Dia dur a la sala de vistes de l’Audiència Nacional. La 28a jornada del judici contra els Pujol Ferrusola era especialment esperada. De fet, en termes ciclistes era una etapa reina. La pujada del Tourmalet. Sobretot per a les acusacions i les defenses. Però ningú no esperava que també ho seria per al president del Tribunal, José Ricardo de Prada, que viu amarat en un somriure afable però molt allunyat d’una frivolitat que faria de mal pensar. Tant va sortir de polleguera que va admetre un fet inèdit a la sala -i que va passar per alt a molts dels presents-, i és que va confessar, en explicacions a un advocat, que el tribunal encara no té una idea consensuada sobre el cas. Ho va fer amb una expressió jurídicament prou castissa: “A aquestes alçades el tribunal no té una postura conteste“. És a dir, sense discrepàncies.
A l’estrada hi havis els dos numa, és a dir, els inspectors d’Hisenda havien emès els informes a petició del jutge d’instrucció en col·laboració amb la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia. Uns informes que acusaven Jordi Pujol Ferrusola de fer “simulacions”. Segons ells, les factures emeses per les quals havia tributat eren falses perquè els negocis eren ficticis.
Ras i curt, els informes dels numa 26.695 i 5.535 van contradir els informes dels seus companys territorials de Catalunya i de les Canàries, i van fer, segons van emfatitzar les defenses, una rèplica dels informes de la UDEF. Les explicacions dels inspectors, amb un to gens habitual davant un tribunal i d’una agressivitat poques vegades permesa en una sala de vistes, van fer saltar el president del tribunal, que va aturar les declaracions per advertir al numa 26.695, Francisco Sanz, que es mesurés. “Vostè és un professional”, li va etzibar amb una rudesa i una autoritat extraordinària per aturar la deriva emocional amb què expressava una ira contra els Pujol gens dissimulada i molt irresponsable.
La UDEF, en el punt de mira
D’entrada els dos numa, abans de començar, es van dirigir al tribunal amb una entonació d’advertència, explicant que no havien actuat com inspectors d’Hisenda, sinó com a agents judicials de l’ONIF, l’Oficina Nacional contra el Frau, habilitats pel jutge instructor de la causa. Unes explicacions que no van fer gota de gràcia a un magistrat que porta a l’Audiència Nacional des de 1990. L’explicació dels numa, fent-se passar per poc menys que Elliot Ness, va merèixer una mirada condescent de José Ricardo de Prada, que els va replicar que “el tribunal ja ho sabia”.
La tesi dels inspectors reconvertits en policies a les ordres de la UDEF -que dirigia l’inspector Álvaro Ibáñez, el tip 89140, el mateix que va admetre al tribunal que tenia animadversió als Pujol- és que les factures de les tres empreses de Jordi Pujol Ferrusola no corresponien a veritables serveis prestats. És a dir, que eren tapadores de comissions. Per tant, que els negocis pels quals cobrava eren falsos, simulats i no existien. Fins i tot, va carregar contra els prèstecs intersocietaris, una figura crediticia habituals en empreses amb certa unitat de caixa i que està recomanada pel Pla General Comptable.
Mentre escoltaven les respostes dels pèrits al fiscal Fernando Bermejo, els advocats de la defensa, que ja havien preparat pericials que posen molt en dubte les conclusions dels numa, ja esmolaven les eines. De fet, radiografiaven el to i l’estil per saber com preparar el ganivet per rosegar uns ossos que serien més durs que uns torrons d’oferta. I no van fallar, amb un repartiment de papers i uns interrogatoris estratègics amb dos objectius. En primer terme, desacreditar l’objectivitat dels numa; en segon lloc, destapar els forats negres de la seva investigació i, en darrer terme, posar en dubte clarament el fons de les seves conclusions.
Els advocats prenen la mida als inspectors
Cirstóbal Martell va ser el primer gregari de les defenses. L’advocat de Jordi Pujol Ferrusola va obrir el camí estovant el testimoni, que va caure de quatre potes en el parany que li va muntar el lletrat, que té el sumari sencer al cap. I, a més, amb una tàctica intel·ligent, en va fer partícip José Ricardo de Prada, que va haver d’intervenir diverses vegades per, literalment, “pacificar” l’interrogatori emetent advertències poc amagades als numa. De fet, quan va aturar l’interrogatori i li va etzibar al numa que recordés que “era un professional”, l’ambient es podia tallar amb un ganivet.
El lletrat va collar el numa comparant els seus informes amb les inspeccions que havien dut a terme els seus companys de Catalunya o les Canàries, que en cap cas van veure simulació, tot i que sí que entenien que els conceptes pels quals havien de tributar eren IRPF i no impost de societats, per la relació personalíssima dels serveis prestats amb Jordi Pujol Ferrusola. A més, va assenyalar que no havien detectat quotes tributàries delictives. En canvi, els informes d’aquests dos numa compartien la tesi a ulls clucs, “sense cap discriminació“, del que afirmaven els informes de l’inspector de la UDEF Álvaro Ibáñez. De fet, l’informe principal del numa va ser de l’any 2020 en base a un atestat de juny de 2014 de la UDEF.
“No ho he comprovat”
Un cop neguitejat el testimoni, molt a la defensiva i amb mostrant un despit gens amagat, va ser quan les defenses van començar l’ofensiva. La tàctica va ser força interessant: respassar les activitats que semblaven simulades als numa preguntant si havien analitzat els beneficiaris de les operacions o les terceres empreses implicades. El numa 26.695, que portava la veu cantant, va perdre l’empenta de les seves primeres afirmacions i va haver d’admetre que tot allò que li demanaven no ho havia comprovat, com ara si les quantitats declarades en el model 347 -de l’impost de Societats- quadraven o si havia constatat cada pagament amb la persona que o bé havia venut o havia aconseguit el projecte pel qual havia negociat el fill gran de l’expresident. “No ho he comprovat”, va respondre.
Després de Martell, va ser el torn d’Òscar Morales, advocat de Luis Delso, que va iniciar el seu interrogatori enraonant de les seves ulleres. Morales va tenir el dia. De fet, feia la cara d’un estudiant quan va a un examen poc preparat i les preguntes són sobre l’únic temari que ha estudiat. Amb solvència, va formular preguntes de subjecte, verb i predicat deixant poc marge per a respostes evasives o impertinents. Fins al punt que el numa interrompia les intervencions del lletrat i Morales, impertèrrit, el feia callar amb un rotund “no he acabat la meva pregunta”. La vacil·lació va prendre l’ànima del numa, que va reconèixer que tot i estar habilitat mai va requerir més documentació al jutge per aclarir les facturacions, els serveis o les feines fetes. És a dir que s’havia empassat el que deia la UDEF, i les defenses li van fer veure que potser més que ennuegar-se no les havia paït gens bé. La jornada 29 espera.
