Rebregada de les democràcies occidentals a l’obsessió dels serveis de seguretat espanyols contra l’independentisme. L’ofensiva internacional de l’Audiència Nacional per obtenir ajuda en la investigació de Tsunami Democràtic es pot definir com un veritable fracàs. Suïssa, Holanda, els Estats Units i el Canadà o bé van negar-se a la col·laboració de manera diplomàtica o bé van tancar qualsevol opció en considerar que els magistrats del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Alejandro Abascal o Manuel García Castellón segons el moment, investigaven delictes de caràcter polític.
La resposta a les comissions rogatòries internacionals emeses en el marc de les diligències 85/2019 del Tsunami Democràtic –alimentades per les 99/18, la gran macrocausa contra l’independentisme– és força contundent. Els documents, als quals ha tingut accés El Món, mostren com la Guàrdia Civil va convèncer els jutges instructors de l’existència “d’una revolta popular” que fins i tot feia perillar la monarquia espanyola. Però aquesta convicció no es va traslladar a les instàncies judicials internacionals, que van ajudar poc o gens a empaitar el moviment de protesta sorgit arran de la sentència del Procés, la resolució que, sumats, condemnava a gairebé 100 anys de presó els líders civils i institucionals de l’independentisme de 2017.
Suïssa barra el pas a Espanya en constatar una persecució política
Suïssa va retornar els papers a l’Audiència Nacional amb un argument molt clar. Guillem Rosseau, cap de l’Oficina Federal de Suïssa, signava el 26 de març del 2020 un document denegatori del suport judicial i policial requerit per Espanya. “Principalment”, al·legava, “observem que, encara que els fets descrits en la sol·licitud espanyola tenen una qualificació penal en la legislació suïssa, el caràcter polític del delicte, si hi ha delicte, constitueix, en tot cas, un motiu d’inadmissibilitat de la sol·licitud en virtut de la legislació suïssa en matèria d’assistència judicial penal, que ens impedeix – sense deixar-nos cap opció – concedir l’assistència judicial a l’autoritat requeridora espanyola”. Una afirmació força dura.
De fet, no era la primera vegada que Suïssa denegava l’auxili judicial a Espanya en la seva obsessió contra l’independentisme. Tal com va avançar aquest diari, també van fracassar les peticions del Tribunal Suprem per extradir el president a l’exili, Carles Puigdemont, –si viatjava al país alpí i se’l detenia– i de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que està exiliada a Ginebra. La justícia de la confederació helvètica s’hi va negar en rodó per exactament els mateixos motius.
Els americans no ho veuen clar
L’Audiència Nacional també va travessar l’oceà per empaitar els suposats organitzadors del Tsunami Democràtic. Va emetre dues comissions rogatòries al Canadà i als Estats Units. Totes dues van resultar també un fiasco. El Grup d’Assistència Internacional del Canadà, amb Michelle Fergusson al capdavant, va remetre un ofici a l’Audiència Nacional informant que el “Canadà no pot proporcionar la informació que sol·licita el jutge”. De fet, García Castellón demanava els titulars d’uns dominis d’internet que tenia registrats una companyia canadenca, Tucow’s Inc. Aquesta empresa va assegurar a les autoritats canadenques que no tenien aquesta informació perquè ho tramitaven a través d’un distribuïdor.
Per la seva banda, els Estats Units també van fer l’orni amb les peticions espanyoles. La resposta a la comissió rogatòria de l’Audiència Nacional és contundent. Sandra Barbolescu, delegada del Departament de Justícia dels EUA, va escriure el 7 de febrer del 2020 a la justícia espanyola requerint més informació sobre els fets que s’investigaven, perquè un primer examen indicava que podria vulnerar la primera esmena de la Constitució nord-americana, que determina el dret a la reunió i llibertat d’expressió dels ciutadans.
Holanda “lamenta no poder donar més informació”
Holanda tampoc ha ajudat gaire, per no dir gens, les autoritats espanyoles. El fiscal Marcel Trick, encarregat de la col·laboració d’enllaç entre la justícia espanyola i l’holandesa, va complir el requisit de demanar informació de l’empresa BV DOT TK, que seria on s’allotjarien presumptes comptes d’aplicacions del Tsunami Democràtic. Però, fetes les perquisicions, Holanda remet a Espanya dades d’un correu electrònic vinculat a una adreça web però cap dada personal dels seus titulars o executors, perquè, entre altres coses, asseguren que no les tenen ni les poden rastrejar. “Lamentem no poder donar més informació”, assegura la resposta a la sol·licitud espanyola.
31 
12 