El judici a l’exconseller d’Interior Miquel Buch i al sergent Lluís Escolà, exescorta del president Carles Puigdemont, ha fet emergir una sèrie d’operacions policials i d’Interior que fins ara havien quedat camuflades. L’operació Mazda –la maniobra per portar el president Puigdemont a l’exili– i el setge de la Prefectura dels Mossos d’Esquadra contra Escolà en són dos exemples. Però, aquesta setmana, que s’ha celebrat la darrera jornada de la vista oral, ha aportat un nou descobriment, el que companys d’uniforme d’Escolà, batejat com a “Scarface”, en diuen l'”operació Galeres”. Va consistir a enviar escortes a empaitar carteristes al metro de Barcelona.
Segons han explicat fonts dels Mossos d’Esquadra, tant de la Prefectura com de l’àrea d’escortes, durant l’aplicació de l’article 155 van desactivar ben bé una quarantena d’agents del servei de protecció, vigilància i contra vigilància d’autoritats per enviar-los a l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità, ASMET, en el prolífic diccionari d’acrònims policial. Una decisió que alguns dels implicats van interpretar com un càstig per haver protegit consellers i membres de l’entorn del Govern independentista i d’altres ho van considerar una manera de protegir, amb un servei ordinari, uns agents que tenien molts números de ser castigats per la temuda Unitat d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra.
Un ambient de tensió
La decisió es va aplicar a partir del 27 d’octubre, quan el govern espanyol va aprovar la intervenció de l’autogovern autonòmic de Catalunya a través de l’article 155 de la Constitució. A partir d’aleshores, va ser destituït el major Josep Lluís Trapero com a cap del cos dels Mossos d’Esquadra i José Antonio Puigserver, aleshores secretari general tècnic del ministeri de l’Interior, es va fer càrrec del departament que dirigia Quim Forn. Dues setmanes després, amb l’empresonament del Govern i amb la resta de l’executiu a l’exili, l’Àrea d’Escortes estava en una situació d’impàs a l’espera de les ordres sobre qui i què havien de protegir.
A més, els comandaments dels escortes patien per la convocatòria electoral del 21 de desembre signada per l’aleshores president espanyol, Mariano Rajoy. “L’ambient era molt tens, les anàlisis prospectives de la Comissaria General d’Informació advertien de probables d’aldarulls”, indiquen fonts coneixedores del cas. “Hi havia gran part del Govern engarjolat, altres que els van deixar anar just a l’inici de la campanya electoral, l’extrema dreta esperonada…, no estaven les coses tranquil·les… hi havia molta tensió”, remarquen les mateixes fonts. “A més, les diferències dins el bloc independentista, i la impossibilitat d’investir cap president [després del 21-D], encara va encabronar més la situació”, addueixen. Els comandaments de l’àrea entenien que havien de canviar de “VIP’s” –és a dir, objectius a protegir– i controlar noves situacions i entorns. És a dir, hi havia noves persones i objectius en risc.
Sense uniformes i amb “trolleys”
Però, aleshores, la Prefectura va decidir retirar de circulació la majoria dels escortes i deixar l’àrea en serveis mínims. De fet, els sospitosos de simpatitzar amb el Procés o que, simplement, els comandaments contraris a l’independentisme entenien que hi havia agents i caporals amb un compromís amb la feina més enllà de ser funcionaris, van ser enviats a “galeres“. El destí elegit va ser anar a empaitar carteristes al transport públic. “Ens feien anar amb uniforme i amb prou feines alguns en tenien a la mida, perquè el servei d’escorta ens obliga a vestir d’una determinada manera”, subratllen els escortes que van ser enviats al metro.
Molts van decidir aprofitar el seu armari, de vestit i corbata, i fer-se passar per executius o representants que anaven amb “trolley” o amb motxilla al transport públic per buscar carteristes de paisà. Una tècnica no gaire ben vista pels responsables de l’ASMET. “Era una manera molt eficaç de veure els pispes quan picaven”, argumenten els escortes que es van mantenir ferms en les seves tècniques. L’arribada dels escortes, que tradicionalment no tenen gaire relació amb altres unitats del cos, tampoc va ser ben vista, a priori, pels membres habituals que integraven l’ASMET. De fet, agents de les dues unitats admeten que al “principi hi va haver tensions, malfiances i algun estirabot que amb el temps es van anar esvaint”. “Al final després de sis mesos, la cooperació va ser un èxit”, opinen agents d’una banda i l’altra. “Alguns anaven molt elegants pel metro i no despertaven cap sospita, perquè cap dels carteristes habituals els coneixien i no s’imaginaven que fossin maderos“, rememoren les mateixes fonts.
La detenció de dos escortes a Alemanya
En plena operació Galeres, va arribar un fet que va desestabilitzar aquesta maniobra unionista als Mossos d’Esquadra, i va ser la detenció el març de 2018 de dos agents de l’Àrea d’Escortes a Alemanya, quan acompanyaven el president Puigdemont, el seu cap de gabinet, Josep Lluís Alay, i el futur senador Josep Maria Matamala. El seu processament per part de l’Audiència Nacional per encobriment encara va enverinar més les relacions entre els escortes veterans, els comandaments més còmodes amb el 155 i els responsables de l’ASMET que interpretaven l’arribada dels escortes com un “destí de càstig” i que els consideraven “de pas”. “En certa manera, la detenció de dos companys i que els processessin va tocar la moral de la tropa més compromesa amb la feina”, asseguren fonts de l’Àrea. “Al final, la seva absolució va ser un reconeixement a l’Àrea i als companys”, remarquen. La detenció va generar nervis a les files dels escortes amb els responsables de l’ASMET.
L’operació Galeres es va perllongar fins a la investidura del president Quim Torra i l’entrebancada conformació del Govern, el maig del 2018. Va ser aleshores que els escortes, a poc a poc, van tornar a les seves funcions habituals, tot i que alguns ja van demanar canvi de servei o destí, arran de “tot el que havien vist”. La tornada de molts agents a l’Àrea va generar tibantor i malestar amb els escortes que s’havien quedat protegits pels comandaments més adaptats al 155.
La situació es van mantenir amb certa tensió fins que el conseller Miquel Buch va posar en marxa l’Àrea de Seguretat Institucional (ASI), un grup d’elit que protegia presidents, expresidents i el responsable de la conselleria de Presidència. Una àrea inspirada en la Guàrdia Republicana del president Lluís Companys, que no feia gens de gràcia a la Prefectura perquè no en tenia el control directe, ni tampoc als comandaments d’escortes, que es consideraven discriminats per Interior. Tampoc despertava gaire simpatia a ERC. Finalment, i després d’unes pressions duríssimes, el president Pere Aragonès va desmantellar l’àrea i va fer una reestructuració dels escortes que no ha acabat de pacificar la unitat.
3
3
