La macrocausa Volhov no deixa de generar sorpreses. La darrera, amb relació a la investigació secreta que el jutge instructor, Joaquín Aguirre, va encomanar a la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia, el passat 12 de març, sobre la suposada trama russa del Procés. Una interlocutòria que prorrogava el secret de les actuacions de la peça separada 2, dedicada en cos i ànima a trobar el Kremlin rere el Primer d’octubre. El jutge assegurava que les investigacions eren “d’extrema sensibilitat” i que, per aquest motiu, comissava la policia d’informació a treballar en secret durant un mes més.
La resolució, en la seva integritat, i a la que ha tingut accés El Món, implicava el jutge instructor de la causa del Tsunami Democràtic a l’Audiència Nacional, el titular del Jutjat Central número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. De fet, Aguirre aprofitava una investigació, les diligències 86/19, que el mateix García Castellón va arxivar després de vuit mesos obertes en secret. El fiscal antiterrorista d’aleshores, Miguel Ángel Carballo, mai va fer suport al jutge en aquella causa en considerar que era una “investigació absolutament prospectiva”. Un posicionament molt clar, tenint present que Carballo és el mateix fiscal que veu terrorisme en la causa Judes.
Ara aquesta reinvestigació queda als llimbs processals després que la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, aquesta setmana, hagi estimat els recursos d’algunes defenses amb les quals anul·len una pròrroga d’investigació decretada l’1 d’agost de 2023, és a dir, set mesos abans de la nova pròrroga. La interlocutòria del passat 12 de març ha deixat al descobert una maniobra del Jutge Aguirre que buscava rescatar una investigació de la policia per García Castellón, per intentar embolicar el jutge del Tsunami Democràtic en la seva obsessió personal amb la virtual ingerència russa en el Procés i justificar el canvi de cos policial en la seva instrucció. Cal tenir present que amb el relleu al capdavant de la comandància de la Guàrdia Civil a Catalunya, els nous comandaments de l’institut armat van arrufar el nas a continuar investigant la ja famosa trama russa del Procés.
Un exhort a l’Audiència Nacional i un informe blanquejat
Segons la “interlocutòria de pràctica de diligències secretes” a la que ha tingut accés El Món, Aguirre va remetre i signar un exhort a l’Audiència Nacional per tal que li remetessin els informes policials que integren les diligències 86/19. De fet, segons fonts de l’Audiència Nacional consultades per El Món, en aquestes diligències només hi ha els informes que van elaborar els agents i analistes de la Comissaria General d’Informació del CNP perquè des del novembre de 2019 a juliol de 2020 -temps que van romandre obertes- no es va practicar cap mena de prova o diligència. És més, només hi ha un informe-atestat policial del 28 d’octubre de 2019 que va obrir la instrucció judicial en secret i la va tancar en secret, i dos afegitons més.
Val a dir, que en tres ocasions, una de les defenses va reclamar aquest informe policial perquè havia tingut coneixement de la seva existència, però no se’n va sortir. El mateix fiscal Carballo ho va impedir perquè no volia semblar que hagués donat cobertura a una investigació prospectiva de la qual en va demanar l’arxivament quan va veure la seva nul·la consistència. Segons el mateix fiscal, semblava una investigació de “causa general” que “buscava indicis per confirmar una determinada tesi policial”. En definitiva, el primer atestat estava replè de retalls de premsa i d’informacions d’un suposat confident que es mantenia en la clandestinitat i que hauria aportat un informe sobre les relacions d’emissaris del Kremlin amb líders sobiranistes com Artur Mas o David Madí. Dues fonts coneixedores de la investigació apunten que es tracta del mateix informe que li va arribar al jutge Joaquín Aguirre de manera anònima i que va incorporar a la causa Volhov. Un document que els analistes d’informació de la policia defineixen com un “document del Centre Nacional d’Intel·ligència blanquejat”.
L’excusa d’Aguirre i el lliurament d’informació reservada
El jutge Aguirre va ordenar la remissió dels tres atestats i també, a la Comissaria General d’Informació del CNP, que designés els funcionaris que considerés pertinents per oficiar-los com a policia judicial per investigar la “presumpta ingerència russa en el procés d’independència de Catalunya”. L’argument del jutge del Volhov és que aquell arxivament no és incompatible amb la seva petició perquè seria “la continuació d’aquells tres informes”. Fins i tot, el jutge ordenava en la seva interlocutòria del 12 de març, que els policies escollits només podrien seguir les seves “ordres i directrius” fins i tot quan “contradiguin les ordres dels seus superiors jeràrquics”. Així mateix, els impedia compartir informació “internament de la investigació dins el CNP”.
Però Aguirre, no en va tenir prou, en donar pista al CNP en una investigació general sinó que a més els va oferir material dels investigats en la causa Volhov. Segons la mateixa resolució, el magistrat va lliurar a la Comissaria General d’Informació del CNP -fins ara fora de la Volhov- la còpia “íntegra” de totes les actuacions i de tot i un “reguitzell d’evidències digitals”. En concret, el clonat sencer dels telèfons intervinguts i confiscats de Víctor Tarradellas, David Madí, Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell, Oriol Soler i Jordi Castells. És a dir, els analistes del CNP tenen ara les comunicacions de tots aquests investigats gràcies a la voluntat d’un jutge que reaprofita una investigació arxivada i sense cap recorregut processal a l’Audiència Nacional.
Nou estat processal
Aquesta porta del darrere utilitzada pel jutge Aguirre podria ser aturada arran de la decisió de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona d’aquesta setmana amb què anul·la la pròrroga de la causa dictada el juliol de 2023. L’Audiència de Barcelona ha donat la raó als investigats i ha declarat conclosa la instrucció d’almenys dues de les peces separades de la macrocausa en anul·lar la pròrroga dictada per l’instructor l’1 d’agost de l’any passat. Una d’aquestes és la investigació de la peça separada dos sobre la ingerència russa. D’aquesta manera, les defenses interpreten que en anul·lar, per manca d’arguments i justificació, la pròrroga del juliol, les posteriors per “molt sensibles” que siguin han de passar a millor vida i no tenen cap validesa processal.
