Sense novetat. El magistrat instructor de la causa del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha fet el que esperaven les defenses de l’exili català. Llarena ha desestimat els recursos de reforma presentats per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig, així com els signats per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, contra la seva interlocutòria, d’1 de juliol, en què va declarar no aplicable l’amnistia al delicte de malversació de cabals públics, delicte pel qual estan investigats.
En una interlocutòria, l’instructor no està per orgues i destaca que “les al·legacions no tenen cap fonament”. En aquest sentit, remarca que és la previsió literal de la llei d’amnistia la que obliga al pronunciament judicial que s’impugna, i la norma estableix l’exclusió de la seva aplicació a delictes de malversació en supòsits en què el subjecte actuï amb “el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”, cosa que entén que concorre en el cas. La decisió de Llarena obre la via al recurs d’apel·lació davant la sala penal del Tribunal Suprem que presideix Manuel Marchena. Per altra banda, Llarena arxiva també el sumari per desobediència a Marta Rovira. Una decisió en la vigília de la Diada.
El redactat de la llei
El magistrat aprofita la interlocutòria per criticar el redactat de la llei i justificar la seva posició. Així el jutge ressalta que l’amnistia per aquest delicte hagués estat apreciada “si la Llei hagués proclamat, sense restriccions, la concessió de la gràcia a tots els delictes de malversació comesos per promoure el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, o si hauria limitat l’exclusió a casos d’enriquiment en el significat etimològic, és a dir, d’augment de riquesa”.
Però el magistrat encara fa un passa més i en la interlocutòria recorda que “l’article 1.4 de la Llei indica que el concepte d’enriquiment arriba a més a les actuacions on s’obtingui qualsevol avantatge personal de caràcter patrimonial, cosa que inclou qui, amb càrrec als cabals públics, obté qualsevol benefici que hagués exigit del pagament d’una contraprestació dinerària (contingut patrimonial), encara que no augmenti materialment el nivell de riquesa”.
En aquest sentit, Llarena retreu als tres recurrents que “van decidir carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost” del referèndum de l’1-O. Una consulta que descriu com “un afany no només il·legal i contrari a la Constitució ia l’Estatut de Catalunya, sinó aliè a les seves responsabilitats de Govern i a les competències de la Generalitat”. El jutge Llarena desestima també les al·legacions de les parts que es basen en el contingut del vot particular, subscrit per la magistrada Ana Ferrer, que defensava l’aplicació de la llei de l’oblit penal. El jutge defensa que no s’ha malmès el principi de legalitat ni el de previsibilitat.
