El Govern de la Generalitat ha recorregut al Tribunal Suprem l’anul·lació de bona part del decret de règim lingüístic educatiu que blinda el català com a llengua vehicular en les escoles. Segons ha avançat el diari Ara, el govern va presentar el recurs aquest divendres contra la decisió del TSJC del setembre.
D’aquesta manera, la Generalitat sustenta que “fixar el català com a llengua vehicular no implica l’exclusió del castellà”, com resolia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El decret de règim lingüístic que la Generalitat va aprovar el 2024 blindava el català com a llengua vehicular, però el TSJC va anul·lar bona part d’aquest, donant així la raó en molts punts clau a l’entitat espanyolista Assemblea per a una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB).
Més concretament, el tribunal va declarar nuls una desena d’articles, o part d’ells, que formen part de l’essència del decret, ja que fixaven el català, i l’aranès a la Vall d’Aran, com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge, com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa a les escoles, de relació amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions.

El tribunal també va anul·lar els articles que estableixen el català com a llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o que sigui l’única llengua d’acolliment de l’alumnat nouvingut, ja que no preveu mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà. En canvi, la sentència desestima el recurs contra articles referents a aspectes organitzatius interns de l’administració —l’ús del català en la projecció externa de les escoles, la llengua en els processos selectius o l’acreditació lingüística del personal no docent—.
Defensa del model lingüístic de l’escola catalana
El decret anul·lat de manera parcial s’empara en la llei del 2022, aprovada amb l’acord d’ERC, Junts, PSC i Comuns, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari.

En aquell moment, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ja va anunciar que recorreria la sentència, així com assegurar que el govern defensarà el model lingüístic de l’escola catalana “amb tota la contundència”. També va apuntar que emprendrien totes les mesures que considerin oportunes.
A més, la consellera d’Educació, Esther Niubó, també va precisar que la sentència no tenia cap impacte a les aules perquè el decret no havia entrat en vigor encara perquè ja estava cautelarment suspès. Al novembre, però, el TSJC va decidir aixecar la suspensió cautelar del decret de règim lingüístic i Plataforma per la Llengua va demanar al Departament d’Educació que apliqués la part de la normativa que segueix en vigor, posant d’exemple la possibilitat de sancionar docents que no compleixen els projectes lingüístics de centre, així com el requisit de C2 de català per als nous professionals.


