És 10 de setembre del 2020. El comandant L-04282-W, de la Unitat Central Especial número 3 de la Prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil ho té clar. Cal vigilar de prop, molt a prop, i si cal escapçar, el “Projecte Vocdoni” -votar en esperanto-. Les investigacions dels seus analistes conclouen que hi ha encara no una vintena de persones implicades en un projecte que busca fer realitat la independència de Catalunya a través d’una aplicació per “votar sense censures” i, fins i tot, crear una moneda catalana.
Les explicacions de la Guàrdia Civil van convèncer el cap de la Fiscalia Antiterrorista de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, i el titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, que van obrir una profusa investigació que no només continua, sinó que s’intenta relacionar amb les aplicacions de Tsunami Democràtic i amb Waterloo.
Precisament, la investigació va entrar a l’Audiència Nacional l’11 de setembre del 2020, aprofitant el simbolisme de la Diada. Les perquisicions han consistit a mirar tot l’historial laboral dels 18 integrants del projecte Vocdoni i a intervenir les seves telecomunicacions i els seus aparells electrònics per extreure’n dades i informes. També s’han fet seguiments i geolocalitzacions, a més de requisitòries internacionals com ara a Estònia i als Estats Units, per seguir el rastre del que qualifiquen d’amenaça a l’estabilitat constitucional en unes diligències prèvies sobre terrorisme, com una peça més de les secretes DP99/2018 de l’Audiència Nacional. Un dels investigats és, casualment, Elies Campo, un dels tècnics que ha descobert la trama Pegasus contra l’independentisme.
Vocdoni, la porta d’una “república digital” i una moneda catalana
Segons l’informe dels analistes d’informació de la Guàrdia Civil, amb número 6944 i data del 10 de setembre del 2020, els dos primers investigats són Pau E. i Joan A., que “estarien duent a terme activitats informàtiques en benefici del desenvolupament de l’anomenada república digital a través del projecte Vocdoni”. Un projecte que, segons els investigadors, té com a “objectiu principal el desenvolupament d’una aplicació per a smarthphones que permeti fer votacions utilitzant un sistema d’identitats digitals evitant censures i bloquejos, que protegeixi l’anonimat dels participants i que asseguri les seves identitats”.
“Una eina”, prossegueix l’atestat, “articulada i impulsada per impulsar comicis digitals de diferents tipus”. Però, segons la policia, aquí no acabaria la cosa, ja que “no només oferiria la possibilitat d’executar una votació massiva amb les garanties formals de qualsevol procés plebiscitari, sinó que també presenta altres funcionalitats intrínseques com és la creació d’una moneda catalana“. Així mateix, la Guàrdia Civil incorpora a l’informe la ponència del saló Mobile Week 2020 titulada Vocdoni: Eines per empoderar a la ciutadania, del 14 de febrer del 2020, que esdevindria una prova de càrrec de les intencions independentistes de l’aplicació.
18 investigats de dalt a baix
Tot i que la investigació només comença amb dos noms, la Guàrdia Civil identifica, amb fotografies i tot, fins a 18 investigats. De fet, considera que l’equip de Vocdoni s’incrementa i treballa amb més “intensitat” a partir d’abril del 2020, quan van pujar l’aplicació a les plataformes d’Apple i Android. Una aplicació que s’actualitza el mes de juny i es millora en una reunió que la Guàrdia Civil situa entre el 20 i 26 de juliol en una masia a “Sant Joan d’Olot”. La Guàrdia Civil segueix les actualitzacions i subratlla al jutge que l’aplicació necessita un “procés d’enginyeria que requereix una alta qualificació”. Així, els agents destaquen la necessitat de “temps de treball” i “l’equip de treball amb enginyers de software, programadors, dissenyadors, especialistes en blockchain i maquetadors”. En aquest context, els policies remarquen “l’encariment dels costos d’un producte d’aquestes característiques”.
Amb aquests arguments, i amb el permís de la Fiscalia i del jutge, la Guàrdia Civil relaciona Vocdoni amb el referèndum del Primer d’Octubre, perquè un dels enginyers del projecte, Xavier V., el va qualificar de “censura a Catalunya”. Seguint el fil, els analistes situen l’abril del 2018 la primera donació; el juny de 2018 les proves reals; l’octubre de 2018, el primer disseny viable; el novembre del 2018, la configuració de l’equip i inicia del desenvolupament; el juliol del 2019 es registren les aportacions del “capital llavor” (seed funding); el desembre del 2019, la infraestructura funciona i el febrer del 2020, es registra la presentació de la versió beta de l’aplicació.
D’Estònia als EUA
Els investigadors demanen les dades a la Tresoreria General de la Seguretat Social i a Hisenda de tots els investigats. Volen saber la trama financera que sustenta suposadament el projecte. Després vindran les intervencions de les comunicacions. Amb el permís concedit pel jutge, la Guàrdia Civil identifica l’origen del “desenvolupador” de l’aplicació a Estònia. Un fet que els analistes interpreten com una “maniobra d’ocultació de la realitat”. El correu electrònic de l’aplicació, creat el maig del 2018, pertany a una persona amb domicili en un municipi de l’estat nord-americà d’Indiana.
Amb aquestes dades, la investigació segueix i relacionen el projecte amb una societat mercantil domiciliada a Estònia que ha canviat de nom i que va ser creada per Pau E. Amb els números d’identificació fiscal i demanant auxili a Estònia, que hi col·labora, la Guàrdia Civil es fa amb la comptabilitat de l’empresa. Els policies se sorprenen perquè entre el primer trimestre del 2019 i el segon del 2020 la companyia ha facturat 104.643,83 euros. “Això no tindria cap explicació lògica ni cap sentit comercial”, conclou la Guàrdia Civil que entén que és “una empresa emergent desconeguda i que no havia desenvolupat encara cap altre producte, desconeguda en el mercat i en fase de creació”.
El model estonià
Els agents afegeixen que l’elecció d’Estònia no és “arbitrària perquè Estònia és un país de referència en l’àmbit digital i, especialment, per als projectes digitals que des de l’esfera independentista catalana es volen portar a terme”. En aquest sentit, recorden que Estònia “inspira la hipotètica república digital catalana” amb tecnologia blockchain que “constituiria un dels passos previs davant la impossibilitat del control territorial efectiu, com a continuació de les activitats encaminades a la separació definitiva pretesa”.
També a Estònia, els investigadors troben una altra empresa d’un altre dels investigats, amb unes dades telefòniques que la Guàrdia Civil identifica amb una senyora de 88 anys, però, en canvi, no destaquen que és el domicili on està empadronat l’investigat. Per tant, cap maniobra de distracció, però els agents tornen a destacar la facilitat per facturar de l’empresa que des del tercer trimestre del 2018 fins al segon trimestre del 2020, un total de 54.833 euros. És a dir, uns 18.000 euros l’any, uns 1.500 euros bruts al mes. Una facturació una mica magra. La Guàrdia Civil encara troba tres societats més a Estònia a nom de tres altres investigats, Jordi M., Jordi P. i Xavier V.
A Estònia també, en la data “simbòlica” –segons la Guàrdia Civil– de l’11 de setembre del 2019, tres investigats constitueixen una societat sense ànim de lucre batejada com a Vocdoni Roots Mtü, propietària del codi font de Vocdoni. Posteriorment, el sis de desembre un altre dels investigats, Ferran R., constitueix una altra societat a Estònia amb una facturació de 8.556 euros en dos trimestres. Els policies insisteixen a buscar les fonts de finançament d’aquestes societats. I més quan, finalment, les autoritats d’Estònia remeten les declaracions d’Hisenda de les societats a Espanya, per un total de 168.034,65 euros entre el segon trimestre del 2018 i el mateix trimestre del 2020.
Brussel·les, la clau
A la recerca del finançament, els investigadors relacionen els 18 informàtics amb Waterloo perquè han “observat una sèrie de viatges a Brussel·les, lloc de residència del president Carles Puigdemont”. Així, els investigadors “infereixen” que els viatges haurien servit per presentar l’aplicació i demanar l’autorització del president per implementar-la al Consell de la República. Però aquest indici és circumstancial, així que els agents comencen a investigar els terminals dels investigats i sobretot dels propietaris de les sis mercantils amb seu a Estònia.
L’anàlisi dels terminals mòbils dels investigats i els arxius que se n’han extret donen a la policia una altra via d’investigació i demanen a les autoritats d’Estònia “monitorar i vigilar en temps real” les societats i els seus apoderats. A partir d’aquesta informació, la Guàrdia Civil sospita que els mateixos tècnics que van portar a terme aquesta aplicació Vocdoni estan relacionats amb l’aplicació i el suport informàtic de Tsunami Democràtic que va portar de corcoll en Centre Criptològic Nacional, el braç tecnològic del Centre Nacional d’Intel·ligència, per la qual cosa les diligències continuen obertes i amb una amenaça encoberta d’una ràtzia judicial. Continuarà.
2 
2 