L’operació judicial a gran escala contra l’independentisme està creant una teranyina que, com més s’avança, més s’entortolliga. I s’acaben relacionant causes judicials que, a priori, eren inconnexes. La casualitat ha fet que, en ple protagonisme del titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, pel cas de Tsunami Democràtic, el mateix magistrat faciliti tornar a posar el focus sobre la trama andorrana de l’operació Catalunya. Tot arran d’un recurs d’apel·lació de Jordi Pujol Ferrusola contra la decisió del jutge de no permetre la personació de la família en la causa Tàndem, que investiga operacions del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo i altres membres de la policia patriòtica.
La decisió de García Castellón ha estat recorreguda en apel·lació davant la sala penal de l’Audiència Nacional, la seva instància superior. Un recurs purament processal i exclòs de qualsevol argumentació política en què s’aprofiten els arguments del mateix jutge per validar el dret dels Pujol Ferrusola a personar-se en el cas com a perjudicats per les operacions de la brigada política esperonades per la cúpula d’Interior en mans de Jorge Fernández Díaz. Ara bé, la decisió del jutge ha permès, de retruc, validar el procés obert a Andorra contra membres de la policia patriòtica per l’operació contra els Pujol.
La decisió, a més, arriba en un moment en què la jutgessa andorrana està estudiant l’ampliació de la querella presentada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’entitat Drets. Una causa amb una ingent quantitat de proves que de moment té imputats l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, tot i les argúcies processals que estan fent servir a través dels tribunals espanyols per esquivar personar-se. De moment, la jutgessa ha acceptat nomenaments d’advocats per part d’altres implicats, com ara l’exsecretari d’Estat Francisco Martínez, i ha nomenat advocats d’ofici andorrans per a alguns dels altres imputats.
Una errada de base de García Castellón
Andorra ha tornat a l’epicentre a poc a poc des de la setmana passada, quan el jutge va desestimar un recurs de reforma interposat el novembre del 2021. De fet, el jutge ha trigat més de dos anys a resoldre un recurs dels Pujol Ferrusola sobre la seva personació, al·legant que s’havia traspaperat. L’argument dels Pujol Ferrusola són les notes d’intel·ligència policial signades per Villarejo, reconegudes pel mateix comissari, on detalla com va anar l’escomesa contra els Pujol. A més, hi ha l’informe de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policial del maig de 2022, on es reconeixia la contractació dels serveis de Villarejo per a l’anomenat Projecte Ole, una investigació sobre Oleguer Pujol Ferrusola que posteriorment esdevindria la peça dels “3.000 milions dels Pujol”·
El raonament del jutge per impedir que els Pujol entressin a la causa Tàndem es pot dividir en dos fonaments. Per una banda, que les feines que investiga ell són de l’activitat privada de Villarejo –tot i que amb connexions amb la policia patriòtica–, quan en la causa andorrana actuaven com a funcionaris policials. Un argument recollit ja quan els responsables de la Banca Privada d’Andorra van intentar també personar-se a la causa com a perjudicats.
Per l’altra banda, García Castellón assegura que els fets que s’investiguen a Andorra són els mateixos pels quals es volen personar a l’Audiència Nacional. Un fet que els lletrats dels Pujol Ferrusola, Albert Carrillo i Cristóbal Martell, desmenteixen perquè a Andorra reclamen per un delicte de revelació de secrets, per la filtració de la famosa captura de pantalla amb les suposades finances de la família. En tot cas, el recurs d’apel·lació ara deixa molt clar que l’Audiència Nacional té l’obligació de perseguir el delicte encara que a Andorra l’estiguin investigant. Però, s’agafi per on s’agafi, el jutge reconeix que els Pujol van ser perjudicats per les activitats de la policia patriòtica.
Coincidències temporals
La decisió de García Castellón i el recurs interposat coincideixen a més amb un moment processal en què la secció d’instrucció especialitzada 2 de la Batllia Andorrana, el jutjat especialitzat del principat, estudia els darrers serrells de l’ampliació de la querella presentada el passat 18 d’octubre per part de IDHA i de Drets. Un escrit de 192 pàgines amb una quantitat ingent de documentació que ha emergit en diverses causes judicials paral·leles, com ara la causa Tàndem o l’Emperador, la causa Gao Ping de la BPA, a l’Audiència Nacional espanyola, o a través de documents i àudios difosos per aquest diari. Segons fonts pròximes al cas, la jutgessa ja ha digitalitzat tota la documentació i està estudiant la base legal d’ampliar els imputats i incorporar a la investigació el delicte d’associació il·lícita i un delicte de falsedat documental.
De fet, la causa es troba en estudi per la complexitat de l’afer. En aquest sentit, hi ha la insistència del jutge de l’Audiència Nacional en el fet que el que denuncien els Pujol a Espanya és mateix el que investiga Andorra. Un argument que serveix per esperonar la investigació a Andorra amb el benentès que es dona per fet que hi va haver una actuació irregular de funcionaris policials espanyols al Principat. Una operació parapolicial per trobar fons i comptes corrents de la família de l’expresident que va acabar amb una fotografia d’uns saldos bancaris a la portada d’El Mundo. Un pla preparat per agents de la policia patriòtica que aviat podrien veure’s embolicats en nous processos judicials.
Les tres fases d’Andorra
Ara per ara, la instrucció de la causa andorrana s’ha dividit en tres fases temporals que articularien l’operació Catalunya al Principat. En primer terme, la “fase de pressió diplomàtica”, que tenia com a objectiu obtenir informació bancària dels Pujol. En segon lloc, la fase político-policial, que englobaria les amenaces i les coaccions a la BPA, l’entitat on la policia sospitava que tenia els diners la família de l’expresident. I, en darrer terme, una fase internacional, que passaria per la utilització del Tresor nord-americà per provocar la intervenció de la BPA. Totes tres fases haurien estat “supervisades políticament”. Aquest és l’algoritme de sortida als jutjats andorrans sobre les actuacions al principat de la policia patriòtica en el seu objectiu d’aturar el Procés.
La personació reclamada a l’Audiència Nacional inclou proves d’intrusions al domicili, captació sota preu de testimonis pretesament de càrrec i elaboració de documentació mercantil falsa o coaccions relacionats amb Villarejo i altres policies amb recursos policials i parapolicials, sempre “finançats amb diners públics”. Aquesta seria l’activitat desplegada a Andorra. De fet, la mateixa policia espanyola admet en un informe policial que aquestes activitats eren delictives, una conclusió que el jutge va incorporar en una interlocutòria el 28 d’octubre del 2021.
La negació de la condició de perjudicats als Pujol Ferrusola i, per altra banda, concloure que hi ha rellevància penal dels fets, com va entendre la policia en comprovar les notes informatives de Villarejo, ha traslladat de nou el focus a Andorra. La justícia espanyola avala la investigació andorrana i obre una escletxa ampla per certificar que els Pujol van ser víctimes de l’Operació Catalunya, com demostraria la trama andorrana de l’operativa de la policia patriòtica.
