L’estrambòtica interlocutòria del passat 6 de novembre sobre el Tsunami Democràtic està fent estranys companys de viatge. L’exemple més evident és l’adhesió sense embuts al recurs presentat pel cap de la fiscalia antiterrorista, Miguel Ángel Carballo, per part de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president a l’exili, Carles Puigdemont. Segons un escrit al qual ha tingut accés El Món, la defensa d’Alay s’apunta als arguments de la fiscalia per intentar aturar la instrucció per delictes de terrorisme contra les actuacions i manifestacions convocades a través de la plataforma Tsunami Democràtic. Una instrucció dirigida pel titular del jutjat d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, que ja ha imputat, entre molts d’altres, el mateix president Puigdemont o la secretària general d’ERC, també a l’exili, Marta Rovira.
Però, a més, la defensa d’Alay, que dirigeix Gonzalo Boye, recorda al jutge que s’adhereix al recurs quan encara no se li ha donat trasllat ni de la interlocutòria d’imputació. I més, en un entorn de comentaris que indiquen que les citacions per declarar davant el jutge podrien ser comunicades la setmana entrant. Així, el lletrat retreu al magistrat instructor que encara no li ha fet arribar ni les diligències del cas, tot i que ja ha presentat fins a tres escrits reclamant-les. Un fet que ja apunta com argument de vulneració del dret a la defensa.
“Mai és tard” per rectificar, alerta Boye al jutge García Castellón
L’escrit d’Alay assevera que “assisteix la raó al ministeri fiscal en el fet que en el cas que ens ocupa de cap manera podria atribuir-se aquest jutjat la competència material respecte dels fets investigats, atès que no s’ha aconseguit acreditar, ni tan sols indiciàriament, cap dels requisits que la jurisprudència ha establert per identificar una organització o grup criminal, ni de bon tros, una organització o grup d’aquesta naturalesa de caràcter terrorista –tipus penal aquest darrer que seria l’única justificació per mantenir la competència de l’Audiència Nacional”. L’escrit recorda que fa dies que ho explica, fins i tot, el fiscal, però “mai és tard” per rectificar.
D’aquí, que Alay considera que l’escrit de fiscalia és gairebé un escrit de defensa dels imputats a la vista de les “innombrables raons per desestimar el caràcter delictiu dels fets investigats, la impossibilitat d’atribuir cap responsabilitat penal per aquells fets als investigats i, en tot cas, la manca de competència material per intervenir en el cas”. Per això, demana l’arxiu i que, en tot cas, la causa passi a un jutjat ordinari de Barcelona per un delicte de desordres públics i es revisi, per la seva feblesa i especulació, l’acusació dels imputats.
