El titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, l’històric magistrat Joaquín Aguirre, s’ha situat enmig de la polèmica pel seu setge polític i judicial contra l’independentisme. La darrera ocurrència del jutge ha estat la interlocutòria amb la qual imputava per traïció i malversació -dos delictes exclosos de l’amnistia- als expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, el periodista Carles Porta o l’advocat Gonzalo Boye, entre les 13 persones investigades. Tot en base la famosa trama russa del Procés que li han servit per obrir una nova peça separada.
La decisió del jutge ha despertat la ira de les defenses, una querella, un retret de l’Audiència Nacional, una inèdita crítica dels Comuns, retrets dels tribunals superiors i un silenci clamorós de les associacions judicials que han evitat ficar-se en un esbarzer de crítiques. A més, a la interlocutòria cal afegir els àudios difosos pel Diario Red vantant-se d’haver aturat l’aplicació de l’amnistia amb una extravagant resolució dels suposats i inversemblants connexions del Kremlin amb el Procés.
La nova peça separada d’Aguirre té números de convertir-se en secreta, i cal esperar el posicionament del Ministeri Fiscal, que fa dies ha abdicat de participar en les diligències i ha fet costat a diversos recursos de les defenses. Aquesta nova peça separada s’ha batejat com un exemple del que els tècnics judicials titllen de “clonació processal”, és a dir, dividir les causes en peces separades quan un tribunal superior no et permet continuar amb l’original. El jutjat d’Instrucció 1, l’Audiència de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya comencen ara a patir l’allau de recusacions, recursos i, fins i tot, una dura querella contra el magistrat. A tot això, cal afegir el grapat de peticions d’amnistia que ja han presentat diversos processats.
Munió de recursos
El jutge, en primera instància, i la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, tindran feina. Totes les defenses dels imputats han presentat el pertinent de recurs de reforma i apel·lació. De fet, els advocats compten amb una arma força eficaç i és la resolució de la secció 21 de l’Audiència que estirava sonorament les orelles a Aguirre i li anul·lava totes les diligències realitzades del sumari Volhov des del 23 de juliol de 2023, quan va prorrogar sense tenir ni prou motius ni pou indicis. De fet, qualificava la pròrroga d’il·legal. Tot un torpede a la línia de flotació del magistrat, que s’hi va tornar en la resolució que obria la nova peça separada menystenint el seu poder o la superioritat dels magistrats.
L’advocat Gonzalo Boye, el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, el seu cap d’oficina Josep Lluis Alay, i l’expresident Artur Mas han fet públics els seus recursos. I és difícil discernir quin és el més dur, més contundent i directe. Per la seva banda, Alay i Boye acusaven la interlocutòria de “no només no ser ajustada a dret sinó obertament prevaricadora i desobedient, gestada a partir d’un ús injust del dret i sobre la base d’un dispendi indegut de fons públics per mantenir una persecució política que no és compatible amb les regles d’un estat democràtic i de dret”. També acusaven el jutge de “crear una ficció processal” per continuar investigant uns fets “sobre els quals ja se li ha ordenat l’arxiu”, i de tenir la intenció que no s’apliqui als investigats la llei d’amnistia.
En el mateix sentit s’expressava el lletrat d’Artur Mas, que descrivia la resolució com un “frau processal” i apuntava contra el jutge per fer una instrucció basada en un “sudoku processal” que havia esdevingut un “desgavell”. Per altra banda, també advertia que els fets que incorporava la resolució, encara que fossin certs, no són delictius. Així mateix, sentenciava que el jutge arguïa la seva resolució amb expressions “impròpies d’una resolució judicial mínimament seriosa”. En aquesta línia, recordava al magistrat, però ja apuntant l’Audiència de Barcelona, que la reinterpretació del Codi Penal no es pot fer contra l’investigat, com estableixen la Constitució i el Conveni Europeu dels Drets Humans. Arguments que les defenses dels altres investigats també han al·legat en els seus escrits amb els quals demanen l’arxivament de la causa.
I una querella
La duresa dels recursos, sorprenent, ha fet una passa més enllà. Puigdemont, Alay i Boye van presentar una querella contra el magistrat pels delictes de prevaricació i malversació. Un escrit de 49 pàgines que desgranava i feia una autòpsia a la resolució, als fets exposats i a les conclusions judicials. A més, la querella demana la mesura cautelar d’apartar-lo del ‘cas Volhov’. Els escrits que el magistrat “instrumentalitza la creació de peces separades amb una finalitat il·legítima i il·lícita, que no és altra que burlar el compliment de les resolucions dictades pels seus superiors jeràrquics”.
La querella ja ha arribat al TSJC i ara com ara està en mans de l’instructor, el magistrat Carlos Ramos. Un magistrat que ha de valorar si l’admet a tràmit. Tots tres querellats, però, pensen insistir a aturar l’acció del jutge i aquesta causa “perquè no segueixi actuant ni prengui represàlies contra els querellants”. De fet, hi ha la temença que el jutge, mentre el TSJC no faci les primeres indagatòries, decreti la peça secreta i practiqui detencions.
Audiència Nacional i els polítics, també
Més enllà de l’acció jurisdiccional contra el comportament del jutge, també hi ha hagut reacció política i no només dels partits independentistes. Lògicament, Junts per Catalunya, -que va arribar a definir la decisió judicial de “venjança”– ERC o la CUP han carregat contra la decisió. Però, curiosament, també els Comuns que acusaven el jutge Aguirre de “fer política” i reclamaven que actués la cúpula judicial.
Ara bé, un dels detalls que no poden passar per alt és la resolució que li va remetre el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. El magistrat Aguirre li va demanar l’atestat i els informes policials d’unes diligències que García Castellón va obrir i tancar en secret sobre la suposada trama russa del Procés. El jutge de l’Audiència Nacional li va remetre una resolució d’arxivament de l’any 2020 i no li va remetre ni un sol paper de la investigació de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia que se n’havia fet càrrec. Tot un missatge. D’altra banda, un dels punts febles de l’ofensiva contra el setge del jutge és que sempre que se l’ha recusat ha sortit guanyant. La darrera vegada, el passat 5 de juny, quan l’Audiència va rebutjar la recusació per les seves declaracions a la televisió alemanya, amb l’argument que si bé se les podia haver estalviat, no afectaven a la causa.
