L’Estat va tramitar l’asil de l’imam de Ripoll just després que parlés amb el CNI

El mes d’abril del 2014, Abdelbaky Es Satti va sortir de la presó de Castelló després de complir una condemna per tràfic de drogues. Una pena que comportava l’expulsió de l’Estat espanyol. Però Es Satty, l’imam de Ripoll i considerat el cervell de la cèl·lula jihadista dels atemptats del 17A, no només no va marxar sinó que va presentar una petició d’asil que l’Estat va començar a tramitar. Així es desprèn d’una peça de convicció, a la qual ha tingut accés El Món, pendent d’escanejar-se per al sumari del cas a l’Audiència Nacional, una prova i que va arribar just abans del judici a la seu del tribunal a San Fernando de Henares. Una petició que es va registrar  just un mes després de rebre la visita de dos agents del Centre Nacional d’Intel·ligència a la seva cel·la.

En concret el 22 de maig del 2014, just quan feina un mes que havia sortit de la presó, el ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de Política Interior, va emetre una resolució, signada pel sotsdirector general d’Asil, amb què admetia a tràmit la “sol·licitud de protecció internacional” d’Abdelbaky Es Satty, registrada el 29 d’abril del mateix any. Una petició d’asil que finalment es va veure superada perquè el jutjat contenciós número 2 de Castelló va córrer més i va anul·lar la seva expulsió d’Espanya –que hauria anat associada a la prohibició d’entrada a l’estat espanyol per si intentava tornar–, amb la complicitat de l’advocat de l’Estat.

La sol·licitud d’asil va ser paral·lela a la reclamació de suspensió “cautelar” de l’ordre d’expulsió implícita en la pena de presó davant el jutjat contenciós administratiu número dos de Castelló . L’ordre d’expulsió es va dictar el 22 d’abril del 2014 i Abdelbaky Es Satti va interposar-ne el recurs oposant-se a ser repatriat al Marroc, on va néixer l’any 1973. El jutjat, en un temps rècord, va tramitar el recurs. A més, l’advocat de l’Estat no es va oposar a la suspensió demanada per l’imam. Així, el 19 de maig del 2014, en la interlocutòria 123 del procediment abreujat 170/2014, el jutjat va decidir a la vista de “l’arrelament” d’Es Satty i “la no oposició expressa de l’administració” suspendre l’expulsió. Fins i tot, el fet que l’advocat de l’Estat no s’oposés va estalviar imposar les costes del procés.

La decisió d’aturar l’expulsió es va convertir en ferma, per sentència 59/2015 del mateix jutjat dictada el dos de març del 2015. La decisió del jutge va obligar al ministeri de l’Interior no només a deixar sense efecte l’ordre d’expulsió sinó que, a més, va anular també “l’extinció de l’autorització de residència de llarga durada” de la qual era titular l’imam. Tot va quedar regulat pel ministeri de l’Interior el 9 de juny del 2015, per ordre de l’aleshores subdelegat del govern espanyol a Castelló, David Barelles. Aquesta ordre feia decaure la petició d’asil perquè se li reconeixia a l’imam la vigència del número d’identificació d’estranger (NIE) i el seu empadronament a l’estat espanyol, és a dir, el reconvertia en ciutadà lliure a Espanya.

Un mes abans, amb el CNI

El joc de dates és interessant. L’estratègia jurídica d’Abdelbaky Es Satti és indestriable del seu darrer mes a la presó. Un informe de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries del Ministeri de l’Interior, incorporat al sumari i al qual ha tingut accés El Món, detalla les “quatre entrevistes policials” que va tenir durant la seva estada a la presó de Castelló per tràfic de drogues. L’imam provenia de la presó de Ceuta, ingressat el 3 de gener del 2010 i on només s’hi va estar un mes i mig per “sobreocupació”.

Exactament, va ser entrevistat el 5/4/2012, el 24/05/21 i 26/6/12 per agents de la Guàrdia Civil amb número de carnet professional T03083R i B93224U i el 17 de març del 2014 per agents d’informació del Centre Nacional d’Intel·ligència, amb número d’identificació 7836 i 6917.  De fet, les visites amb agents del CNI van ser mig any després del seu darrer permís penitenciari i un mes abans de la seva sortida de la presó, segons delata l’informe signat pel subdirector general d’Institucions Penitenciàries, Javier Nietal, i que va ser tramès a l’Àrea Central d’Informació Exterior de la Comissaria General d’Informació, per ordre judicial.