• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

Tretzena jornada del judici sobre les irregularitats de l’Ajuntament de Tarragona durant el mandat del prohom del PSC Josep Fèlix Ballesteros. Segons les acusacions, el cas es basa en la contractació d’una empresa afí al PSC i que dona nom al cas, Inipro: havia de fomentar, a través dels serveis socials del consistori, l’associacionisme entre els nouvinguts, però en realitat encobria el pagament de ciberactivistes en favor de Ballesteros i del PSC. Aquest divendres s’han reprès les declaracions dels acusats, després que aquest dijous acabés Ballesteros defensant la seva gestió i les polítiques de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST).

Precisament, el llistat de declaracions del matí era força interessant, perquè declarava Teresa Victòria Pelegrín, la regidora de Serveis Socials, que ahir Ballesteros va lloar. L’alcalde la va voler per a Urbanisme, però finalment la va destinar a la macroàrea de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge i la presidència de l’IMSST i de l’empresa Actuacions Urbanes, SA. Per a les acusacions, la seva figura era part transcendental de l’entramat perquè com a presidenta de l’IMSST, l’entitat que va contractar Inipro amb una adjudicació negociada sense publicitat.

De fet, Pelegrín va aprovar el plec de clàusules de contractació, va impulsar el concurs i va adjudicar a Inipro el contracte el 13 d’agost de 2010. La idea soterrada de la seva declaració ha estat no negar els fets, però sí l’autoria. És a dir, ignorant per a què es va utilitzar el personal d’Inipro, va complir amb la seva feina, signant una adjudicació perquè els serveis tècnics l’avalaven. Unes decisions que va prendre perquè “tot era correcte”. També ha declarat Begoña Floria, portaveu del govern Ballesteros, i Enriqueta Aznar, la tècnica que va elaborar la informe de necessitat que va justificar la contractació d’Inipro.

“Tot era correcte”

Pelegrín només ha contestat a la seva defensa, dirigida per Pau Ferrer, i ha iniciat les seves explicacions detallant que va ser regidora des del 2007 fins al 2013. Des del 2016 ja no és militant del PSC, i a més, mai va participar en el grup de ciberactivistes que, en principi, encobria la licitació d’Inipro. Pelegrín ha remarcat que la seva presidència a l’IMSST era bàsicament la “direcció política” de l’entitat i establir les “línies estratègiques”, no la seva administració i gestió del dia a dia, sense poder fer una supervisió de cada activitat que es duia a terme perquè era “materialment impossible”.

L’exregidora també ha defensat haver nomenat gerent l’altre coacusat, el metge Antoni Muñoz, per la seva experiència i formació i no només per la seva militància al PSC. “L’Ajuntament i l’IMSST van valorar positivament el seu nomenament”, ha reblat en referència a qui l’acusació veu com el contractador, juntament amb Gustavo Cuadrado, d’Inipro. Pel que fa a la contractació d’Inipro, Pelegrín i el seu advocat han estat prou hàbils per emmarcar el seu relat en el fet que només va signar els papers que els serveis tècnics li van aportar sense tenir relació ni amb Inipro ni amb el control del servei concret que es donava.

D’aquesta manera, Pelegrín ha exposat que la necessitat del contracte -fomentar l’associacionisme als nouvinguts, amb número 130/2010- estava “justificada” i que el secretari delegat de l’IMSST, “l’avalava” i “informava favorablement la demanda”. Per tant, va signar el plec de condicions però “no va participar a convidar, ni recomanar les empreses perquè se’n va encarregar els tècnics i la gerència”. “Mai vaig sentir parlar d’Inipro ni d’Itinere”, és a dir, les dues empreses vinculades que van licitar. “Mai no hi vaig tenir cap mena de control”, ha afegit. A més, ha dit que el primer document d’adjudicació provisional del contracte va ser l’agost del 2010 i el va signar el vicepresident de l’IMSST perquè ella estava de vacances. La licitació definitiva va ser en tornar de les vacances, el setembre de 2010. “Tot era correcte”, ha subratllat recordant que tots els documents i informes avalaven l’adjudicació.

La regidora portaveu Begoña Floriá, en un moment de la seva declaració on ha defensat el paper dels ciberactivistes d'Inipro/QS
La regidora portaveu Begoña Floriá, en un moment de la seva declaració on ha defensat el paper dels ciberactivistes d’Inipro/QS

Pagament “comú” però “no habitual”

Pel que fa a la pròrroga del contracte, sí que ha admès cert desgavell en la licitació perquè li van dir que els contractes negociats sense publicitat no es podien prorrogar. Però, com que el servei es prestava i s’havia prestat, s’havien de pagar les factures. “Jo feia reunions amb els tècnics referents els divendres i explicaven l’evolució dels serveis”, ha aclarit. De fet, ha reconegut que tenia previst fer pròrrogues perquè els pagaments per la fórmula “d’enriquiment injust de l’administració” era “improcedent”. “Bé, aquest pagament era comú en les administracions, però no habitual”, ha assenyalat. Per això, “no hi havia cap informe negatiu per pagar les factures”.

Quan va esclatar el cas, va oferir tota la informació tant a la resta de govern municipal així com a l’oposició i va deixar l’expedient sota custòdia de l’Ajuntament, però tothom el podia consultar. “Mai vaig amagar l’expedient”, ha assegurat desvinculant-se del fet que la Guàrdia Civil el trobés en una caixa forta del gabinet d’alcaldia. El “soroll mediàtic” va comportar la dimissió de Muñoz de la gerència i el seu desistiment el setembre de 2013. Pelegrín també ha negat cap relació amb el grup de ciberactivistes ni de les seves activitats.

Enriqueta Aznar, la funcionària que va elaborar l'informe de necessitat que va justificar la contractació d'Inipro/QS
Enriqueta Aznar, la funcionària que va elaborar l’informe de necessitat que va justificar la contractació d’Inipro/QS

Ciberactivisme i immigració

Per la seva banda, Begoña Florià, portaveu del govern de Ballesteros, ha defensat l’existència del grup de ciberactivisme seguint el rastre de la “campanya d’Obama als EUA”. De fet, Florià era la coordinadora del grup i se n’ha vantat en la seva declaració, tot i que la magistrada presidenta, Maria Espiau, li ha hagut de baixar els fums. Florià ha admès que en el grup de “ciberactivisme-Ballesteros” hi havia Alejandro Caballero, Cecilia Mangini i Mario Burzuri treballadors d’Inipro. Un grup que coordinava amb el cap de gabinet d’alcaldia, Gustavo Cuadrado, també acusat i que va qualificar, en la seva declaració, de “poc estètic” que treballadors d’Inipro també fessin ciberactivisme en pro de l’alcalde.

Un dels mails més delicats per a la defensa de Florià és un del 13 de setembre de 2011, quan després d’una reunió amb treballadors d’Inipro enviava un mail a un grup on esperonava els ciberactivistes tot dient-los: “A por ellos!”. Així mateix, informava que els coordinadors de les campanyes de ciberactivisme per Ballesteros serien els coordinadors Mario Burzuri, Cecilia Mangini o Alejandro Caballero -treballadors d’Inipro- i més conjunció amb el PSC. Florià ha defensat la legalitat del grup i ho ha desvinculat de les contractacions d’Inipro.

Per una altra banda, ha declarat Enriqueta Aznar, vinculada al PSC, que era tècnica dels serveis socials i va ser autora de l’informe de necessitat que justificava la contractació del servei de promoció de l’associacionisme entre nouvinguts. Aznar ha contestat a la fiscal, però no a l’acusació popular de la CUP. Ha explicat que sempre rondinava a Muñoz perquè no tenien prou personal i, en canvi, cada cop tenien més feina arran de la crisi immobiliària. “Teníem fluix l’aspecte comunitari”, ha afegit per destacar la manca de personal per la gestió de la integració dels immigrants en les comunitats de veïns. Tot i això, després de l’informe de necessitat que va registrar l’abril de 2010 l’informe de necessitat, però no en va saber res fins al mes de setembre. “No vaig participar en absolut en la planificació del contracte, ni en l’elecció del personal -del PSC- i no em van demanar opinió sobre les empreses contractades”, ha emfatitzat per treure’s les puces de sobre. “No havia sentit mai el nom d’Inipro”, ha tancat.

Comparteix

Icona de pantalla completa