Treure’s les puces de sobre. Això és el que ha fet el Govern de la Generalitat amb una de les qüestions més polèmiques de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra pel fiasco de la detenció del president de l’exili, Carles Puigdemont, en el seu fugaç retorn del 8 d’agost de 2024. En concret, l’espionatge a diversos funcionaris del Parlament per tal de conèixer de quin peu calçaven políticament i, qui podia tenir tendència a ajudar l’equip de Puigdemont a entrar al palau de la cambra catalana.
El president del Parlament, Josep Rull, en assabentar-se de l’informe de la policia de la Generalitat, va remetre una carta al president Salvador Illa per demanar explicacions sobre el que titllava d’una extralimitació en les seves funcions fent “valoracions inacceptables” i tot defensant la professionalitat dels treballadors del Parlament. El president Salvador Illa va contestar al president de la cambra també per carta el 13 de setembre.
A la carta, amb un to lacònic i a la qual que ha tingut accés El Món, Illa exculpa els Mossos i recorda que els policies autonòmics van actuar per ordre de les autoritats judicials, és a dir, segons els havia ordenat el magistrat instructor del Procés, Pablo Llarena. Va signar les ordres de detenció estatal per les quals es va preparar el macrooperatiu policial que, fins i tot, va activar l’operació Gàbia, que permet tancar el perímetre de la capital catalana per fer controls i escorcolls als accessos i sortides de Barcelona.
Dos escenaris i vigilar funcionaris del Parlament
El document dels Mossos, de 24 pàgines i elaborat per Comissaria General d’Informació i la influent Unitat Central d’Anàlisi i Elaboració d’Intel·ligència Estratègica (UCAE), establia dos escenaris. En primer terme, que el retorn de Puigdemont seria dies abans del debat. Per això, van contemplar “la complicitat i ajuda del personal del Parlament” així com del president Rull.
És a dir, l’informe suposa que els encarregats de preparar l’operatiu, els agents de la Comissaria General d’Informació, van revisar “conductes, afinitats i comportaments dels funcionaris de la cambra catalana”. La intenció de la policia era evitar que Puigdemont pogués entrar a la cambra “sense ser detectat pel servei de Mossos del Parlament” dies abans del ple. Una acció que només es podria dur a terme amb l’ajuda dels funcionaris de la cambra catalana. La Comissaria i unitat que signen els informes estan a càrrec de l’anterior cap de la Brigada Mòbil (Brimo) l’intendent Carles Hernàndez.
De línia vermella a dos paràgrafs
En la missiva que va remetre Rull, qualificava de “línia vermella que no estic disposat que es transgredeixi”, el fet de posar en dubte la feina i la professionalitat dels funcionaris i personal laboral de la cambra catalana. De fet, Rull no va amagar la seva indignació durant la seva assistència a l’edició de l’agost passat de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada (el Conflent) es va assabentar del contingut dels informes dels Mossos sobre les tendències polítiques dels treballadors de la casa.
Rull va titllar de “poc institucional” l’actitud dels Mossos per fer valoracions polítiques en l’informe. A més, li va traslladar la seva “preocupació i la perplexitat” arran de valoracions, com, per exemple, que l’objectiu de Junts era boicotejar el ple d’investidura del líder del PSC. La resposta d’Illa va ser senzilla. En concret dos paràgrafs de dues línies cadascun on el president Illa qualificava els retrets de Rull de “consideracions”. I el segon paràgraf exculpa els Mossos i apunta els jutges. “Us faig avinent que aquest informe fou elaborat per donar resposta al requeriment d’informació ordenat per les autoritats judicials competents“, sentencia Illa passant les puces del cas al jutge instructor que va emetre les ordes estatals de detenció.
