Nou pas processal dels presos polítics indultats d’ERC. Les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa han presentat llurs recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra la revisió de la condemna per l’1 d’Octubre arran de la derogació del delicte de sedició. Un recurs que és el darrer graó de la procés judicial espanyol abans d’acudir a la justícia europea, al Tribunal Europeu de Drets Humans. Amb el recurs, tots reclamen que mentre no es resolgui se suspengui cautelarment la inhabilitació que la reinterpretació de la condemna per part de la sala penal del Tribunal Suprem va mantenir.
L’empara arriba després que el Suprem també rebutgés l’incident de nul·litat presentat pels republicans el darrer mes de març. Els advocats Andreu Van den Eynde -per a Junqueras i Romeva- i Mariano Bergés, per a Bassa, insisteixen en el seu escrit que la seva participació en el referèndum del Primer d’Octubre “no constitueix cap delicte“. En concret, neguen que haguessin comès cap delicte de corrupció que justifiqui mantenir la pena per malversació tal com sentencien els magistrats.
“No s’aplica la reforma”
L’escrit d’empara ressalta que els fets provats de la sentència del Primer d’Octubre no inclou cap mena de referència ni a “l’apropiació” ni a “l’ànim de lucre”. “Reiterem que la interpretació del Suprem en aquest extrem s’allunya de la voluntat evident del legislador amb la reforma”, remarca el lletrat Van den Eynde. A conseqüència d’aquesta decisió, el Suprem manté la inhabilitació absoluta de 13 i 12 anys pels condemnats. Una pena que al seu parer, vulnera els drets de representació i participació política. De fet, arriben a assegura que la resolució del Suprem “persegueix silenciar una opció política determinada”.
En darrer terme, els advocats entenen que la pena es manté d’una manera “irracional” perquè un cop ha caigut el delicte més greu -la sedició- la pena resta intacta. “Resulta irracional i contrari al principi de proporcionalitat penal que la desaparició del delicte de sedició no tingui cap impacte en la determinació de la pena”, argüeix el recurs. En definitiva, els presos polítics d’ERC demanen la nul·litat de la revisió i la restitució dels seus drets fonamentals, així com la suspensió cautelar de la inhabilitació mentre el tribunal no es pronunciï.
