Xavier Bonastre ha deixat enrere tota una vida dedica al periodisme esportiu. TV3 l’ha tingut contractat durant 42 anys, en els quals s’ha convertit en una figura icònica del Departament d’Esports de la cadena. Ara que ja està jubilat, gaudeix d’una vida més tranquil·la i aprofita per concedir entrevistes. L’última? Al SX3, que ha volgut saber com és com a pare. Ell, que no acostuma a parlar de la seva vida privada, ha sorprès en treure a la llum detalls de la vida familiar. El periodista és pare del Jaïr, que aviat farà 34 anys, i del Biel, que en té 27. La diferència d’edat entre ells té una culpable, la seva dona: “Tenia clar que no volia tenir dues criatures petites perquè es podia atabalar. Preferia que quan tinguéssim el segon, el primer fos una miqueta més grandet i més autònom. I, al final, tenia set anys quan va néixer el Biel”.
D’ells ha explicat que no han volgut dedicar-se al periodisme, encara que sí que practiquen esport regularment. Enginyers i “molt coquitos“, van haver de viure una situació molt complicada quan Xavier Bonastre va patir un problema de salut que el va portar a l’hospital. Tenia una oclusió intestinal que, per culpa d’una complicació, el va deixar en coma durant vuit llargs dies. Diu que mai no han parlat sobre el tema, després d’aquell incident de fa vuit anys, i que segurament és “una conversa pendent” que tenen: “Vosaltres vau pensar que jo em moria? I com ho vau viure això? No ho vau pensar en cap moment? Ells venien a l’hospital, perquè hi ha fotos que jo estic allà intubat i en coma“.
En aquells vuit dies entre la vida i la mort, va veure el famós túnel? “Jo vaig entendre, en un moment donat, que estava veient la famosa llum blanca o, més ben dit, que la buscava i em costava trobar-la. I que la vaig buscar, però no la vaig trobar i, al final, em vaig despertar”. De fet, assegura que va pensar que marxaria per sempre. Afortunadament, però, va poder deixar aquell malson enrere.
I què n’ha après? Bàsicament, a veure la vida d’una altra manera: “Em va fer canviar, particularment, la visió del que és la vida i el que és la mort. Pensava que he de gaudir la vida ara i gaudir el dia a dia perquè mai no saps on podràs o on s’acabarà aquest cicle, on s’acabarà la vida. A veure, tampoc és que em posi dramàtic i que pensi que em moriré o que em puc morir d’aquí a dos minuts cada dia. Però sempre hi ha un estat d’alerta en qualsevol cosa i això penso que és positiu”.
Xavier Bonastre parla dels fills en una entrevista molt personal
Xavier Bonastre és d’aquells pares que vol donar totes les eines als fills perquè puguin ser autònoms quan arribi el moment, que puguin fer la seva vida: “Crec que és el paper dels pares, ni més ni menys, criar-los, educar-los, portar-los i després acompanyar-los i ser-hi sempre per a quan et necessitin”. Dues anècdotes que ha compartit? Per exemple, quan arribava els dies de l’aniversari dels fills i tots dos es posaven nerviosos per veure si apareixeria el seu nom en el llistat que emetia el Super3: “A les vuit del matí, mirar que sortís el seu nom… I nosaltres al llit dient que va, vinga, que ho podíem posar“.
O una altra, per exemple, del dia que el fill gran va voler que l’ajudés a quedar bé amb els seus amics: “Recordo que em va demanar que li digués noms de futbolistes del Barça, ja que ell només coneixia el Messi i algun altre. Em va sorprendre, però n’estic molt orgullós”.
Una entrevista que serveix per conèixer una altra faceta de l’icònic periodista esportiu, que ara engega un nou capítol de la seva vida.
