L’Estat va tramitar l’asil de l’imam de Ripoll just després que parlés amb el CNI

Abdelbaky Es Satti el va demanar però al final no li va caldre perquè van suspendre la seva expulsió amb la complicitat de l’advocat de l’Estat

El mes d’abril del 2014, Abdelbaky Es Satti va sortir de la presó de Castelló després de complir una condemna per tràfic de drogues. Una pena que comportava l’expulsió de l’Estat espanyol. Però Es Satty, l’imam de Ripoll i considerat el cervell de la cèl·lula jihadista dels atemptats del 17A, no només no va marxar sinó que va presentar una petició d’asil que l’Estat va començar a tramitar. Així es desprèn d’una peça de convicció, a la qual ha tingut accés El Món, pendent d’escanejar-se per al sumari del cas a l’Audiència Nacional, una prova i que va arribar just abans del judici a la seu del tribunal a San Fernando de Henares. Una petició que es va registrar  just un mes després de rebre la visita de dos agents del Centre Nacional d’Intel·ligència a la seva cel·la.

En concret el 22 de maig del 2014, just quan feina un mes que havia sortit de la presó, el ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de Política Interior, va emetre una resolució, signada pel sotsdirector general d’Asil, amb què admetia a tràmit la “sol·licitud de protecció internacional” d’Abdelbaky Es Satty, registrada el 29 d’abril del mateix any. Una petició d’asil que finalment es va veure superada perquè el jutjat contenciós número 2 de Castelló va córrer més i va anul·lar la seva expulsió d’Espanya –que hauria anat associada a la prohibició d’entrada a l’estat espanyol per si intentava tornar–, amb la complicitat de l’advocat de l’Estat.

La resolució d'admissió a tràmit de la petició d'asil d'Abdelbaki Es Satti

La resolució d’admissió a tràmit de la petició d’asil d’Abdelbaki Es Satti Quico Sallés

La sol·licitud d’asil va ser paral·lela a la reclamació de suspensió “cautelar” de l’ordre d’expulsió implícita en la pena de presó davant el jutjat contenciós administratiu número dos de Castelló . L’ordre d’expulsió es va dictar el 22 d’abril del 2014 i Abdelbaky Es Satti va interposar-ne el recurs oposant-se a ser repatriat al Marroc, on va néixer l’any 1973. El jutjat, en un temps rècord, va tramitar el recurs. A més, l’advocat de l’Estat no es va oposar a la suspensió demanada per l’imam. Així, el 19 de maig del 2014, en la interlocutòria 123 del procediment abreujat 170/2014, el jutjat va decidir a la vista de “l’arrelament” d’Es Satty i “la no oposició expressa de l’administració” suspendre l’expulsió. Fins i tot, el fet que l’advocat de l’Estat no s’oposés va estalviar imposar les costes del procés.

La decisió d’aturar l’expulsió es va convertir en ferma, per sentència 59/2015 del mateix jutjat dictada el dos de març del 2015. La decisió del jutge va obligar al ministeri de l’Interior no només a deixar sense efecte l’ordre d’expulsió sinó que, a més, va anular també “l’extinció de l’autorització de residència de llarga durada” de la qual era titular l’imam. Tot va quedar regulat pel ministeri de l’Interior el 9 de juny del 2015, per ordre de l’aleshores subdelegat del govern espanyol a Castelló, David Barelles. Aquesta ordre feia decaure la petició d’asil perquè se li reconeixia a l’imam la vigència del número d’identificació d’estranger (NIE) i el seu empadronament a l’estat espanyol, és a dir, el reconvertia en ciutadà lliure a Espanya.

La decisió del jutjat de suspendre l'expulsió a la vista que l'advocat de l'Estat no s'hi va oposar

La decisió del jutjat de suspendre l’expulsió a la vista que l’advocat de l’Estat no s’hi va oposar Quico Sallés

Un mes abans, amb el CNI

El joc de dates és interessant. L’estratègia jurídica d’Abdelbaky Es Satti és indestriable del seu darrer mes a la presó. Un informe de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries del Ministeri de l’Interior, incorporat al sumari i al qual ha tingut accés El Món, detalla les “quatre entrevistes policials” que va tenir durant la seva estada a la presó de Castelló per tràfic de drogues. L’imam provenia de la presó de Ceuta, ingressat el 3 de gener del 2010 i on només s’hi va estar un mes i mig per “sobreocupació”.

Exactament, va ser entrevistat el 5/4/2012, el 24/05/21 i 26/6/12 per agents de la Guàrdia Civil amb número de carnet professional T03083R i B93224U i el 17 de març del 2014 per agents d’informació del Centre Nacional d’Intel·ligència, amb número d’identificació 7836 i 6917.  De fet, les visites amb agents del CNI van ser mig any després del seu darrer permís penitenciari i un mes abans de la seva sortida de la presó, segons delata l’informe signat pel subdirector general d’Institucions Penitenciàries, Javier Nietal, i que va ser tramès a l’Àrea Central d’Informació Exterior de la Comissaria General d’Informació, per ordre judicial.

Part de l'informe d'Institucions Penitenciàries

Part de l’informe d’Institucions Penitenciàries

 

Comentaris

    Enric 17/11/2020 10:00 pm
    España estat assassí.
    Cavaller negra 17/11/2020 11:46 pm
    "Todo por la Patria", oi ? TODO, TODO, però TODO Aquest invent militar i borbó de E, fa més que fastic..
    Raül 18/11/2020 12:38 am
    Tot el que hi ha al voltant de Imam no es vol investigar. Qui res te que oculta no li cal amagar res. Judici farsa.
    Guim 18/11/2020 7:18 am
    Tot això s'està ignorant en la premsa de paper i els mitjans de la CCRTV. Increïble.
    enterrador 18/11/2020 7:34 am
    ¿operación de falsa bandera ?
    Upps!! 18/11/2020 8:31 am
    La una grande y libre, es un estado, ple de merda
    bon cop de falç 18/11/2020 9:32 am
    També li deuen haver pagat una estada a algún hotel de la manga del mar menor, com als piolins...
    miquel puigpelat 18/11/2020 4:05 pm
    Encara queden dubtes de la participació del "reino de españa"?. I gràcies a la participació del reino, que la van CAGAR, i no van fer el mal que volien. Crec que no sabrem mai la veritat, i menys amb els jutges que ens destinen.
    Ricard 18/11/2020 6:16 pm
    Tuf escandalós. Matar a Barcelona no es tan delicte. El cni se n'en fum.
    Llàstima que hi hagi l'hemeroteca 18/11/2020 8:18 pm
    Els Mossos tenien constància que, l'estiu de l'2017, s'anava a produir un atemptat terrorista. Així ho evidencien els moviments dins de el cos durant les setmanes prèvies a l'17 d'agost. Els dies posteriors, tant Puigdemont com Forn i Trapero, van negar que tinguessin constància d'aquesta possibilitat i van afirmar que mai havien tingut contactes amb la CIA. Fals, ja que 'El Periódico' va publicar dies més tard el correu enviat pels nord-americans als Mossos el dia 25 de maig avisant d'aqu
    Llàstima que hi hagi l'hemeroteca 18/11/2020 8:20 pm
    La policia de Vilvoorde (Bèlgica) havia alertat abans de l'17-A als Mossos de les seves sospites per la radicalització de l'imam de Ripoll, Abdelbaki És Satty, i les seves més que probables vincles amb terroristes.

Respon a Raül Cancel·la les respostes