No era un agent encobert sinó un agent d’intel·ligència, amb menys marge d’actuació, ja que no pot participar en investigacions penals, només pot recollir informació. Aquesta és l’explicació que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha donat per escrit sobre l’agent del Cos Nacional de Policia que hauria estat infiltrat en moviments socials de l’esquerra independentista durant tres anys a Barcelona, segons va destapar La Directa. Una afirmació que contrasta amb les declaracions del comissari principal Eugenio Pereiro Blanco, responsable de la Comissaria General d’Informació, que l’any 2021 assegurava al Congrés de Diputats que en les seves investigacions només treballaven amb dues figures: la d’agent encobert i la del testimoni protegit, i no pas amb la d’agent d’intel·ligència.
Així, en resposta a una pregunta parlamentària del diputat Jon Iñarritu, d’EH Bildu, a la qual ha tingut accés El Món, el ministeri de l’Interior insisteix en la tasca classificada com a “secret” del policia infiltrat. Ara bé, limita les seves funcions a una “activitat d’obtenció d’informació dels agents d’Intel·ligència”, que “no es realitza sobre ideologies, ni moviments socials, sinó que es tracta d’una activitat d’intel·ligència per a la captació d’informació d’interès per a l’ordre i la seguretat pública”.

Dues funcions diferents
En l’escrit de Marlaska dirigit al diputat abertzale, s’emfatitza que no es tractava de l’activitat d’un “agent encobert”, de l’article 282 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, sinó d'”agent d’intel·ligència”, a l’empara de les funcions encomanades a la Policia Nacional per la regulació vigent; en concret, l’article 11 de la Llei orgànica 2/86, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat. En aquest sentit, recorda que aquesta llei preveu que “les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat tenen com a missió protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana mitjançant l’exercici de les funcions següents: captar, rebre i analitzar totes les dades que tinguin interès per a l’ordre i la seguretat pública, i estudiar, planificar i executar els mètodes i tècniques de prevenció de la delinqüència”.
És a dir, que es distingeixen dues funcions concretes, una com a agent d’intel·ligència i l’altre com a agent encobert. Segons el document, l’agent d’intel·ligència pot tenir una identitat simulada, però no fa tasques d’investigació criminal, només recull informació per ser processada. En canvi, un agent encobert, regulat per la llei d’enjudiciament criminal, participa com a infiltrat en investigacions criminals que tenen validesa en una instrucció judicial. En canvi, un agent d’intel·ligència només pot participar en la instrucció d’un cas amb una figura processal classificada com a “pericial d’intel·ligència”, que ha estat molt discutida en les associacions de defensa dels drets civils i polítics, sobretot després del seu ús en processos judicials contra l’independentisme basc i català.

Contradicció amb el comissari d’Informació
El relat de Marlaska, però, topa amb el criteri expressat pel comissari en cap de la poderosa Comissaria General d’Informació, Eugenio Pereiro Blanco, en la seva compareixença al Congrés de Diputats el sis de maig de 2021. Precisament a preguntes d’Iñarritu, el comissari va negar que els seus equips estiguessin integrats per agents d’intel·ligència i, a més, va negar tenir coneixement d’una figura d’agent encobert durant anys. Així, va limitar els seus equips a dues figures, la d’agent encobert i la del testimoni protegit.
En tot cas, Marlaska afegeix en la seva resposta que “totes les dades dels casos estan recollides als respectius expedients, declarats com a secret a l’empara dels Acords del Consell de Ministres de 28 de novembre de 1986 i, amb data posterior, l’Acord del Consell de Ministres de 16 de febrer de 1996, pel qual es classifiquen determinats assumptes i matèries d’acord amb la Llei de Secrets Oficials”.
