Aquest migdia, la sala penal del Tribunal Suprem ha decidit rebutjar tots els recursos presentats contra la sentència del 17-A, menys el d’un dels tres acusats. En una amplíssima resolució de 347 pàgines, els magistrats sostenen les penes pels principals condemnats, Driss Aukabir i Mohamed Holiu, i rebaixa a 18 mesos la pena de 8 anys a Saïd Azza, un carnisser que va deixar una furgoneta als implicats i que, de fet, ja estava en llibertat tot i tenir 8 anys de condemna. Ara bé, la sentència és especialment dura amb les acusacions i defenses que posaven en dubte la mort o, més aviat, la certesa oficial, de la mort de l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty, considerat el cervell dels atemptats.
Així els magistrats clouen totes les línies que apuntaven els dubtes, com la manca de reclamació del cadàver o el no haver trobat els telèfons de l’imam a Ripoll. Però, la resolució no defuig una de les qüestions més tèrboles de tot el procés judicial i policial: la relació d’Es Satty amb els serveis d’intel·ligència de l’Estat, tant del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), com del servei d’informació de la Guàrdia Civil. Precisament aquí és on sorprèn que els magistrats errin en la seva consideració dels fets.
Sense concreció ni data? Al contrari, un informe i tot
En detall, l’errada es troba a la pàgina 210 i 211 de les 347 que té la sentència judicial. En aquestes dues pàgines redueix a tot just quatre paràgrafs l’escassa importància de la relació de l’imam amb els serveis secrets. De fet, una relació a la qual els magistrats treuen ferro per impedir poder exigir responsabilitats almenys per negligència de l’Estat amb les víctimes. En aquest sentit, el tribunal destaca no s’ha aportat cap dada que pogués relacionar l’imam amb els serveis d’intel·ligència quan es van perpetrar els atemptats.
Així fa una menció a les visites a la presó, que afirma són “sense concreció de dates i lloc” quan va estar engarjolat pels altres delictes durant el 2010 i 2014. Una dada que, juntament amb una conversa amb un dirigent de la comunitat musulmana de Bèlgica el 2016, en adonar-se que parlava en espanyol per telèfon, va explicar-li que ho feia perquè parlava amb els serveis secrets espanyols. Dos arguments que els magistrats consideren massa “genèrics” i que “no permeten sostenir una hipòtesi d’incompliment greu dels deures de control de les fonts de perill conegudes que cal exigir als serveis secrets”.
Però, els documents aportats a la causa topen amb aquesta manca de “concreció de dates i lloc” que retreu el tribunal. Ans al contrari, els contactes són prou documentats. L’imam, considerat l’autor intel·lectual dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, es va entrevistar el 5/4/2012, el 24/05/21 i 26/6/12 amb els agents de la Guàrdia Civil amb número de carnet professional T03083R i B93224U i el 17 de març de 2014, amb els agents d’informació del Centre Nacional d’Intel·ligència amb número d’identificació 7836 i 6917. Les visites amb agents del CNI van ser mig any després del seu darrer permís penitenciari i un mes abans de la seva sortida de la presó, segons delata l’informe signat pel subdirector general d’Institucions Penitenciàries, Javier Nietal, i que va ser tramès a l’Àrea Central d’Informació Exterior de la Comissaria General d’Informació, per ordre judicial.
I asil polític i tot
Just un mes després de la seva sortida de la presó, el 22 de maig del 2014, el Ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de Política Interior, va emetre una resolució, signada pel sotsdirector general d’Asil, amb què admetia a tràmit la “sol·licitud de protecció internacional” d’Abdelbaky Es Satty, registrada el 29 d’abril del mateix any. Una petició d’asil, a la quual va tenir accés El Món, que finalment es va veure superada perquè el jutjat contenciós número 2 de Castelló va córrer més i va anul·lar la seva expulsió d’Espanya —que hauria anat associada a la prohibició d’entrada a l’estat espanyol per si intentava tornar—, amb la complicitat de l’advocat de l’Estat.
