Aquest dijous serà un dia especial per al poder judicial espanyol. La secció cinquena de la Sala Tercera del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem es reunirà per “deliberar” sobre els recursos presentats contra els indults atorgats als presos polítics Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Una convocatòria que coincideix amb l’inici de les converses entre l’independentisme i el govern espanyol en funcions per una llei d’amnistia i una eventual articulació del dret a l’autodeterminació.
El conclave ha sorprès els advocats de la defensa i els impulsors formals dels indults, que veuen que el Suprem no s’ha esperat ni tan sols a avaluar tots els recursos en bloc. De fet, consideren que ha estat una decisió “precipitada” i que implica certa “intencionalitat política”. La decisió dels magistrats arriba després d’un llarg procés judicial i molt contradictori del mateix Tribunal Suprem que en aquest cas: només pel fet d’admetre els recursos a darrera hora, ja ha esberlat la seva pròpia doctrina de no entrar a valorar aquestes decisions del poder executiu.
La reunió de deliberació del recurs també arriba una setmana després de la cerimònia oficial de l’obertura de l’any judicial. Un acte que va reunir el rei espanyol, Felip de Borbó, amb la cúria del Poder Judicial i on els togats ja van deixar caure extraoficialment el seu malestar per una eventual amnistia a l’independentisme. De fet, en les converses de passadís, els magistrats ja apuntaven que havien engegat la màquina per pensar quina estratègia utilitzarien per neutralitzar una llei d’aquestes característiques. De moment, l’opció preferida és la de la qüestió d’inconstitucionalitat, un procediment extraordinari amb què els magistrats poden aturar un cas –s’aplicaria a cada petició d’execució de l’amnistia– preguntant al Tribunal Constitucional per la constitucionalitat d’una llei que han d’aplicar i que els genera dubtes.
Un procés estrany i contradictori
La deliberació sobre els indults arriba després d’un procés sorprenent. El mes de gener del 2022, el mateix Tribunal Suprem va raonar que PP, Ciutadans i Vox no estaven legitimats per recórrer els indults. La raó esgrimida era que no tenien cap interès legítim en el cas. De fet, ja abans, el juny del 2021, va ser el mateix Manuel Marchena, ponent de la sentència del Procés que va condemnar als acusats a un total de 99 anys de presó, qui va fer fora Vox del procediment de petició d’indults. I ho va fer amb un argument exposat per l’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, que havia arguït que la llei de l’indult no permet les acusacions populars. La raó de la sala penal va consistir a aplicar l’article 24 de la llei de 18 de juny del 1870, que no determina ni preveu el dictamen de l’acció popular i limita la petició de l’informe al ministeri fiscal i a la part perjudicada del delicte. En aquest cas, l’única part perjudicada podria haver estat l’Advocacia de l’Estat, que no es va oposar als indults perquè ja donava per saldat el deute dels condemnats.
Però, curiosament, el maig del 2022, la magistratura del Contenciós Administratiu va canviar la seva posició i va decidir que admetia a tràmit els recursos contra la mesura de gràcia. El 9 de juny, la secció va emetre una nova interlocutòria amb què deixava fora de la revisió dels indults a Carme Forcadell, Joaquim Forn i Josep Rull perquè havien “perdut l’objecte” –no estaven condemnats per malversació. En canvi, s’assegurava revisar la resta d’indults, que a més dels de Sànchez i Cuixart són els d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. Un avís a navegants amb tota regla que deixava oberta la porta a tallar les ales a Pedro Sánchez en la seva estratègia d’acostament a l’independentisme. Ara, la secció cinquena ha de deliberar tenint present que els seus companys de toga de la sala penal es van oposar a l’atorgament de l’indult. I, amb un altre factor prou enterbolidor, que la més alta magistratura ha mostrat el seu malestar i incomoditat amb l’aprovació d’una virtual llei d’amnistia dels independentistes.
Les majories, canviants
Després que, el gener del 2022, la secció cinquena va decidir en primera instància rebutjar els recursos, dos dels tres jutges que havien defensat no admetre’ls –Segundo Menéndez i Ángeles Huet– van canviar de destí. En canvi, els dos que volien admetre a tràmit en primera instància els recursos dels partits i entitats espanyolistes, Fernando Román i Wenceslao Olea, es van mantenir a la secció. Aleshores va incorporar-s’hi la conservadora Inés Huerta Garicano, i la majoria va canviar.
Cal tenir present que Carlos Lesmes, expresident del Consell General del Poder Judicial, va dimitir d’aquest càrrec l’11 d’octubre del 2022 per la seva disconformitat amb la situació en què es troba l’òrgan, pendent de renovació des de fa anys. I, en un temps rècord -només cinc dies després– Lesmes es va reincorporar a la secció cinquena de la Sala Tercera del Suprem, la que ha de decidir sobre els indults. Lesmes finalment ha estat recusat i es va haver d’apartar del cas, però el seu ascendent sobre la sala és notòria i evident. Aquest és un dels punts que dispara més les especulacions de les defenses. El seu substitut és el president de la sala, Pablo de Lucas.
Cuixart i Sànchez, els primers
En concret, els magistrats de la secció cinquena han de revisar dos recursos de Vox i un de Ciutadans respecte als indults de Cuixart i Sànchez. La base del recurs és que tots dos van ser condemnats per sedició, però amb la derogació del delicte per la reforma del Codi Penal, la sala penal del mateix Tribunal Suprem va considerar que els fets provats de la sentència que els va condemnar es podrien encabir en el nou delicte de desordres públics, que també comporta presó i inhabilitació. Cal recordar que tots dos van ser condemnats a 9 anys de presó i inhabilitació.
El posicionament dels magistrats assenyalarà el camí de la resta de processats. En aquesta línia, el tribunal ha de fixar data per deliberar els recursos contra Junqueras, Romeva Turull i Bassa que van ser condemnats per sedició i malversació. Un cop va ser derogada la sedició, la sala penal va substituir la condemna per la desobediència i va mantenir la malversació. Un element que els podria fer tornar a entrar la presó si la sala manté les penes a què van ser condemnats el 14 d’octubre del 2019, que van ser de 13 anys per al president d’ERC i 12 anys per a la resta de consellers.
