Nova clau de volta el titular del Jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona per evitar que l’amnistia passi per damunt la causa del Volhov. El magistrat Joaquín Aguirre ha dictat una interlocutòria amb la qual considera investigats per un delicte de traïció i de malversació a Carles Puigdemont, Artur Mas, Jordi Sardà, Elsa Artadi, Víctor Tarradellas, Francesc de Dalmases, Carles Porta, Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, Natàlia Boronat, Alexander Dimitrencko i Zeus Borrell. Tot plegat per la presumpta trama russa del Procés. Al periodista Carles Porta l’imputa perquè estaria al corrent d’una virtual reunió catalano-russa el 26 d’octubre de 2017 que només el jutge s’empassa. Fins i tot, apunta que és “periodista i amic del president Puigdemont” i que va participar “els actes previs i posteriors” amb els “emissaris russos”.
La interlocutòria, de 56 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, el jutge es compromet a remetre una exposició raonada al Tribunal Suprem per tal que processi Puigdemont. En definitiva, el jutge obre una peça separada per la suposada “ingerència russa” en el procés independentista del Primer d’Octubre de 2017. Una ingerència que ja va ser descarta per un contundent arxivament del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, després de mesos amb la causa secreta. De fet, el cas l’ha reobert i ha continuat la instrucció quan l’Audiència de Barcelona va ordenar enllestir-lo. El jutge s’ha obsessionat a vincular el Kremlin amb el Procés de Catalunya a base de creatius relats on hi barreja la causa del Tsunami Democràtic o els Comitès de Defensa de la República, els CDR.
Potència estrangera i guerra híbrida
Al llarg de la resolució judicial, el magistrat, ajudat pels analistes del Cos Nacional de Policia, considera que els encartats van treballar “la concertació amb una potència estrangera”, com era Rússia, “per afavorir la secessió d’una part del territori espanyol”. Un fet que a parer seu, “constituiria un delicte de traïció, ja que del relat efectuat queda indiciàriament acreditat que s’han utilitzat element de la guerra híbrida”.
En aquest sentit, el magistrat torna a armar el seu relat amb informació de premsa, i amb les converses obtingudes dels mòbils confiscats en la ràtzia de l’octubre de 2021 quan va esclatar el sumari Volhov, on van extreure agendes i aplicacions de missatgeria de diverses. Un aiguabarreig a conveniència que el jutge transforma amb una “estructura piramidal” on dalt de tot hi seria Puigdemont i per sota s’ubicarien “Alay i Boye, que desenvoluparien la tasca intel·lectual i de planificació de les diferents accions dirigides a aconseguir contactes propers al govern rus per guanyar-se el reconeixement de Rússia a una eventual república catalana que, com s’ha anomenat excelsament, per als successius líders polítics del procés ha estat un dels requisits per aconseguir convertir-se en un estat”.
Moltes dades i Carles Porta
En la resolució el jutge s’autocita i assegura que “ha revisat una altra part important de l’abundant documentació existent (encara que no tota) a les diferents peces de la present causa”. Una revisió que, segons Aguirre, “li ha permès trobar dades que identifiquen persones i confirmarien les estretes relacions personals existents entre alguns dels investigats amb individus de nacionalitat russa, alemanya o italiana, alguns mentre ocupaven càrrecs diplomàtics o relacions amb els serveis secrets russos, altres membres influents de partits polítics de l’extrema dreta alemanya o italiana i amb interessos a establir relacions d’influència política i econòmica amb el govern de Catalunya, si aquest s’independitzava de manera unilateral d’Espanya, o bé s’iniciés una guerra entre la Unió Europea i Rússia”.
Sobre Carles Porta, el jutge extreu suposades converses amb Víctor Tarradellas, sobre detalls de la virtual negociació amb representants russos. Uns whatapps que, pel jutge, identifiquen el creador de Crims en un dels principals investigats de la trama. “Aquest nivell de coneixement de la situació, detall del tractat i confidència d’un assumpte tan delicat com negociar amb una potència estrangera la segregació d’una part del territori a l’esquena de l’Estat espanyol, només es pot interpretar que Carles Porta havia de jugar algun paper de rellevància a la trama ruso-catalana”, sentencia el Jutge. La curiositat és que magistrat emfatitza un whatsapp de Víctor Tarradellas on apunta la possibilitat que els russos amb qui parlen paguin el deute català. Amb l’habitual estil de Carles Porta, aquest respon sense amagar la ironia: “Que paguin els deu mili milions i punt!”. Una resposta que, pel jutge, garanteix la seva connexió amb la trama russa. No és l’únic periodista investigat per aquesta causa surrealista, també Natàlia Boronat.
D’Artur Mas a Pedro Sánchez, els espies russos
La delirant interlocutòria del jutge Aguirre, apunta el president Artur Mas com un dels cervells de la trama russa. Pel magistrat, Mas “va triar la reivindicació identitària catalana com a mitjà per propulsar la seva permanència al poder, creant una consciència excloent de col·lectivitat pròpia diferenciada de la resta d’Espanya, si bé susceptible d’amistat fraternal amb altres col·lectivitats semblants a la seva com el País Basc, sent l’enemic de la col·lectivitat catalana Espanya”. Fins i tot, li imputa la difusió del lema “Espanya ens roba”.
Pel que fa a Pedro Sánchez, el deliri surt del tot de mare. Així a la resolució, assegura que “si en el futur a algun historiador li interessés fer una investigació sobre la ingerència russa al procés com a exemple del que, segons la Premsa, sembla haver succeït en altres països d’Europa, situaria com a data d’inici real de la investigació judicial de tal ingerència el dia 18 de maig de 2018, casualment el mateix dia en què es va signar la sentència de l’anomenat cas GÜRTEL, que es va notificar una setmana més tard”. “Aquesta sentència”, prossegueix, “va fer caure el Govern del Partit Popular presidit per Mariano Rajoy i va donar entrada al govern a una coalició liderada pel PSOE juntament amb altres partits polítics de tall marcadament independentista”. “Aquesta coincidència històrica marcaria l’esdevenir de la investigació judicial de la ingerència russa”, conclou relacionant l’entrada de Sánchez a la Moncloa amb el Kremlin.
Continua contra Tarradellas
La resolució també segueix la peça sobre la malversació de fons públics, prevaricació i tràfic d’influències en la concessió de subvencions públiques per la Diputació de Barcelona, el Departament de Presidència, l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament i l’Ajuntament de Barcelona a les entitats Fundació CATMÓN i l’Associació IGMAN. Aguirre també demana en qualitat de testimoni el clonat dels telèfons mòbils que la Guàrdia Civil va fer als investigats David Madí, Xavier Vendrell, Oriol Soler i Josep Lluís Alay.
