Elisenda Paluzie ha estat reelegida presidenta de l’ANC amb el 86% dels vots del secretariat nacional. El president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, avalava una altra candidata, que es va quedar amb només el 13% dels vots. Paluzie es planteja com a repte recuperar la moral de victòria en l’independentisme, tocada per discursos i fets dels líders polítics que, al seu entendre, han acabat creant una sensació de derrota en les bases del moviment.
L’ANC continuarà defensant la via unilateral i demanarà als partits que s’hi comprometin si a les urnes l’independentisme supera el 50%. De moment, però, només la CUP defensa obertament aqueta via, i JxCAT d’una manera més difusa. Això pot bloquejar el full de ruta de l’ANC?
Encara no estem en el punt de saber si aconseguim aquesta majoria com reaccionaran els partits. Farem una pressió que sigui coherent, gradual i persistent, però perquè la nostra pressió tingui força necessitem tornar a sortir al carrer, recuperar la confiança en què la independència és possible. Perquè en aquests dos anys de passes enrere en els discursos polítics i en els fets, la gent ha perdut la confiança. El primer que hem de fer és que la base independentista recuperi la confiança en la victòria, que ho podem fer com ho vam fer l’1-O. Tots els discursos que ens han venut que la unilateralitat va ser derrotada al final acaben fent perdre confiança en la independència. Una independència acordada amb l’Estat és impossible. Depèn de nosaltres. Els canvis en l’esfera política sempre han vingut per pressió popular, i continuarem fent-la amb total independència dels partits.
Els líders polítics de l’independentisme han de renovar-se?
La repressió ha afectat molt els lideratges polítics, és evident. Però cada partit té els seus processos interns, i no seria correcte que l’ANC es digués quins han de ser els seus líders. Però també és una evidència que aquesta coexistència de lideratge presó-exili i l’intent de construcció de nous lideratges és complexa. En tot cas, vull remarcar el fet que l’Assembla sigui una entitat de base tan participativa i democràtica, això passa poc en política i en altres entitats del país. Ho deixem tot en mans dels socis, i després els 77 secretaris decideixen president, vicepresident la resta de càrrecs orgànics.
Es pot desobeir un estat que condemna a una dècada de presó per un referèndum i una declaració d’independència que no es va fer efectiva?
Més que desobeir, el que vam fer amb el referèndum va ser un acte de sobirania parlamentària, i davant de l’oposició de l’Estat hi va haver desobediència civil i institucional. I el mateix amb la declaració d’independència, és un mandat parlamentari, per manca de voluntat per part de l’Estat d’arribar a un acord d’independència. L’1-O el Govern va imposar la seva autoritat acompanyat per la mobilització popular, i l’Estat només va poder tancar algunes escoles amb la violència. La DUI s’ha de sostenir durant més temps. però no deixa de ser la mateixa filosofia que l’1-O. Nosaltres crèiem que la DUI ja es podia fer, però s’hi va arribar tard, desgastats, dividits i sense voluntat de fer-la efectiva. Ara hem de treballar perquè davant d’una nova declaració d’independència parlamentaria estiguem en condicions de fer-la efectiva. I d’aquí el full de ruta de superar el 50% del vot.
Quin paper atorga l’ANC a l’exili i el Consell per la república?
El Consell per la República ha d’acabar de trobar exactament què vol ser. Inicialment el vèiem com el govern a l’exili, però al final no tot l’exili en forma part, i el dia a dia autonòmic va diluint aquest rol. I el fet que des del consell es participi en processos electorals fa que vagi perdent força. En tot cas, el consell és clau en la lluita jurídica internacional. I finalment, tampoc crec que el consell per la República hagi de ser la tercera entitat de la societat civil, perquè ja hi ha Òmnium i l’ANC.
Dieu que els estatuts ANC no permeten presentar-se com a partit, però es va donar suport a Primàries, que va punxar. Com afronteu el proper cicle electoral?
Vam fer un intent en el darrer mandat, veient les lluites dels partits per hegemonies electorals en comptes de prioritzar punts clau de victòria independentista. La idea de Primàries la vam fer amb la voluntat que hi entressin els grans partits independentistes, però amb alguna excepció, no va passar. A les properes eleccions, l’ANC no pot anar a eleccions i posar en risc la seva transversalitat i el seu paper clau dins de la societat civil.
ERC i JxCAT han governat plegades, han fet 1-O, i tot i així la unitat sembla impossible. Té cap recepta per llimar diferències?
Nosaltres treballarem per llimar-les, i el fet que tinguem una independència total dels patits és una garantia de treballar millor la unitat estratègica. Ens podem centrar en el què i no en el qui. Hem de pressionar per igual a tots per aconseguir que s’avanci en el què.
A què atribueix que Joan Canadell, com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona, hagi donat suport a una llista enfrontada a la seva?
Ens va agafar a tots per sorpresa. Va causar força malestar perquè, al final, l’ANC va ser la impulsora d’una candidatura a les cambres de Barcelona i Terrassa, Eines de País. Òbviament, la persona que ell avalava per a la presidència era qui havia coordinat el projecte dins l’Assemblea, però amb el suport de molts departaments de l’ANC i de voluntaris que van picar a la porta de molts comerços i empreses per demanar el vot per Eines de País. I un suport personal meu molt fort, públic i intern, obrint portes en el món econòmic amb qui jo tenia contacte. A més, Canadell va fer crítica pública a l’actuació del secretariat del qual havien format part ells.
Però més enllà, el preocupa molt que Joan Canadell posi en risc el projecte d’Eines de País, que va molt més enllà de la cambra que presideix. La presidència de la Cambra és fonamental, i la Cambra està fent bona feina, també en la gestió de la pandèmia, per això no s’entén que des de la Cambra es vulgui interferir en un procés d’elecció interna de l’Assemblea, no és bo per al projecte. El millor servei a la independència és que qui governa la Cambra se centri a governar-la de la millor manera possible, demostrat que son millors que l’establishment, i ajudar a avançar en projectes que ajudin a la desconnexió econòmica.
Pensa que intentar arribar a col·legis professionals i altres organitzacions amb eleccions democràtiques a través d’Eines de País pot donar petites victòries a l’independentisme, que no depenen de Madrid?
Absolutament. Recordo l’alegria genuïna de la gent que ens felicitava per la victòria de l’ANC a la Cambra. Altres llocs on els procés d’elecció és democràtic, aquest tipus de victòries ens poden contribuir a la moral de victòria que hem de recuperar. L’independentisme ha de sortir a guanyar. L’Aitor Pérez Codorniu, un dels candidats al secretariat, va dir que no volem ser màrtirs, volem guanyar. Doncs això.
