Calma. Aquesta podria ser la màxima que ha imposat la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 d’Osca, Rocío Pilar Vargas, davant l’execució immediata de la sentència del retorn de les pintures murals de Sixena que reclama el govern d’Aragó. Vargas -que va ser ascendida a magistrada el passat mes de març- vol agafar aire perquè admet que la sentència no es pot complir de qualsevol manera. Així ho veuen els advocats del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) arran de les darreres resolucions adoptades al voltant del cas i gràcies als informes tècnics, als quals ha tingut accés El Món, que acrediten el “risc irreparable que suposa el trasllat de les pintures”.
“És una execució especialment complexa, el compliment immediat de la qual no és possible, atesa la naturalesa i el valor patrimonial dels béns que han de ser restituïts, i són necessaris uns terminis determinats per a l’execució de les operacions de desmuntatge, embalatge i trasllat dels mateixos”, escrivia la magistrada en la seva breu interlocutòria del 22 de juliol. Una resolució que, a més, para els peus al govern aragonès, que reclamava multes per incompliment de cinc mil euros al dia, tot i que la jutgessa encara espera la resposta aragonesa per saber on han d’anar han d’anar a parar i com les obres confiscades.
Fonts del MNAC admeten a El Món que la “frenada de la jutgessa” és “evident” davant la feina del Museu per acreditar el risc de destrossa. Sia com sia, la casualitat temporal ha fet que el Museu hagi adjudicat l’assegurança de la institució per 172.000 euros, el passat 22 de juliol. Una assegurança que no cobreix el risc derivat de la “confiscació, nacionalització, manament o requisa, destrucció o dany per ordre de qualsevol autoritat legalment constituïda”. Per tant, s’haura de licitar una assegurança ad hoc. Els serveis tècnics i administratius del MNAC ja han començat a preparar el plec de condicions per licitar el trasllat de les obres.
Compliment voluntari i els informes
La jutgessa, tot i decidir que atorgava set mesos de termini, ha obert la porta al MNAC per tal que en deu dies aporti un altre calendari de compliment. Els motius, l’estratègia tècnica i jurídica que ha decidit utilitzar el museu, que ha generat prou dubtes a la magistrada. D’entrada, el fet que des del passat 23 de juny els serveis jurídics del MNAC van mostrar la seva disponibilitat al “compliment voluntari de la sentència”, el compromís del mateix director de la institució, Josep Serra, a explicar personalment la situació i els informes aportats han fet trontollar l’ofensiva de l’Aragó, que també té una “responsabilitat clau” sobre el trasllat.
D’entrada, el MNAC ha presentat plànols amb “fotogrametria” on es pot comparar la situació de les pintures murals, del 2018 a l’actualitat. A més, ha escanejat amb un sistema làser la sala per elaborar una “planimetria” que “dimensiona la sala per tal de permetre un millor disseny dels moviments d’operació de desmuntatge, a més de facilitar un càlcul dels recursos espacials, necessaris per a l’embalatge”. És a dir, desmuntar les pintures requereix d’un estudi, que s’està portant a terme, per veure com bellugar dins la mateixa sala els murals. Un estudi que ha inclòs un “mapa de l’estructura constructiva de les pintures” per constatar tots els “punts d’unió i ancoratge amb vista a un desmuntatge”.
“Potencial de reactivitat química”
En els documents presentats al jutjat, adverteixen de la “vulnerabilitat de les pintures pel seu potencial de reactivitat química”. Els tècnics i perits externs del MNAC que han elaborat els primers informes alerten de “l’estructura singular” de les pintures murals “sobretot pels materials afegits en el traspàs de les pintures a una tela”. És a dir, el trasllat, restauració i salvació que van fer els germans Gudiol, després que les pintures arribessin a “més de 200 graus de temperatura”.
“L’adhesiu de la caseina, composat de cal dolomítica, identifica hidròxits de magnesi suscebtibles a reaccionar amb susbtàncies de l’entorn com ara contaminants de base de sofre, compostos orgànics volàtils i diòxid de carboni”, avisen. Unes reaccions que, segons els peritatges, poden ser afavorides per determinades condicions de temperatura i humitat. Fonts del MNAC defineixen aquesta situació potencial com una “reacció descontrolada que pot desfer les pintures”. De fet, al jutjat han registrat un primer informe de mostres de pintura extretes dels murals i on ja s’ha “identificat la formació de cristalls de formiat de magnesi en una micromostra separada del conjunt”, això és, una mena de sal que provè d’una reacció biològica i que calcina les pintures que poden tenir un gruix de micres.
Tenir present l’incendi
Curiosament, un dels fets que més es repeteix en les visites guiades de Sixena és que el monestir va ser incendiat. En canvi, ni el govern aragonès ni l’Ajuntament de Vilanova de Sixena no té present aquesta circumstància a l’hora de reclamar el retorn dels frescos. Però no és un detall menor, ans al contrari. I així li ha fet saber el MNAC a la jutgessa amb un document titulat Manifest de compliment voluntari. Hi exposa els problemes que, a causa del foc, amenacen la conservació de la pintura. D’entrada emfatitzen la “fragilitat davant la manipulació i el frec”. “L’incendi que va afectar les pintures va transformar químicament i físicament els pigments i els aglutinants”, addueix l’informe.
En aquest sentit concreten que “el pigment blau, azurita (carbonat bàsic de coure) es va transformar en negre per la formació d’òxid de coure, tenorita”, una reacció que es produeix quan s’arriba a temperatures d’entre 200 i 400 graus centígrads. També subratllen que els pigments blancs i vermells a base de plom es van transformar en òxids de plom, una reacció que es dona quan s’arriben als 300-520 graus centígrads. Els pigments ocres amb goethita es van transformar en vermells amb òxids de ferro, hematites, una reacció lògica quan les temperatures osciñ·len entre 200 i 400 graus. És a dir, les flames ja van malmenar les pintures, que tenen una base massa prima per garantir la seva restitució. Precisament, un dels problemes més greus és que el foc ja va fer malbé els “aglutinants orgànics” que consolidaven la pintura, fet que encara debilita més la seva estructura sintètica.
“Esquerdes i porositat”
Els tècnics que estan realitzant l’estudi no amaguen el seu neguit pel “carbonat de calci de la capa pictòrica i del morter”. Un fet que amb l’incendi i el pas del temps va experimentar “transformacions que han generat esquerdes i més porositat a les capes de material original”. Atès el relat tècnic, el problema rau en el fet que es va arribar a temperatures d’entre 700 i 800 graus en parts de la pintura que van fer transformar el carbonat de calci, molt present en els murals romànics, en òxid de calci. I, de retruc, per les condicions d’humitat posterior ambiental aquest òxid es va transfomar en hidròxid càlcic i i posteriorment, a causa del CO2 atmosfèric, de nou en carbonat de calci.
“Durant tot aquest procés es produeixen variacions dimensionals de les partícules que expliquen la formació d’esquerdes i una porositat més gran”, sentencien els tècnis. És a dir, és una procés químic de doble combinació que afebleix encara més l’estructura mol·lecular de les pintures, esquerdant-les i en algun punt desfent-les. Amb aquestes “esquerdes”, “porositats” i “debilitat dels pigments” les “vibracions” que genera un trasllat encara fa augmentar més el risc de destrossa de les pintures. A tot això, cal afegir que un cop les pintures es van exposar al MNAC i es van restaurar, s’hi van afegir “materials” de l’época que han acabat per “tensionar” i “generar nombroses faltes d’adhesió entre les diferents capes del conjunt pictòric”.
I l’Aragó?
Per altra banda, la jutgessa, si bé no tenia pràcticament més remei que recollir el calendari del govern d’Aragó, de set mesos per al lliurament, ha parat l’orella al MNAC. D’aquí que l’esperoni a presentar un calendari alternatiu. Tot un senyal perquè, segons l’estadística d’Iberley, els processos en aquest jutjat s’allarguen de mitjana cinc mesos i vint dies, tot i que les execucions sempre s’allarguen per raons de trobar patrimoni on executar. En qualsevol cas, la jutgessa ara ha d’estudiar també la petició del MNAC perquè l’Aragó faci el que fins ara ha evitat, explicar on aniran i què en faran de les pintures.
El MNAC ha trobat una escletxa força gran per poder corresponsabilitzar l’Aragó del lliurament de les pintures. Una obra d’aquesta “complexitat no és només desmuntar-la i carregar-la en un camió”. D’aquí que han demanat a la jutgessa dues coses. Primer, aclarir en quin procès han de continuar presentant els informes i els escrits, si en el de l’execució provisional instada pel govern d’Aragó o bé en el procediment del plet principal, perquè actualment la situació presenta “equívocs”. I en segon terme, que reclami a l’Aragó que “proporcioni suport logístic i informació”. Bàsicament, saber on del monestir de Sixena han d’anar les pintures, si en una sala concreta o a un magatzem, perquè aleshores s’ha de triar la “tècnica de desmuntatge adient” per “garantir la conservació de l’obra”. Una decisió que no es pot encantar perquè el MNAC vol començar ja el procés formal d’adjudicació del transport i sobretot, l’assegurança exclusiva que ha de protegir monetàriament el patrimoni. Dues adjudicacions que el mateix MNAC tampoc veu “fàcils” perquè les “empreses habituals d’aquest mercat s’ho miraran dues i tres vegades abans de tocar res” i les “companyies d’assegurances tenen tendència a evitar embolics”. Queden mesos molt llargs en aquest cas.
