El sumari del Tsunami Democràtic ha fet emergir una profusa investigació contra diferents iniciatives independentistes. Una de les carpetes en què la Guàrdia Civil va esmerçar més esforços va ser l’equip d’Eines de País, la plataforma que va arribar a aconseguir la presidència de la Cambra de Barcelona per a l’independentisme el 2019 i que va tenir també càrrecs a la Cambra de Terrassa. La creació de la candidatura, la seva tasca, les seves campanyes, les seves vinculacions amb l’Assemblea Nacional Catalana o el Consell de la República i els seus integrants van ser profundament investigats amb la cobertura del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en mans del jutge Manuel García Castellón.
Els agents de la Unitat Central Especial 3 del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil van alertar que el projecte Eines de País anava més enllà de la Cambra i d’altres iniciatives com Consum Estratègic. Els investigadors donaven per fet que la següent etapa d’aquesta organització seria assolir la presidència del Futbol Club Barcelona.
Joan Canadell i Mònica Roca –tots dos van arribar a presidir la corporació empresarial–, Sílvia Bertran, l’activista David Fernàndez –que va ser vicepresident de l’ANC–, Jordi Milla i Montserrat Soler van ser els grans protagonistes de la investigació que va posar negre sobre blanc el comandant de l’institut armat L-04282-W el 15 de juny de 2019. També va ser espiat l’empresari i accionista d’El Món Jordi Roset, encara ara vocal d’Eines de País a la Cambra de Terrassa.
L’atestat es va elaborar després de punxar 13 telèfons mòbils, una xifra que després es va anar ampliant a partir dels missatges que van poder capturar de la intervenció amb un sistema similar al Pegasus. Eines de País, que el setembre passat va patir una patacada en les últimes eleccions a les cambres catalanes, havia estat des del primer moment un objectiu a abatre després per a l’establishment. En aquest context, la investigació de la Guàrdia sobre Eines de País és un puzle que barreja, sense gaire coherència, diverses converses de membres de plataformes o entitats ben diferents. Un aiguabarreig conformat per converses independents interceptades que els agents s’ocupen de relacionar. Tot plegat, perquè Eines de País era vista com una amenaça per a la unitat d’Espanya, per l’exemple que oferia com a “incrustació a la societat civil de l’independentisme”.
“Controlar des de dins òrgans de poder”
L’excusa de la investigació va ser que es va interceptar una conversa entre Xavier Vidal, un executiu d’una multinacional alemanya que la Guàrdia Civil relaciona amb l’entramat del Tsunami Democràtic, l’informàtic Jordi Baylina, el tecnòleg Joan Arús i el mateix Joan Canadell, que va arribar a ser president de la Cambra i que ara és diputat al Parlament per Junts per Catalunya. Ateses les conserves recollides, els agents segueixen suposades maniobres per convertir Montserrat Soler en presidenta de l’ANC. La investigació argumenta que Soler té un pla per “articular un sistema per salvaguardar els diners i els socis de l’Assemblea davant una eventual il·legalització de l’entitat”.
A partir d’aquí, els analistes segueixen una altra pista que els porta a Eines de País, de la qual investiguen i monitoren l’activitat. La relació que hi veuen és Soler, que consideren la persona que ha muntat Eines de País amb un objectiu concret. Aquest objectiu no és altre que “construir una xarxa d’institucions i llocs de poder que siguin ocupats per persones i corporacions independentistes, amb la pretensió de controlar des de dins tots aquells òrgans de poder social, professional i econòmic de Catalunya”. La hipòtesi de la Guàrdia Civil és que Soler vol utilitzar la Cambra per impulsar la seva candidatura a l’ANC i que Canadell vol fer el salt a la política i preparar el camí perquè Mònica Roca sigui presidenta de la Cambra. Tot plegat amb el suport del Consell per la República.
“Una estructura de la desconnexió” enfocada… al Barça
Els agents expliquen al jutge que “l’objectiu d’Eines de país”, després d’obtenir la Cambra de Comerç, era “convertir la institució en una estructura d’Estat i una eina fonamental per a la desconnexió”. La següent etapa, segons dedueixen els analistes, era “el Futbol Club Barcelona, per controlar la institució amb motius polítics”. De fet, asseguren que, atesos els missatges interceptats molt interpretats, volien configurar una candidatura per a la presidència del club per “convertir-lo en una eina independentista, sobretot en l’àmbit comunicatiu”.
En tot cas, els agents d’informació fan constar que Joan Canadell és “soci fundador” de Petrolis Independents, empresa catalana d’estacions de gasolineres propietat de Jordi Roset, conseller delegat d’aquesta empresa, de la qual l’expresident de la Cambra va ser soci minoritari durant uns anys. En aquest marc, els guàrdies civils recullen converses de Roset amb Joan Matamala, gerent de la llibreria Les Voltes de Girona, i amb David Fernàndez, aleshores vicepresident de l’ANC i un dels responsables d’una altra entitat fiscalitzada per l’Audiència Nacional, la plataforma Consum Estratègic, que recollia un llistat d’empreses que no depenien de l’Ibex-35 i que es recomanaven als independentistes en una campanya que els tribunals van fer aturar. Els agents entenien que Roset, Fernàndez, Canadell i Matamala preparaven no només l’assalt a entitats com la Cambra sinó també a altres objectius i en buscaven el finançament.
“Poder i influència”
L’ofici de l’UCE 3 recull converses per acreditar que Canadell tenia la idea de traslladar al gran públic el relat econòmic que “Espanya va contra Catalunya”. Així, afegeixen en la fitxa de la investigació de Montserrat Soler que la seva idea era fer servir amb Eines de País per “ocupar llocs de poder i influència d’institucions no governamentals i civils amb figures afins a l’independentisme”: un objectiu gens ocult que no requeria investigació policial per descobrir.
En tot cas, l’atestat apunta que a partir del 20 de setembre del 2019, quan va ser elegit president del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, Canadell va aprofitar per “situar-se com una persona autoritzada del teixit industrial català”. Seguint aquest fil, els policies van començar a resseguir les “pretensions independentistes” de la Cambra de Comerç i la “multitud de projectes” que en aquest sentit polític va dur a terme així com la “col·laboració amb el Consell per la República”.
Així mateix, els analistes emboliquen Eines de País amb un altre dels grans investigats per la Guàrdia Civil, el perfil de Twitter CNI Catalunya. Una altra de les obsessions de l’institut armat és el projecte MaskCat, és a dir, el disseny d’una mascareta que la Cambra de Comerç va impulsar en el marc de la pandèmia de Covid-19. Fins i tot van obrir una investigació per presumpte tràfic d’influències arran de les visites i propostes que la Cambra feia a la Generalitat amb el projecte de la mascareta, totes descobertes arran de converses telefòniques intervingudes. En aquest marc, la Guàrdia Civil explica que la Cambra hauria pressionat a l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Buch, perquè els Mossos d’Esquadra no multessin els ciutadans que portaven aquesta mascareta.
“La infiltració”, el perill detectat per l’Audiència Nacional
En les conclusions de l’atestat, els oficials de la Guàrdia Civil consideren que Eines de País, ateses les converses interceptades, només tenia per objectiu “infiltrar-se, aglutinar el projecte independentista i controlar des de dins tots aquells òrgans de poder social, professional i econòmic de Catalunya”. En aquesta línia, l’informe policial recorda que va intentar repetir l’operació de la Cambra al Col·legi d’Arquitectes, on no se n’hauria sortit, i al Col·legi de Psicòlegs, on la candidatura hauria quedat en segon lloc. El canvi de paradigma va ser, però, la victòria a la Cambra de Comerç.
En obtenir la presidència i força en les cambres catalanes, sobretot a Terrassa, Eines de País s’hauria preparat per “controlar el Barça” a través d’una candidatura, cosa que per als investigadors demostra la “infiltració de l’ANC pel control de tots els organismes de la societat civil de Catalunya”. Una segona passa que permetria preparar “candidatures a les federacions esportives catalanes i diferents institucions culturals”. Per la instrucció de l’Audiència Nacional, ara incorporada a les diligències 85/99, Eines de País era una veritable amenaça que feia factible la “desconnexió” de Catalunya. Finalment, cap dels investigats relacionats directament amb Eines de País ha estat imputat per García Castellón per cap delicte. Però el sumari de Tsunami va ser l’excusa per espiar-los tant com van voler.
