La història de l’Operació Catalunya té punts de connexió sorprenents. El darrer exemple és que la instrucció del cas Pegasus a l’Audiència Nacional la dirigeix José Luis Calama Teixeira, el mateix jutge que va instruir i arxivar un altre cas d’espionatge de l’operació policial contra el Procés, el dels 33 jutges que van signar un manifest en defensa del dret a decidir i que van acabar delatats per La Razón. Una operació policial, dirigida pels serveis d’Informació del Cos Nacional de Policia a Barcelona en connexió amb la policia patriòtica i la denúncia de la qual va acabar arxivada per la justícia espanyola però amb una sentència condemnatòria contra l’Estat per part del Tribunal Europeu de Drets Humans.
En concret, es tracta del magistrat José Luis Calama Teixeira, actual titular del jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, i que només fa set anys, l’any 201, dirigia el jutjat d’instrucció número 15 de Madrid. Segons el sumari del cas, al qual ha tingut accés El Món, el magistrat Calama, malgrat tenir els testimonis, informes i els certificats de quines hores, dies i agents van agafar les dades i fotografies dels jutges sobiranistes de la base del DNI va decidir no imputar ningú i tancar a pany i forrellat el cas. Ara, aquest mateix jutge ha d’investigar el cas Pegasus i, de moment, ja ha fet fora la Generalitat de Catalunya com a acusació popular.
Sense fer cas a les evidències
El cas dels jutges sobiranistes es va obrir arran de la denúncia de 33 magistrats que exercien a Catalunya perquè les seves dades i fotografies –extretes de la base de dades del DNI del ministeri de l’Interior– havien estat publicades a La Razón. La instrucció es va obrir el juny de 2015 al jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona i va ser traslladada al jutjat d’Instrucció número 15 de Madrid, del qual era titular Calama. El cas va ser batejat com “la conspiració dels 33 jutges sobiranistes”. Les acusacions particulars i els denunciants van forçar que passessin pel jutjat una sèrie de policies que van admetre haver elaborat i extret les dades dels magistrats.
Si bé els testimonis ja són claus, encara ho és més un informe presentat per Benito Fernández, aleshores secretari general de la Direcció General de la Policia, amb els números d’identificació policial, la unitat a qui pertanyien, a quina hora i des d’on havien accedit a les bases de dades del document nacional d’identitat espanyol. Així, s’hi relacionava l’inspector d’afers interns 61.796, el policia d’Alcalà d’Henares 115.665, l’inspector 18.512 de la brigada d’informació de Barcelona des de les instal·lacions del carrer Guipúscoa de Barcelona; també l’inspector 18.971 també de la brigada d’informació de Barcelona. En tot cas, el jutge va decidir no imputar-los i mantenir-los només en la condició de testimonis.
Un informe peculiar al qual tampoc va fer cas
Una de les sorpreses del cas va ser que Calama no va fer gens de cas a una “nota d’intel·ligència” aportada a la causa on la policia descrivia les activitats sospitoses de cada de jutge. Així, l’atestat incloïa la fotografia i les dades personals de cada jutge, i un comentari sobre les seves activitats polítiques, ideològiques i fins i tot, del seu activisme a les xarxes socials.
Així, recollien dades com, per exemple, si un magistrat s’havia autorecusat en el cas Palau, si una magistrada s’havia pronunciat sobre “l’abolició de la prostitució” o “si utilitzava el català en les vistes i les resolucions”; també sobre els gustos musicals d’alguna jutgessa o les seves relacions amb entitats “antifeixistes”. Fins i tot, anoten si tenen vel·leïtats “feministes” o les feines dels seus pares. També destaquen si participaven en moviments en contra de la tortura o els seus gustos humorístics. Tot i això, Calama va considerar: “Els fets investigats són constitutius d’infracció penal, si bé no existeixen prou motius per atribuir la seva perpetració a cap persona”. Una asseveració que topava frontalment amb les declaracions i els informes policials aportats a la causa. Una decisió que finalment la justícia europea ha criticat amb una sentència condemnatòria.
Poca confiança
El resultat d’aquella investigació, amb un arxiu de Calama confirmat per l’Audiència de Madrid –que a diferència del jutge d’instrucció ni tan sols hi veia delicte– desperta tota mena de suspicàcies ara entre els afectats pel cas Pegasus. Si un magistrat ja va concloure que no calia processar ningú que havia espiat i difós dades personals dels seus companys de togues, no genera gaire confiança en un cas d’espionatge polític estatal de l’abast de Pegasus. De fet, un cas on s’hi troben advocats penalistes de primer nivell, com Andreu Van den Eynde –que va portar amb èxit el cas dels jutges a la justícia europea–, o Gonzalo Boye, tots dos amb relació amb les causes del Procés.
Amb aquestes dades a la mà, els implicats en el cas no veuen gaire factible una instrucció equànim a l’Audiència Nacional. Així, les sospites que la investigació pot acabar en no-res s’incrementen a la vista del cas clamorós dels jutges sobiranistes. Per altra banda, el mateix president Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament Josep Costa tenen el cas a l’Audiència Nacional, però a la sala del contenciós administratiu. L’evolució de les següents perquisicions i el tracte que es dona al sumari podrà aclarir si la instrucció té els dies comptats o poca esperança d’aconseguir algun sospitós.
8
