N’hi ha que defineixen Espanya com una togacràcia. I possiblement, a la vista de l’agenda política, raó no els falta. El 2026 serà un nou exemple de com la política es definirà als tribunals. De fet, una situació prou similar a les dels darrers anys, en què els processos, judicis i instruccions judicials han determinat el dia a dia polític, i no només pels centenars de casos derivats del Procés, que han comportat indults, reformes del Codi Penal i, fins i tot, una llei d’amnistia. El Procés, la corrupció, la batussa interna dins el poder judicial, la guerra civil a la fiscalia i l’ús indiscriminat de les querelles per abatre els adversaris polítics han portat a la saturació judicial de la política.
Aquest gener es reinicia l’any judicial que es va encetar el setembre, amb grans judicis, instruccions i sentències en perspectiva que abasten gairebé totes les tendències polítiques i altes estructures de l’Estat. Un estol de casos volaran per sobre una situació política que frega l’histerisme, amb una extrema dreta enfilada gràcies al seu protagonisme judicial i que encara pot créixer gràcies als tribunals.
De casos, n’hi ha de tots els colors. Així, els afers Pujol, Leire, Koldo, Ábalos, Cerdán, l’operació Kitchen, Mercasa, la continuació de la macrocausa Tàndem, el judici d’Inipro a Tarragona, la sentència sobre el sumari de Sito Miñanco, on està acusat Gonzalo Boye, l’advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont, el cas dels Mossos processats per acompanyar-lo en el seu retorn fugaç a Catalunya, l’evolució del cas DGAIA a la fiscalia i als tribunals, els recursos contra la sentència de condemna del fiscal general de l’Estat, la investigació judicial per la DANA al País Valencià i el seguiment del cas Montoro farciran una agenda que promet atenció mediàtica.
Catalunya, protagonista
Sense cap mena de dubte, Catalunya serà protagonista judicial aquest 2026 i també hi haurà decisions que afectaran de ple la política catalana. Per exemple, en totes les derivades de l’aplicació de l’amnistia als líders independentistes condemnats o processats per malversació, tot dependrà de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials presentades en els casos del Tribunal de Comptes, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per un Jutjat de Vilanova i per l’Audiència Nacional. Una decisió que marcarà els posicionaments finals del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem.
Però, més enllà d’aquest marc general, un altre dels judicis que afecta tant Catalunya com Espanya, és la vista oral a l’Audiència Nacional contra la família Pujol Ferrusola, que es reprendrà el 12 de gener. Un judici del qual encara restaran 37 jornades i que s’allargarà fins al mes de maig. També cal recordar que a l’octubre se celebrarà, amb tota probabilitat, el judici del cas Inipro que afecta de ple el PSC i un dels seus líders històrics, l’exalcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros. Un cas de presumptes irregularitats i desviaments de fons de serveis socials per finançar campanyes de l’aleshores alcalde.
La llista catalana continua amb la instrucció del cas dels mossos d’esquadra investigats pel Jutjat d’Instrucció número 24 de Barcelona arran de la seva suposada ajuda al president Carles Puigdemont en el seu retorn fugaç a Catalunya, el 8 d’agost de 2024. També, la nova titular del Jutjat d’Instrucció 14 de Barcelona ha de cloure, segons els posicionaments de les parts, el cas Bombers sobre suposades irregularitats en el manteniment dels vehicles. Precisament, sense deixar els Bombers, en aquest cas els voluntaris, també tindran la primera resposta judicial a les seves demandes de reconeixement laboral davant els jutjats socials. D’altra banda, la titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de Vilanova i la Geltrú haurà de tancar la instrucció del cas Sitges, que investiga diversos delictes que s’haurien comès en l’exercici de contractacions del consistori. I la llista catalana també inclou el cas DGAIA. En concret una querella que encara ha de tramitar-se i a l’espera que la fiscalia determini si l’informe de la Sindicatura és prou indici per obrir una causa judicial. A tot això, caldrà sumar-hi l’execució de la sentència sobre les pintures murals de Sixena que romanen, encara, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
El PP, al banc dels acusats
En clau espanyola, l’any començarà amb el judici de la peça separada 7 de la macrocausa Púnica, la gran trama de corrupció del PP. Tot plegat esperant les sentències de gran part de les peces de la causa Gürtel, també de corrupció del PP. Però el judici estrella amb els populars al banc dels acusats serà el del cas Kitchen, de la macrocausa Tàndem, on l’exministre Jorge Fernández Díaz s’enfronta a penes de fins a 15 anys de presó per utilitzar les clavegueres del ministeri de l’Interior per localitzar i destruir proves sobre el finançament del PP. La vista oral començarà el 6 d’abril i coincidirà amb el punt àlgid del judici dels Pujol. Tots dos són casos protagonitzats per la policia patriòtica.
El 12 de gener, el comissari José Manuel Villarejo tornarà al banc dels acusats pel cas de la doctora Pinto, on està embolicat el company de ioga de Letizia Ortiz, la dona del monarca espanyol. El mes de febrer també se celebrarà la vista del cas Mercasa, un sumari de gran corrupció internacional espanyola relacionada amb la construcció d’un mercat a Angola. De fet, podria ser que enguany també hi hagués el judici de la segona peça separada del cas Defex, de comissions irregulars per la venda d’armament. Per altra banda, continuarà la instrucció del cas Cristóbal Montoro, sobre la possible activitat privada de l’exministre d’Hisenda de Mariano Rajoy per beneficiar clients de la gestoria i assessoria que tenia amb el seu germà.
El PSOE, al banc dels acusats
També els socialistes tindran feina als jutjats. D’entrada, tots estaran pendents de la data del primer judici a José Luis Ábalos, Koldo García i Víctor de Aldama, per la peça separada del cas Mascaretes que ha instruït el Jutjat Central d’Instrucció 2 de l’Audiència Nacional. A més, Ábalos, García i Santos Cerdán sabran el futur de la instrucció contra ells al Tribunal Suprem sobre el cobrament de comissions a canvi d’obres públiques. Un cas que porta a un altre procés, per possibles cobraments en efectiu del PSOE, en què es podria obrir una carpeta d’instrucció per finançament irregular dels socialistes.
Els socialistes, a més, es trobaran amb Begoña Gómez, dona del president espanyol, Pedro Sánchez, asseguda al banc dels acusats per delictes com ara malversació. També la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem haurà de decidir sobre el recurs que ha presentat la fiscalia davant la condemna del, fins fa poc, fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. Sense sortir de la biosfera socialista, dues instruccions amb una protagonista central marcaran l’agenda. És el cas de Leire Díaz, lampista del PSOE, investigada per un jutjat d’instrucció per suborns i amenaces i, per altra banda, per l’Audiència Nacional, arran de la seva activitat a la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI). A més a més, caldrà veure com es tanca el cas Hidrocarburs que ha estat clau per la investigació a Ábalos i Cerdán, tenint present que Víctor de Aldama, un dels principals implicats, va obtenir la llibertat en declarar contra l’exministre i exnúmero tres del PSOE.
Boye i la DANA
Una de les sentències que pot marcar, i molt, l’agenda política és la del cas Mito de narcotransport i narcotràfic, on el principal acusat és José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco. En aquest cas, ja jutjat per l’Audiència Nacional l’any passat, Gonzalo Boye està acusat de blanqueig, després d’una estranya instrucció en contra seva. La sentència determinarà el futur laboral de Boye, que és l’arquitecte de la defensa de l’exili català. També continuarà la investigació per la DANA al País Valencià, que cada vegada assetja més l’expresident de la Generalitat valenciana, Carles Mazón, tot i que encara no ha estat imputat.
