La Guàrdia Civil també va investigar amb profunditat fins a deu Mossos d’Esquadra que consideraven fidels al president a l’exili, Carles Puigdemont, i al Procés independentista. Així es desprèn d’un nou informe dels serveis d’informació de l’institut armat que forma part de les diligències 104/2017. Una investigació que ha estat gairebé cinc anys secreta a mans del titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. Unes diligències que han alimentat les causes de l’Operació Judes i l’Operació Tadeu contra els CDR.
L’atestat, al qual ha tingut accés El Món, amb data del 6 de juny del 2019 i amb el segell de “secret”, relata en 256 pàgines una estructura de seguretat que qualifica de “clandestina”. En concret, pala de l’entitat “Escuts per la República”, que segons la teoria dels analistes de la Guàrdia Civil coliderava un sergent de la policia de la Generalitat, amb nou agents més, dels quals consideren que hi ha una “indubitada evidència de la seva implicació”. Geolocalitzacions, intervencions telefòniques i peticions detallades a Vueling sobre vols a Brussel·les configuren un atestat incriminatori cap els membres dels Mossos que haurien participat en la seguretat del president Puigdemont.
“Organització clandestina”
El copiós informe policial, amb el número 1.401, està firmat pel cap de la zona del servei d’Informació de la Guàrdia Civil a Catalunya, el tinent coronel M-64905-Z. Ara bé, es dirigeix des de la secretaria d’Estat de Seguretat a través de la Unitat Especial de Policia Judicial per delictes de terrorisme (Tepol). El document comença investigant el grup “Escuts per la República”, que defineixen en primer terme com una “organització clandestina”. És més, la descriuen com una “estructura homogènia, mitjançant un sistema corporatiu disseccionat per províncies i comarques, amb l’establiment de diferents nivells jeràrquics, compartimentats”.
Segons els agents de la Guàrdia Civil, les persones que dirigeixen aquesta estructura “exerciran un control ferri” i”mantindran “estrictes mesures de seguretat, que mantinguin la clandestinitat a l’organització i especialment l’anonimat dels seus dirigents”. “En aquest organigrama”, continua l’atestat, “hi ha com a líder indiscutiblement, un sergent dels Mossos d’Esquadra que va acompanyar en la seva fugida a Bèlgica al president Puigdemont”. Es refereix al mateix mosso que també va ajudar el president a eludir la persecució de la Guàrdia Civil el Primer d’Octubre de 2017. El mateix sergent processat en el cas Scarface, que jutja la seva contractació com a càrrec de confiança de Miquel Buch quan era conseller d’Interior.
“Una força d’interposició”
Els analistes prossegueixen la seva anàlisi afirmant que Escuts per la República canvia d’objectiu a mida que avança el Procés. Segons el seu parer, l’entitat ha canviat el seu objectiu de ser una “força d’interposició inicial destinada a mitigar els conats violents que poguessin produir-se en concentracions i manifestacions contra forces de l’ordre i el públic assistent”. Així, consideren que s’ha convertit en un “potent bloc de pertorbadores característiques insurgents que s’albira actualment”.
Aquesta organització, a parer dels analistes, està comandada per mossos d’Esquadra que, curiosament, coincidirien amb els agents que viatgen a Brussel·les suposadament per donar protecció i escorta al president Puigdemont. A la “base”, en canvi, s’hi troben “bombers, agents rurals, estibadors membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), els extremadament radicals de la Forja i militants de la CUP, ERC i Junts per Catalunya”.
Intervencions telefòniques, geolocalitzacions i peticions a companyies aèries
A través d’intervencions telefòniques, dispositius tècnics i humans de seguiments i requeriments judicials a les companyies aèries, la policia va fiscalitzar, seguir i constatar reunions dels “comandaments” d’Escuts per la República a Barcelona, Girona, Lleida, la Catalunya Nord, Reus i, fins i tot, Andorra. L’atestat recull els mapes de triangulació i localització dels investigats amb tot el detall de les trobades. A més, els analistes inclouen els informes de les companyies aèries dels vols a Brussel·les en determinades dates. Una informació que contrasten amb les dades personals fins a trobar mossos d’esquadra en els passatges.
En aquest marc, i a través de les dades bancàries de la targeta amb què es compren els passatges, la Guàrdia Civil infereix qui pot estar darrera de la despesa per tal d’incriminar la Casa de la República. Així obtenen les dades bancàries del titular de la targeta de crèdit amb què s’haurien comprat els vols i relacionen amb els serveis informàtics de la seu de l’exili. En tot cas, volen fer creure a la fiscal Teresa Sandoval i al jutge García Castellón que hi ha una desena de mossos que preparen, protegeixen i procuren per la seguretat del Procés independentista amb certa complicitat de polítics del Palau de la Generalitat. Ara bé, reconeixen que no en tenen cap prova en concret. El jutge ho admet i tramita totes les peticions amb la intenció de relacionar despesa pública i finançament de l’exili. De moment, no se n’ha sortit.
“Evidència indubitada”
A partir d’aquí i d’aquest recull informatiu, la Guàrdia Civil escruta els moviments d’aquests mossos i interpreta el seu nivell d’implicació en l’estructura de comandament, funcions i competències. “En conseqüència”, indica l’atestat, “a les dades exposades torna a quedar evidenciat el grau d’expansió que està adquirint l’organització Escuts per la República i el seu reclutament de voluntaris dins d’un ampli espectre de col·lectius independentistes amb la suma d’individus que presenten clarament un perfil radical i insurgent”.
En les seves conclusions, la Guàrdia Civil raona que les “dades exposades” en l’atestat “es consideren una “evidència indubitada de la implicació dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra en actiu mitjançant un sergent en actiu, en un servei de protecció i seguretat de la diligència secessionista en l’actual situació de rebel·lia processal instal·lada a Bèlgica”. Fins i tot, els agents d’informació especulen amb qui pot haver darrera de l’entremat, encara que no en tinguin ni cap indici ni cap prova com ells mateixos reconeixen. “Els serveis [de protecció i seguretat] que en la seva gestió no es descarta que interfereixin personalitats gestores de l’administració catalana, dades aquestes encara per contrastar“, afegeixen.
23
5
