Nova victòria judicial d’Albert Donaire, un mosso d’esquadra que no ha amagat mai el seu independentisme. Aquesta vegada, però, la resolució li ha arribat d’un jutjat de Madrid, el d’instrucció 9, dirigit pel magistrat Arturo Zamarriego, arran d’una querella presentada per la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil. Una entitat que entenia que tuits escrits i piulats per Donaire constituïen un delicte contra les institucions de l’Estat de l’article 504 del Codi Penal. El jutge va considerar que no constituïen cap delicte i va dictar-ne l’arxivament. Ara bé, el ministeri fiscal i l’associació de l’institut armat s’hi van oposar, però el jutge, lluny de rectificar, ha decidit tancar el cas de manera definitiva.
El jutge motiva la seva resolució en el fet l’aplicació d’aquest tipus delictiu ha de ser interpretada de manera “restrictiva”. De fet, aplica la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans en casos en què ha estat implicat l’Estat espanyol. Per altra banda, l’instructor raona que els tuits del líder de Mossos per la República i excandidat de Demòcrates per Girona no van tenir cap repercussió ni revestien la gravetat necessària per a aquest tipus de delicte. És la quarta resolució favorable a Donaire davant la pluja de querelles i sancions que ha rebut per expressar el seu independentisme.
Unes piulades polèmiques
La Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil va recollir una sèrie de piulades que interpretava com a delictives. Per exemple, una del 19 de maig del 2020 on escrivia: “Cobrant per apallissar… També cobraran per contactes amb l’imam de Ripoll? I pels documents que tenien amb el logotip de la policia espanyola sobre com fabricar artefactes?”. Un tuit sobre els contactes que agents del Centre Nacional d’Intel·ligència i membres del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil van tenir a la presó amb Abdelbaky Es Satty, l’imam de Ripoll suposat cervell dels atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils el 17 d’agost del 2017.
Un altre dels tuits recollits per l’associació policial és del 4 de juny del 2020 i s’hi llegia: “Quan passa amb ells, cal alarmar-se. Quan la Guàrdia Civil fa ANYS que inventa i manipula informes sobre els independentistes catalans, mentint en judicis, fent tortures als detinguts… Ningú no ha dit ni mu”. Del dia 6 de juny del 2020, aporten una piulada que afirmava: “Informes falsos i persecució ideològica: l’esquerra espanyola ‘descobreix’ la @guardiacivil… Em sorprèn que no la descobrís amb els GAL, de veure fins on estan disposats a arribar”. També una altra piulada on asseverava: “1.300 dies de vergonya i abusos policials i judicials per un atestat inventat de la Guàrdia Civil”.
La querella, interposada l’any 2021, argumentava que aquests tuits s’havien de considerar “vexatoris i insultants i una manca de consideració a la institució a què pertanyen els agents de la Guàrdia Civil”. Així, “després d’analitzar, de forma integrada i contextualitzada les expressions proferides pel querellat en aquesta publicació i realitzar un judici ponderatiu de les circumstàncies del cas, hem de concloure que les locucions són inequívocament insultants, encaminades al descrèdit o desprestigi de la Institució de la Guàrdia Civil“, concloïa la querella. En aquest context considerava que el mosso mantenia una “actitud de descrèdit des del lloc que ocupa, de policia-mosso d’Esquadra, adoptant postures ideològiques tot i ser un servidor públic de tothom, i cap a l’Estat Espanyol i les seves institucions”.
No són un delicte
Gairebé dos anys després que, el 14 de maig de 2021, el magistrat Zamarriego prengués declaració com a querellat a Donaire, el 2 de març passat va decretar el sobreseïment lliure de la causa. En la seva resolució, el jutge entenia que no era aplicable el tipus penal demanat perquè s’havia de restringir la seva interpretació perquè, “si bé és totalment legítim que les institucions de l’Estat estiguin protegides per les autoritats competents en qualitat de garants de l’ordre públic institucional, la posició dominant que aquestes institucions ocupen obliga les autoritats a demostrar la contenció a l’ús de la via penal”.
Per altra banda, el jutge assegura que en aquest cas “els missatges publicats no tenen la gravetat necessària, a la vista del context de la seva emissió i la seva escassa repercussió”. Dues condicions que no permeten establir l’ofensa cap a les institucions de l’Estat. “No està degudament justificada la perpetració del delicte”, conclou el jutge en la seva interlocutòria. Però, la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil va recórrer contra la decisió entenent que la interlocutòria no estava prou motivada i que no s’havien valorat prou les piulades. El ministeri fiscal també va presentar recurs demanant que l’arxivament fos provisional i no lliure. Cap dels dos se n’ha sortit. El jutge va tornar a tancar el cas i desestimar els recursos el 18 d’abril, i ha declarat la fermesa de la seva resolució. Només deixa opció al recurs de queixa davant l’Audiència de Madrid.
17
