Acció Cassandra, el col·lectiu de juristes en defensa de la minoria nacional catalana, ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la justícia espanyola d’obligar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar a l’Aragó les pintures murals de Sixena. De fet, la vicepresidenta de l’alt tribunal, Luisa Balaguer, ja ha incoat les diligències abans de presentar el recurs a l’agenda de plenari per tal d’admetre’l a tràmit. Un detall important és que Balaguer va reclamar còpia de les resolucions del Jutjat de Primera Instància d’Osca, de l’Audiència i del Tribunal Suprem, que ja han estat lliurades al TC.
El moviment de l’entitat jurídica que lideren Josep Rosell i Lluís Gibert ha fet serrar les dents als serveis jurídics del Palau de la Generalitat. Fonts del cos de lletrats asseguren amb perplexitat a El Món que no entenen per què la Generalitat no va interposar també aquest recurs. De fet, en el cas de Cassandra podria haver-hi dubtes sobre la legitimació de l’entitat per entrar en aquesta batalla, perquè no ha estat part del plet civil. En canvi, la Generalitat i el MNAC sí que eren part del plet. D’aquí que els juristes consultats expressin la seva sorpresa pel fet que s’hagi descartat la via l’empara -com a mínim per aturar temporalment el retorn-, que podrien haver exercit bé presentant el seu propi recurs, bé intentant incorporar-se al de Cassandra, tal com la mateixa entitat els va proposar. En el mateix sentit, advocats de la Generalitat tampoc veuen clar per què quan es va dictar la sentència del Tribunal Suprem en el cas de les peces de Sixena no es va reclamar judicialment el rescabalament del preu de venda i/o les despeses de conservació durant tots els anys que han estat al MNAC.
El govern Pujol sí que va recórrer al TC
Les mateixes fonts recorden que l’actual composició del TC permetria tenir una mínima expectativa d’una resolució del cas “raonable”, que no posi en risc les pintures. En aquest sentit, rememoren una sentència del Tribunal Constitucional de 18 de gener de 2012 que donava la raó a la Generalitat de Catalunya, en un procés de conflicte de competència iniciat el 1998, que va ordenar interposar el president Jordi Pujol en defensa de l’art de la Franja que es trobava custodiat en museus catalans, com el MNAC o el Museu Episcopal de Lleida. Un cas que la Generalitat va guanyar i que ara els serveis jurídics del Govern estudien com a possible sortida de l’atzucac.
De tota manera, aquella sentència, que va tenir dos vots particulars, va donar la raó a la Generalitat, però va obrir la via als processos civils que vindrien després. En tot cas, és l’únic procés que Catalunya va guanyar a l’Aragó i que podria servir de guia a l’actual procés. De fet, aquella resolució lloava la tasca de conservació que havia fet Catalunya amb les obres de Sixena. “Catalunya ha complert la funció de preservació del patrimoni històric i artístic d’Espanya“, posaven els magistrats negre sobre blanc sobre les obres del monestir. Un fet que encara evidencia més l’actual inoperància de la Generalitat en aquesta qüestió en renunciar al recurs d’empara en l’actual conflicte per les pintures murals.
Un retracte i una competència
El cas del conflicte de Sixena va arribar al Tribunal Constitucional quan el govern aragonès estava en mans de Santiago Lanzuela, del PP. El seu conseller d’Educació i Cultura, Vicente Bielsa de Ory, seguint les seves instruccions, va signar dues ordres, datades el 8 d’agost de 1997 i el 10 de febrer de 1998, per les quals exercien una acció de retracte sobre les obres venudes a la Generalitat. El retracte és un concepte jurídic que permet adquirir un bé oferint les mateixes condicions que l’adquirent sempre que es tingui un dret sobre aquests béns. En aquelles ordres, l’Aragó al·legava que no havia pogut exercir el seu dret d’adquisició preferent quan les monges que ostentaven la propietat de les obres d’art del Monestir de Sixena les van vendre a la Generalitat en una mena de comodat, és a dir, es transmetia la possessió i que s’exposaven en diversos museus de Catalunya.
El govern de la Generalitat va veure la jugada i, aprofitant que l’executiu aragonès havia iniciat la reclamació amb una ordre governamental, els serveis jurídics de Palau van reaccionar de pressa. Així, van interposar un conflicte positiu de competència davant el Tribunal Constitucional. Una via pensada per a quan un govern autonòmic considera que una disposició, resolució o acte sense valor de llei d’una comunitat autònoma o de l’Estat no respecta l’ordre constitucional de competències establert en la Constitució, als estatuts d’autonomia o en les lleis orgàniques dictades per delimitar les competències entre l’Estat i les comunitats autònomes.
Cap al Tribunal Constitucional
Pujol va ordenar als serveis jurídics aturar l’ofensiva política de l’Aragó el 16 d’abril de 1998. El primer pas va ser enviar un requeriment a l’Aragó perquè anul·lés les ordes. El govern aragonès va rebutjar el requeriment, presentat el 22 d’abril i que també es va fer saber al govern espanyol del moment. L’Aragó va respondre en 24 hores: descartava fer cas a la Generalitat i assegurava que les competències sobre patrimoni històric de peces que havien estat en territori aragonès li pertocaven. A la vista de la situació, es va optar per la via del Tribunal Constitucional.
El cas el va gestionar Dolors Feliu, advocada de la Generalitat que anys després seria presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana. Feliu va defensar la competència de Catalunya instant el conflicte de competència el 22 de juny de 1998. La petició de la Generalitat al TC era clara: anul·lar les ordres de la conselleria de Cultura aragonesa i remarcar que la competència sobre els béns de Sixena era del govern català. En detall, deia: “La potestat administrativa de tutela sobre el patrimoni històric correspon a la Generalitat”.
La base del recurs era relativament simple. En concret, al·legava que l’Aragó “envaïa les competències de la Generalitat que estatutàriament li corresponien en matèria de patrimoni històric”. Hàbilment, la Generalitat se’n va estar d’embolicar-se en el conflicte de competència sobre la titularitat dels béns de Sixena, d’aquesta manera esporgava el camí als magistrats, que en aquells moments tenien més cura amb les seves competències i es diferenciaven amb més contundència dels tribunals ordinaris.
Eugeni Gay entra en escena
El plenari del TC va decidir que el ponent de la sentència fos l’aleshores vicepresident del tribunal, Eugeni Gay –pare de l’actual número dos de l’alcalde Jaume Collboni, Maria Eugènia Gay, i un dels magistrats que participaria, l’any 2010, en la sentència que va retallar l’Estatut d’Autonomia impulsat pel president Pasqual Maragall, tot i un vot discrepant que defensava el terme “nacional” aplicat a Catalunya–. La sentència d’aquell litigi amb l’Aragó va arribar 14 anys després, el 18 de gener de 2012. Gay va defensar-hi els interessos de la Generalitat i va aprofitar la sentència per recordar l’origen i el procés d’adquisició dels béns de Sixena per part de la Generalitat. De fet, en la resolució lloava l’acció de la Generalitat per haver “actuat per a la protecció dels béns” utilitzant el “més estricte exercici de les seves competències”.
En aquest sentit, els magistrats argumentaven que les competències de protecció del patrimoni històric de les autonomies és la seva preservació. Una feina que, a parer de la majoria del TC, va asseverar que havia fet Catalunya. “Hem de concloure que en aquest cas preval la competència que correspon a Catalunya, a cura de la qual —i com a resultat de les circumstàncies més diverses— es troben els béns relacionats en les ordres dictades pel conseller d’Educació i Cultura de la Diputació General d’Aragó”, sentenciaven. I afegien: “Certament, en exercir la seva competència sobre patrimoni històric sobre els béns que es troben al seu territori —amb independència de quin sigui l’origen dels mateixos—, Catalunya ha complert la funció de preservació del patrimoni històric i artístic d’Espanya, i resulta constitucionalment congruent des d’aquesta perspectiva, atès que els béns sobre els quals versa la controvèrsia estan en adequades condicions de la comunitat on es troben”.
La resolució va tenir dos vots particulars, un dels magistrats Elisa Pérez Vera i Ramon Rodríguez Arribas i un altre de Francisco José Hernando Santiago i Francisco Pérez de los Cobos, que entenien que no es podia reduir el plet a un fet territorial i consideraven que es retallaven competències de l’Aragó. A més, consideraven que el TC en la seva resolució s’havia ficat en competències dels tribunals ordinaris com ara la delimitació dels béns en litigi. Els vots particulars van obligar el ple a donar a l’Aragó l’opció d’obrir la via civil per reclamar l’art de la Franja i de Sixena en concret. Es va deixar morta la via del contenciós administratiu, però es va obrir la que ha portat a la situació actual.
