La querella andorrana per l’Operació Catalunya comença de nou a despertar. Tot just, la mateixa setmana que el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, Manuel Garcia Castellón, hi ha tornat a posar el focus arran del cas Pujol. Aquest dijous s’ha difós que la secció de cooperació internacional de la Fiscalia de Madrid ha decidit protegir l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, de la querella presentada a Andorra per les entitats de juristes l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i Drets, per la seva participació en la trama de l’Operació Catalunya al Principat.
En una resolució, amb data del passat 23 de gener i de 16 pàgines, a la que ha tingut accés El Món, Ana Cristina Sanz, la fiscal designada en la tramitació de la comissió rogatòria enviada per la justícia andorrana demana al jutge rebutjar la petició d’auxili judicial. És a dir, retornar la comissió rogatòria a Andorra. L’escrit s’afegeix als recursos presentats per Rajoy i els seus ministres d’Interior i Hisenda, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. Ara bé, no té present que els altres querellats com l’exDirector Adjunt Operatiu, el comissari Eugenio Pino o l’excap d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas ja estan personats amb designació d’advocat i tot.
Entra en el fons de la querella
La fiscalia entra de ple en el fons de la querella i, fins i tot, carrega els neulers contra els querellants. De fet, les considera massa “catalanes” com una crítica a la seva rigorositat. En tot cas, afirma que del contingut de la querella no es desprèn que hi hagi doble incriminació dels delictes en què es fonamenta així com tampoc hi hagi ciutadans espanyols que puguin ser jutjats per les autoritats andorranes. De fet, la breu relació de fets i delictes que fa la jutgessa andorrana en la seva interlocutòria reclamant l’auxili judicial serveix a la fiscalia per rebutjar-la.
En aquest sentit, relata que no hi ha prou indicis dels que es puguin deduir delictes, ni possibles responsables així com la poca concreció de fets que no contenen elements necessaris dels tipus de delictes imputats, com coaccions, falsedat documental, amenaces, xantatge o extorsió. En la mateixa línia, i escudats en errades formals, la fiscal insisteix que Andorra no té competència per jutjar ciutadans espanyols que tenen la residència a Espanya perquè “no es descriu cap actuació que hagi tingut lloc a Andorra”.
Una querella ampliada
La comissió prové d’una querella de l’Institut de Drets Humans d’Andorra a la qual es van afegir posteriorment els germans Ramon i Higini Cierco, els propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat financera víctima de l’entramat político-policial contra el procés sobiranista de Catalunya i contra la família Pujol Ferrusola. La querella, defensada pels advocats Alfons Clavera, de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, i Agustí Carles, de l’entitat Drets, es va presentar el gener del 2017 i desgrana com va ser l’operatiu de l’Operació Catalunya a Andorra i com es va vulnerar la sobirania del Principat. El passat mes d’octubre van ampliar la querella contra més imputats, aportant més documental i un relat encara més ampli dels fets.
