Més misteri al voltant de l’operació Catalunya. A mesura que passen els anys, més opacitat. La prova és un darrer document aportat a la macrocausa Tàndem, que investiga les operacions del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo. Un sumari amb una quarantena de causes separades que ha permès escletxes on s’han detectat detalls dels operatius clandestins de l’Estat contra el Procés sobiranista. El passat divendres, es va incorporar el document que certifica com el dos de febrer de 2021, el govern espanyol de Pedro Sánchez va declarar secretes les “notes informatives” realitzades per la policia patriòtica en la seva persecució contra la família Pujol-Ferrusola, que la representació de l’expresident havia reclamat al jutjat.
El document, al que ha tingut accés El Món, està firmat per Eulalia González Peña, subdirectora general del Gabinet Tècnic de la Direcció Adjunta Operativa, el directori suprem del Cos Nacional de Policia. Aquest document detalla la necessitat que va tenir el ministeri, per un principi de seguretat pública, classificar com a secreta la informació d’aquestes notes i la resta de documents. Fonts dels membres de la policia patriòtica, asseguren a El Món, que es tracta “d’un conjunt de 72 documents que relaten fil per randa totes les accions i informacions utilitzades per entorpir el projecte independentista”.
Aquests documents es van digitalitzar en un DVD que ara custodia el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els serveis secrets de l’Estat, i que, suposadament el jutge ha expurgat de la causa. Aquest conjunt documental inclou “notes informatives i notes d’intel·ligència policial”, així com dades de les fonts emprades per obtenir la informació, contactes, i els recursos esmerçats tant econòmics, com humans i tècnics. De fet, són documents que addueixen tot el material i les persones de la policia patriòtica que van participar en l’escomesa subversiva contra l’independentisme.
“Afectes a la la legislació de secrets oficials”
En l’informe remès al titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel Garcia Castellón, no s’entra al detall del contingut de la informació, però prohibeix que sigui per a ús judicial. Sobretot, evita que vagi a parar a les mans de parts personades que ho reclamen, especialment en la peça separada número 28 que continua misteriosament amagada i amb intents de tancar-la a pany i forrellat contínuament. Una peça que investiga un suposat intent de venda d’aquesta informació, en possessió hipotèticament del policia, des de la presó a qui estigués interessat. Un cas on hi surten els diversos protagonistes de la trama que han emergit des de l’any 2012, com l’afer de Método 3 o les operacions contra, a més dels Pujol, d’Artur Mas i Oriol Junqueras així com una munió d’empresaris.
“Un cop analitzada la documentació facilitada, i en particular, les notes informatives que l’integren”, escriu González Peña, “aquesta direcció general considera que les dades i informació que contenen estan afectes a la legislació sobre secrets oficials”. La base normativa que utilitza la Direcció Adjunta Operativa, el màxim comandament uniformat del CNP i mà dreta del ministre i secretari d’Estat de torn, -aleshores Marlaska- és l’acord del Consell de Ministres de 28 de novembre de 1986. Un acord que preveu segellar la carpeta i estampar-hi el segell de “secret” , com és el cas, “els documents que contenen dades concretes sobre fonts dels serveis d’informació i altres informacions i dades que puguin revelar-les”.
Més aval jurídic com a “deliqüència organitzada”
La decisió de la Divisió Adjunta Operativa també referma la seva decisió en l’acord del Consell de Ministres de 6 de juny de 2014 pel que es qualificaven determinats afers i matèries d’acord amb la Llei 9/1968 de 5 d’abril- encara amb el general Francisco Franco viu i manant- sobre secrets oficials. En detall, subsumia el caràcter de “secrets els mitjans i tècniques operatives utilitzades en la lluita contra la delinqüència organitzada per part dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, així com de les seves fonts i totes les informacions o dades que poguessin revelar-les”.
És a dir, de manera tàcita, el ministeri entén que en la lluita contra l’independentisme es van utilitzar les mateixes tècniques que contra la lluita de la “delinqüència organitzada”. Per altra banda, també s’admet oficialment les tècniques de guerra encoberta per part de les forces de l’Estat en tant que la llei iels dos acords del consell de ministres miren de protegir “l’estructura, l’organització, els mitjans i els procediments operatius específics dels serveis d’informació, així com les seves fonts i totes les informacions o dades que les puguin revelar”.
En aquesta línia, i seguint la justificació argumental de la declaració de secret aquesta “classificació s’atorga amb la categoria de secret, al precisar aquestes matèries el més alt grau de protecció per la seva importància i a efectes d’evitar que el seu coneixement per persones no autoritzades pugui generar riscos o perjudicis a la seguretat de l’Estat”. A més, aquesta qualificació es raona per “protegir la vida i la integritat dels agents que haurien actuat i de les seves famílies”.
Desclassificar els documents
La circumstància que les proves determinants estan protegides com a “secret d’Estat” complica la investigació judicial de l’Operació Catalunya. Només cal veure, la problemàtica per la desclassificació dels documents del CNI sobre l’ús del Pegasus en els diferents jutjats d’instrucció de Barcelona que investiguen el cas. Al capdavall, hauria de ser el Consell de Ministres qui desclassifiqués aquests documents per tal que pogués ser aportada al cas judicial i sempre que el jutge instructor així ho ordenés, fet que ara per ara és menys que probable amb García Castellón en la instrucció. De fet, el jutge sempre ha estat refractari a investigar l’operació Catalunya i s’ha tret de sobre els diferents intents de personació de diversos espiats o utilitzats en la guerra bruta contra l’independentisme.
La hiperprotecció d’aquest paquet documental va per llarg perquè la llei de secrets oficials actuals ja ha patit fins a tres intents de reforma per flexibilitzar la custòdia i posar terminis a la difusió dels secrets. Cap dels intents ha reeixit, malgrat que la majoria de democràcies occidentals preveuen la desclassificació de manera automàtica a partir d’un termini de 50, 75 o cent anys. En qualsevol cas, la família Pujol Ferrusola ha reclamat aquests documents per tal de poder defensar la seva personació en la causa Tàndem com a perjudicats de les operacions contra el Procés que va dur a terme la policia patriòtica.
