Nova fase de la repressió contra el Primer d’Octubre. Aquest dimarts, el president del grup parlamentari d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, ha registrat el seu escrit de defensa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Un escrit contra les acusacions del ministeri fiscal i de l’advocacia de l’Estat, així com Vox, per la seva participació en el referèndum de l’1-O. Tant Jové com Lluís Salvador, exsecretari d’Hisenda i actual director del Port de Barcelona així com l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, neguen els fets i carreguen contra la instrucció del cas que va comandar el Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, on encara resta pendent de tancar la investigació respecte a la vintena llarga de processats que hi queden.
La petició del ministeri fiscal és per a Jové, exnúmero dos d’Oriol Junqueras a vicepresidència del Govern, 7 anys de presó, 32 d’inhabilitació i 30.000 euros de multa a Jové; a Salvadó 6 anys de presó, 27 anys i 3 mesos d’inhabilitació i una multa de 24.000 euros. Pel que fa a l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, reclama un any d’inhabilitació i 28.000 euros. Així mateix, hi afegeix una responsabilitat civil de 754.920 euros. Fiscalia no aplica la malversació atenuada i considera que tots tres van maniobrar per desviar fons per a l’organització del referèndum. Per la seva banda, l’advocacia de l’Estat no acusa Salvadó però sí a Jové. Jové emblica el Catalangate en el cas i defensa la legitimitat del Procés sobiranista.
Instrucció i la sospita de Pegasus
En tot cas, l’escrit de defensa, coordinat pels advocats Cristina Rodríguez i Andreu Van den Eynde, nega els fets perquè no són constitutius de cap mena de delicte. Així carrega especialment els neulers amb la instrucció. De fet, recorden que el cas encara s’ha de tancar per a la resta de processats a la vista que fa tres setmanes el Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona es va inhibir cap al 13 per analitzar les activitats relacionades amb la política exterior de la Generalitat des del 2010 al 2017.
Jové denuncia que s’ha articulat judicialment una causa general contra l’independentisme i al voltant de l’1-O. En aquest sentit, l’escrit de defensa detalla l’operatiu policial que va treballar sense control judicial per construir la seva causa i articular una investigació prospectiva “sobre cap fet concret, ni en relació a cap persona concreta, basant-se en una criminalització d’ideologies i de projectes polítics legals i legítims”. En aquest sentit, el dirigent dels republicans alerta del canvi en la jurisprudència espanyola per avalar ser independentista com a “indici de criminalitat”.
La defensa de Jové reclama com a “imperatiu poder accedir al terminal mòbil que la Guàrdia Civil va requisar el 20 de setembre del 2017 al llavors secretari general d’Economia”. És per això que, entre les peticions, la defensa reclama fer la prova pericial al mòbil de Jové, i que s’entregui l’aparell o una còpia forense del dispositiu tant per comprovar si també es va espiar aquell mòbil amb Pegasus com per contraposar-la a les acusacions de Guàrdia Civil. Fins i tot, l’escrit fa referència a una notícia publicada per El Món, on les proves recollides en la macrocausa Tàndem de l’Audiència Nacional, sobre les activitats del comissari José Manuel Villarejo, hi ha una possible relació directe entre el Centre Nacional d’intel·ligència i la instrucció del Jutjat 13.
Una estratègia
Atès l’escrit, els lletrats de Jové qualifiquen el procediment com a “part d’una estratègia política i judicial iniciada fa una dècada que pretén estigmatitzar, perseguir i, en darrer terme, acabar amb un projecte polític, l’independentisme, legítim, democràtic i no violent. Per fer efectiva aquesta estratègia diversos estaments de l’Estat, obviant els més elementals principis democràtics, han judicialitzat la vida política de Catalunya amb un ampli ventall de causes, algunes de les quals encara avui es troben pendents de judici”.
3
2
