Gran sorpresa al Tribunal Constitucional arran del cas Sixena. L’advocat de l’Ajuntament de Sixena i el principal arquitecte de l’ofensiva politicojudicial contra els béns de l’art de la Franja que s’exposen a Catalunya, Jorge Español, va presentar un escrit de personació en el recurs d’emparament interposat per Acció Cassandra, l’entitat jurídica en defensa de la minoria nacional catalana. Un recurs d’emparament per intentar aturar el trasllat de les pintures murals del monestir de Sixena que s’exposen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per vulneració de drets fonamentals. Un trasllat ordenat, en darrera instància, per la sala civil del Tribunal Suprem.
L’intent de personació, però, ha estat aturat pels tres magistrats encarregats d’avaluar si admeten a tràmit o no el recurs. És a dir, la vicepresidenta Luisa Balaguer, el progressista Ramon Saez Valcárcel i Arnaldo Cubilla. Tots tres signen una providència amb la qual desestimen la petició de personar-se d’Español, en tant que encara no s’ha ni decidit si s’admet a tràmit el recurs. Per tant, en aquest moment processal no es pot acceptar cap personació. De fet, la mateixa providència, a la que ha tingut accés El Món, recorda que un cop s’admeti a tràmit, si és el cas, s’emplaçarà als que han estat membres del procediment judicial per si volen formar part del procés d’emparament.
La decisió del consistori de Sixena, però, d’intentar personar-se és per Acció Cassandra una “bona notícia”, en tant que legitima el recurs interposat davant el TC com una via que pot entrebancar el trasllat de les obres. De fet, l’entitat jurídica que lideren els advocats Josep Rosell i Lluís Gibert, van convidar el MNAC a fer costat al recurs com una iniciativa única de país en unir una entitat pública amb una acció privada en defensa del patrimoni cultural, històric i artístic.
Un recurs sense ser part
El recurs presentat per Acció Cassandra es fonamenta en la vulneració del dret constitucional al patrimoni artístic i cultural establert a l’article 44 de la Constitució. “Tot i ser un principi rector, aquest dret pren valor efectiu quan una execució judicial pot frustrar l’accés universal a l’art, especialment si el trasllat de les obres a un espai privat i de difícil accés com Sixena priva la societat catalana del seu gaudi”, argüeixen els lletrats en el seu recurs. L’anunci de la interposició arriba el mateix dia que el govern d’Aragó ha demanat l’execució en set mesos a tot estirar, de la sentència. De fet, el recurs pot ser la via per buscar l’empara davant la justícia europea a través d’una demanda al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
