Nova etapa en el judici a l’escorta del president Carles Puigdemont, Lluís Escolà, i de l’exconseller d’Interior Miquel Buch, condemnats per prevaricació i malversació. La defensa del sergent dels Mossos d’Esquadra, ja retirat, ha presentat un recurs d’apel·lació contra la sentència del passat 14 de setembre que el condemnava a quatre anys de presó i 19 d’inhabilitació. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, Escolà denuncia vulneracions de drets fonamentals i és especialment dur i clar en considerar que el tribunal l’ha condemnat pel seu independentisme. El recurs al·lega que és un “GOI”, és a dir, que estaria inclòs “en el Grup Objectivament Identificable, terme encunyat a propòsit dels exiliats pel Procés pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea a la sentència de 31 de gener de 2023”.
En aquest sentit, el recurs desgrana un raonament interessant en el sentit que analitza el que es coneix com a “judici d’inferència”, és a dir, el raonament que porta de la prova als fets provats de la resolució. Així, l’advocada Isabel Elbal retreu als magistrats de primera instància que hagin partit “de la presumpció de culpabilitat mitjançant judicis d’inferència irraonables, subjectius i oberts a qualsevol hipòtesi imaginable”. “Lamentablement”, argüeix, “la Sala a quo ha optat per la subsumpció jurídica d’uns fets absolutament insignificants, neutrals, però amb gran càrrega política, criminalitzant, de passada, els actes de militància política de caràcter independentista realitzats pel sergent”. Per altra banda, el recurs subratlla que la feina de càrrec de confiança no és fiscalitzable i posa en dubte que es pugui calcular una malversació de 52.000 euros.
Viatges, feina d’assessor i les proves
L’escrit també critica la “irracionalitat” deductiva dels magistrats que només tenen presents els “viatges” d’Escolà. Una recull de la prova que la lletrada qualifica “d’unidireccional”. Unes proves que la defensa assegura que “no acrediten en absolut la seva manca de dedicació i exercici a la tasca d’assessorament del llavors conseller d’Interior” amb el benentès que era un càrrec de confiança amb l’encàrrec d’assistir-lo en polítiques de seguretat.
De fet, el valor de la prova utilitzada pel tribunal d’instància és criticada sense embuts, perquè considera que s’ha incorporat tot el material recollit als atestats sense que s’hagi validat a la sala durant la vista oral. Fins i tot, el recurs destaca la incorporació com a prova “links” de “fonts obertes o xarxes digitals” que no es poden obrir perquè el material ha estat eliminat d’internet. “És una prova sorpresa i extemporània practicada després del moment processal oportú i ja en fase de deliberació”, argumenta la defensa per adduir que no s’ha pogut defensar. Aquestes valoracions de la prova són, per la defensa, una “vulneració greu del dret a la presumpció d’innocència i del dret de defensa”.
Les piulades, no totes
Per altra banda, el recurs retreu la valoració que la resolució d’instància fa sobre els tuits que publicava Escolà. En aquest punt, la defensa remarca que no es van poder validar durant la vista ni tan sols “a través dels interrogatoris als policies que han instruït el cas”. Així mateix, destaca que hi ha un tuit, expressament mencionat durant la vista, que no s’ha inclòs en la sentència. Una decisió que l’advocada interpreta com una manera d’amagar una prova que acredita que Escolà feia d’assessor.
En concret, es tracta de l’omissió d’una piulada que “sens dubte il·lustrava a la perfecció” el fet que Escolà “exercia la funció d’assessor del conseller d’Interior i la compatibilitzava amb el seu activisme, en solidaritat i suport amb al president Puigdemont”. Es tracta del tuit emès l’11 d’octubre del 2018, “de marcat tarannà independentista”, que consta al foli 336 de la causa i on s’hi llegeix: “Jo demà continuaré assessorant. Demà treballo. #12octresaccelebrar”.
