals jihadistes”. “Ningú recorda les declaracions del major Trapero, poques hores després descartant més atemptats?”, subratlla.
“Actuen com un Estat”
Martínez respon amb complicitat a l’escrit que li remet Pino. “És molt correcta aquesta anàlisi, però els caps polítics dels Mossos d’Esquadra estan capitalitzant la gestió d’aquesta crisi i oferint una imatge com si fossin un Estat…“, replica. L’exDAO contesta que la “culpa la té el govern central”, i afegeix en un nou missatge: “Es recordaran molt de vosaltres. Ningú dubta que Zoido sigui un bon jutge, potser, fins i tot bon alcalde, [ara bé] el que és ministre de l’interior… em sembla, estic segur, no”. “Bé, ja saps que la política té coses incomprensibles”, respon Martínez. “Com ser amic de mariscos“, contesta. I aclareix en un altre missatge que “marisco” ve de “María Cospedal”. Martínez admet que aquesta paraula l’havia “despistat” i li envia dues emoticones rient, amb complicitat. Pino remata la conversa amb un afegitó: “Només li falta una frase a aquest missatge: senyor ministre, per dignitat, dimiteixi vostè”.
“Han volgut fer política amb 14 morts i 100 ferits”
Pino comparteix un altre escrit que corre pels xats de policies i guàrdies civils queixant-se de la gestió policial per part dels Mossos i del departament d’Interior dels atemptats durant els dies següents. Així el 21 d’agost, per exemple, a les set i cinc del matí n’envia un que qualifica els Mossos d’incompetents. “Tot i que el nacionalisme català ens vulgui fer creure que han gestionat l’atemptat de Barcelona de manera exemplar, a poc a poc comprovarem que els comandaments dels Mossos d’Esquadra i les autoritats d’Interior del govern català han actuat amb una incompetència preocupant”, remet i afegeix diversos punts o forats negres que, per al DAO, es veien aquells dies. “Tot l’afany de les autoritats catalanes, inclosos Mossos, ha estat excloure les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat de la investigació d’aquest atemptat; intentar presentar-se davant del món com un estat independent; i fingir una eficàcia molt lluny de la realment demostrada”, escriu. “En definitiva, han volgut fer política amb 14 morts i 100 ferits”, conclou.
En Pau Pérez es diu Pablo: discussió sobre el noi assassinat pel terrorista fugitiu
Una altra part de la cadena de whatsapps sobre el 17-A es refereix a Pau Pérez, el jove assassinat pel conductor de la furgoneta dels terroristes en la seva fugida de la ciutat. Pino es mostra indignat per l’exposició mediàtica de la víctima i el que considera un intent d’ocultar el seu origen. “Quina insistència i quin interès tenen els catalans a donar a conèixer que el jove assassinat pel terrorista marroquí per prendre-li el cotxe amb què va fugir, es diu Pau”, escriu. “Totes les televisions estan repetint insistentment que el jove assassinat és PAU PEREZ. I tot per fer veure que li van prendre el cotxe i el van assassinar quan anava a la universitat perquè era un bon català, dedicat a tasques i temes humanitaris”, ressalta.
“Doncs no senyors, es diu PABLO PEREZ, i és nascut a Talavera de la Reina i els seus pares són i procedeixen de Navalmoral de la Mata. Per tant, no és un mort i víctima català. És un excel·lent espanyol de Talavera de la Reina. I a ell sempre li agradava i volia que li diguessin Pablo, no Pau”, envia Pino a Martínez, que demana que se’n faci ressò.
14
5
