La Fiscalia General de l’Estat està relaxada davant l’amenaça del que considera “moviment violent independentista català”. Així ho indica la Memòria de la Fiscalia 2022 que el Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat aquest matí en la cerimònia de l’obertura de l’any judicial davant el monarca espanyol, Felip de Borbó a Madrid. Segons els números del ministeri públic, aquest moviment violent hauria perpetrat “24 atacs” en tot l’any 2022. Una xifra inferior que, pels fiscals, denota “l’esgotament de l’independentisme” i el fet que han d’esmerçar més esforços en la lluita contra la repressió.
La memòria inclou aquestes dades en el capítol de la Fiscalia Antiterrorista de l’Audiència Nacional juntament amb l’activitat de l’extrema dreta, d’ETA, dels GRAPO i de l’extrema esquerra. En aquest document inclouen com a grans casos el sumari del 23S o Operació Judes, les diligències 104/17 que han estat secretes durant més de cinc anys i les diligències 85/2019 que investiguen les accions convocades per Tsunami Democràtic totes dirigides pel Jutjat Central d’Instrucció número 6, Manuel García Castellón.
Menys accions i més feina antirepressiva
Segons l’estadística de la Fiscalia, s’han computat 24 accions violentes per part de l’activisme independentista. En concret, una acció de danys seus de partits o formacions polítiques; tres accions similars en empreses privades; vuit delictes de danys i de desobediència; 11 delictes de danys i incitació a l’odi i un cas d’enaltiment del terrorisme. Unes xifres que fan que l’avaluació actual de l’amenaça no sigui gens alta. De fet, la mateixa fiscalia, apunta els possibles motius pels quals s’ha rebaixat aquesta activitat.
“Durant el 2022 s’ha detectat una disminució de les accions de sabotatge degut principalment a l’esgotament de la militància i a la manca de fets rellevants per al seu imaginari que puguin ser utilitzats com a revulsiu per a la convocatòria de grans manifestacions i campanyes d’accions”, afirma la memòria. “La pèrdua de la iniciativa per part d’aquests grups violents motivada també en part per l’acció de la justícia ha fet que gran part de la seva activitat se centri en l’anomenada “antirepressió”, afegeix el text. En aquesta línia, conclouen que “la mobilització en resposta als processos judicials detreu una quantitat més gran de recursos a aquests col·lectius, amb l’execució de campanyes de pintades o en xarxes socials”.
Tres sumaris vius
Pel que fa a les instruccions judicials obertes, la fiscalia de l’Audiència Nacional centra la pilota en tres diligències. En primer lloc, el sumari secret i de gran abast de les 104/2017, obert arran del referèndum del Primer d’Octubre. En segon lloc, el sumari 99/2018 que va investigar “l’amenaça detectada” que a parer seu despertaven els Comitès de Defensa de la República i que va acabar amb l’Operació Judes el 23 de setembre de 2019. I, en darrer terme, la macroinvestigació del Tsunami Democràtic amb el número 85/2019 que encara està pendent de recollir informació de comissions rogatòries internacionals per continuar la investigació. Un sumari, per cert, que també s’ha alimentat de la causa Volhov que porta a terme el Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, a mans del magistrat Joaquín Aguirre.
