La fiscalia del Tribunal Suprem ha decidit fer la seva pròpia interpretació de la reforma del Codi Penal i, de retruc, oposar-se al criteri del magistrat instructor del Procés, Pablo Llarena. La decisió del jutge de retirar l’acusació per sedició als membres de l’exili i aplicar el delicte de malversació i desobediència, ha fet saltar com una molla el ministeri públic del Tribunal Suprem. En aquest sentit, contradiuen la tesi de Llarena que s’han despenalitzat els delictes contra l’ordre constitucional i que no es pot relacionar el delicte de desordres públics agreujats amb la sedició. En canvi, en el recurs de reforma presentat pels fiscals de Sala del Suprem, al que ha tingut accés El Món, demanen aplicar el sil·logisme: “Si no s’aplica el delicte de desordres públics significa que no va existir la sedició”.
Per altra banda, els quatre fiscals del Procés –Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno– recorden en el seu recurs de reforma que la sedició és un “delicte complex, plurisubjectiu i integrat per una pluralitat d’accions típiques” que s’enquadren en els fets provats de la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els presos polítics en conjunt a 99 anys de presó. “Si desapareix el delicte de sedició el seu encaix normatiu apropiat són els desordres públics de l’article 557. 1”, argüeix la fiscalia que afegeix que sense aquest delicte no s’hauria haver pogut tipificar com una sedició els fets del Primer d’Octubre i 20 de setembre. Llarena, però, ja ha deixat entreveure que no farà cas de les idees de la fiscalia.
“El mateix bé jurídic objecte de protecció”
El recurs de la fiscalia subratlla que “la sedició i els desordres públics no són infraccions penals heterogènies, sinó delictes estretament vinculats pel bé jurídic objecte de protecció i per la coincidència de l’acció típica en aquest cas concret”. En aquest sentit, fa un recull del relat dels fets provats de la sentència ressaltant “les alteracions greus de l’ordre públic”. Així, el ministeri públic, recorda a Llarena que es van exposar “dificultats i talls de circulació, invasió d’instal·lacions i edificis amb greu afectació del funcionament de l’Administració de justícia i dels serveis essencials d’aquests centres, actes d’intimidació i violència sobre persones i coses, danys que es van produir en nombrosos moments i escenaris, i sobretot greus, i ocasionalment, violents enfrontaments de milers de ciutadans mobilitzats contra les forces i cossos de seguretat de l’Estat el 20 de setembre i el Primer d’octubre de 2017.
En la mateixa redacció, la fiscalia insisteix que el Primer d’Octubre els manifestants van fer “prou ús de la força per neutralitzar els agents de policia que legítimament tractaven d’impedir la votació, segons estaven obligats per exprés mandat judicial”. A més, afegeixen els fets provats de la sentència sobre les lleis de Transitorietat que malgrat en destaca la seva “irrellevància” per considerar que podia ser un element de la rebel·lió, sí que “suposaven un intent de derogació de la legislació vàlida vigent, a més d’una contumaç rebel·lia a acatar les resolucions del Tribunal Constitucional”.
No hi ha despenalització
Seguint el mateix fil, el ministeri públic raona que la derogació de la sedició per llei orgànica 14/2022 de 22 de desembre, “ha eliminat un dels instruments penals de resposta davant les agressions a l’ordre constitucional, debilitant-ne una protecció adient”. Ara bé, els fiscals defensen que la “desaparició dels tipus penals de sedició no equival a una despenalització de tots els fets abans subsumibles en aquests delictes, ni, en concret, comporta la despenalització dels fets que van motivar la condemna per aquest delicte”. En aplicació d’aquestes raons, el ministeri fiscal alerta que només es podria parlar de despenalització si no hi hagués un encaix alguns dels fets en la nova normativa” del Codi Penal.
Amb aquesta premissa, els fiscals de sala conclou que “resulta evident que els fets consistents en greus alteracions de l’ordre públic que la sentència declara provats no s’han despenalitzat, de manera que, si desapareix el delicte de sedició, el seu encaix normatiu apropiat són els desordres públics de l’article 557.1 i 2 del Codi Penal “. És més, afegeix que sense aquest delicte no haguessin pogut tipificar-se els fets com a sedició en el cas concret del Primer d’Octubre. “Si no s’aplica el delicte de desordres públics això significa que no va existir sedició, ja que aquests aldarulls contra l’ordre públic van ser el trajecte seguit a l’iter criminis per aconseguir la desobediència, la realització del referèndum il·legal i la proclamació d’independència”, assevera la fiscalia. “No hi ha sedició sense alçament públic i tumultuari per impedir per la força o fora de les vies legals el compliment de les resolucions judicials”, reblen en el seu recurs.
13
2
