La primera jornada del judici a la família Pujol Ferrusola i una quinzena d’empresaris a l’Audiència Nacional ha tingut una freda i una de calenta. Contra tot pronòstic, la sala de l’Audiència Nacional que jutja el cas, i que presideix José Ricardo de Prada, ha decidit que, malgrat l’opinió dels metges, el president Jordi Pujol podia continuar com a acusat. Però, per altra banda, el magistrat ha permès a les defenses de la família Pujol explicitar les qüestions prèvies que poden escurçar o reduir el procés judicial. De fet, la Llei d’Enjudiciament Criminal preveu ara aquest tràmit com una vista per decidir sobre qüestions com la competència, la prova refutada o la vulneració dels drets fonamentals.
Els advocats portaven fets els deures i el repartiment de les cartes. De fet, l’advocat oficial del president, Pau Castells, no ha presentat cap qüestió i ha deixat el trencagel en mans de Cristóbal Martell, que ha articulat les qüestions processals més evidents com ara la manca de competència de l’Audiència Nacional, la manca de concreció de l’acusació, el rebuig de la prova i entrades i escorcolls de dubtosa regularitat. Martell, però, només ha apuntat el vector de l’operació Catalunya, que ha permès a l’advocat de Josep Pujol, Jaime Campaner, hagi descrit l’operació Catalunya a través dels fets sense gairebé ni esmentar-la. Una qüestió rematada directament per l’advocat d’Oriol Pujol, Francesc Sánchez. Oriol Rusca, advocat de l’exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, s’ha abonat a la tesi de la manca de concreció i ha apuntat el nexe polític de la seva família.
Tot plegat, la primera jornada de la vista ha servit per situar un marc concret al tribunal. Posar al centre la idea que el cas Pujol pot ser un cas eminentment tècnic, però que sobretot té origen en el panorama viscut a Catalunya durant els anys del Procés. I també cal destacar que el gruix dels suposats delictes haurien prescrit fa anys. Cal recordar que la instrucció s’ha allargat durant 12 anys. De fet, l’origen de la causa s’ha desgranat quirúrgicament marcant el terreny de joc. Sánchez ha estat qui ha tingut la gosadia de treure amb murrieria una sentència d’actualitat política per constatar l’estranyesa d’aquest judici en relació amb el cas del Fiscal General i Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. “Si es diguessin González Amador i no Pujol segurament estaríem intercanviant mails de pactes per delictes fiscals i no en un judici a l’Audiència Nacional”, ha ironitzat.
L’striptease financer dels Pujol
El tribunal ha pogut escoltar la cronologia dels fets, que no només enterboleix l’inici de la causa, sinó que podria anul·lar part del sumari i de la prova recollida per una clamorosa vulneració de drets. De fet, la descripció feta pels advocats feia prendre apunts al president del tribunal perquè relacionava els fets i les dades sobre les irregularitats de com es va iniciar el cas contra els Pujol per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, contra la hisenda pública i frustració de l’execució.
Així, l’advocat Campaner ha brandat la portada d’El Mundo de 7 de juliol de 2014 on es publicaven els saldos de la família Pujol a Andorra amb el titular que havien transferit 3,4 milions a un banc andorrà en un mes. El que ha anomenat “l’striptease financer de la família”. Una portada que ha servit per encetar el relat amb la interlocutòria del 29 juliol de 2014 del Jutjat d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional que enviava una comissió rogatòria internacional a Andorra reclamant informació financera de la família i en concret de la BPA. Precisament, és aquesta resolució la que impugnen les defenses per la seva obscura argumentació, ja que consideren que intoxica la prova recollida que obria de debò la causa contra els Pujol.
En concret, la portada és del 7 de juliol de 2014 i, com a reacció, el comunicat de Jordi Pujol del 25 de juliol. Tot seguit, el 28 de juliol, la fiscalia presentava al jutjat un escrit “amb heterodòxia” que es convertiria en una resolució del jutge del 29 de juliol on demana la comissió rogatòria. Ara bé, l’escrit del ministeri públic es basa, suposadament en el comunicat del president que és “imprecís, buit i genèric”. Però, els advocats han emfatitzat que el fiscal menciona la BPA i Andorra, dos elements indispensables que el president Pujol ni esmenta en el comunicat. Per tant, el comunicat del president va ser per a la fiscalia un “simple pretext” per blanquejar una informació obtinguda il·lícitament. L’escrit de fiscalia va ser assumit acríticament pel jutge instructor, sense adonar-se que “el pecat original” era una portada amb informació que s’hauria obtingut de manera “delictiva i inconstitucional” per part d’operatius clandestins de la policia espanyola amb el suport de la cúpula del Ministeri de l’Interior i de la Moncloa.
Dos anys aturats i una visita a fiscalia
Seguint aquest relat, els lletrats han subratllat que les diligències estaven obertes des del 2012, però això sí, en “estat catatònic”, perquè fins el 28 de juliol de 2014 no es porta a terme cap diligència. Un fet gens menor, perquè la instrucció no havia avançat gens, no s’havia practicat cap diligència, ni cap perquisició. Només hi havia una denúncia policial no ratificada judicialment de Javier de la Rosa, i la denúncia de 17 de gener de 2013 de Victòria Álvarez, que “no va aportar res al jutge instructor”. No serà fins a la portada d’El Mundo que el cas, de cop i volta, es desperta.
A partir d’aquí, els advocats han narrat totes les notes d’intel·ligència, àudios i reconeixements de com es va obtenir amb funcionaris policials la informació financera dels Pujol a Andorra, i com es va convertir en una obsessió. En aquesta línia, han recordat que fins i tot el soci del comissari José Manuel Villarejo, Rafael Redondo, va ser l’advocat que va acompanyar a Álvarez a declarar a l’Audiència Nacional i que van preparar la declaració en un “hotel”. A més, han reclamat la presència d’Higini Cierco, propietari de la BPA, per aclarir una visita després de la comissió rogatòria a l’aleshores fiscal en cap anticorrupció, Manuel Moix. Tot plegat un origen que ha generat un plet a Andorra, per una banda, per vulneració del secret bancari, i, per l’altra, per un atac a la sobirania. Un sumari que s’ha recordat amb desimboltura a la sala.
Tot això acaba de començar. Els advocats han estat prou hàbils per cosir un relat de fets que destapen les maniobres polítiques que han acabat amb els Pujol a la banc dels acusats.
