El judici als membres independentistes de la Mesa del Parlament presidida per Roger Torrent –la de la legislatura anterior a l’actual– ha continuat malgrat la falta de Josep Costa, un dels seus processats i advocat, ja que s’autodefensa. Una situació inèdita que no ha impedit al president del tribunal, Carlos Mir, continuar el judici malgrat que ell mateix ha admès que després de 30 anys d’experiència mai s’havia trobat en aquesta situació. Així, han començat a desfilar per la sala diputats i lletrats dels Parlament que ja tenen unes quantes hores de vol en judicis d’aquesta mena. De fet, alguns d’ells ja van declarar al Tribunal Suprem pel judici del Procés i al judici de la Mesa de Carme Forcadell, també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquest matí ha estat el torn de l’exsecretari general de la cambra catalana, Xavier Muro, que ha deixat clar que les resolucions debatudes i que ha portat quatre polítics al banc dels acusats tenien un caràcter merament “declaratiu”. De fet, una resolució es va votar i no es va publicar. Muro ha insistit que ningú va expressar la voluntat de desobeir. A més, ha emfatitzat que la doctrina del Tribunal Constitucional és molt difícil d’interpretar en casos com aquest. Per la seva banda, els tres testimonis que han passat per la sala, exmembres de la Mesa de formacions unionistes, han admès que només tenien dubtes sobre la constitucionalitat de les resolucions.
Muro: “Expressava dubtes però no ho havia estudiat amb profunditat”
Muro ha remarcat que els serveis tècnics de la cambra catalana no tenen marge per impedir o no el tràmit d’una resolució perquè no poden entrar en el “debat ideològic”. “Els serveis jurídics només poden entrar en aspectes formals, a no ser que siguin qüestions molt concretes, com ara una Iniciativa Legislativa Popular que només pot afectar competències de l’Estatut”, ha detallat. En aquest sentit, ha retret al Tribunal Constitucional la poca claredat en la seva “nova doctrina”.
Així, ha recordat que el TC havia permès debatre i votar resolucions polítiques sobre el dret a l’autodeterminació i l’autogovern fins la doctrina del 2012 i 2015. “Continuem plantejant davant el TC aquestes dificultats però amb poc èxit”, ha arguït Muro per ressaltar que a l’hora d’aturar una iniciativa parlamentària cal que tot plegat sigui molt més clar. En aquest sentit, ha recordat que no es va publicar una de les resolucions perquè la notificació del TC anul·lant-la quan encara no s’havia enviat als encarregats del butlletí de la cambra. A preguntes del president del tribunal, Muro ha ressaltat que, si bé va expressar dubtes sobre si les resolucions topaven o no amb les prohibicions del TC, ho va fer en la segona resolució però advertint que “no ho havia estudiat amb profunditat”.
El testimoni dels que s’hi van oposar per si de cas
En el torn dels altres testimonis, hi han intervingut Laura Vílchez i Joan García, de Ciutadans, i el veterà David Pérez, del PSC. La primera testimoni ha prestat declaració sense que se li hagin llegit les advertències de la llei sobre la seva obligació de dir la veritat fins que l’advocada d’Eusebi Campdepadrós, Míriam Company, no ho ha avisat al tribunal. Ja havien preguntat quatre parts, dues acusacions i dues defenses. Vílchez, a més, llegia notes en lloc de respondre espontàniament, com ha admès davant el tribunal. Però el president l’hi ha permès, tot i que en teoria no es pot fer. Tots tres han admès, amb més o menys passió, que només tenien la sospita que no es podien tramitar les resolucions que han desembocat en el judici ateses les advertències del Tribunal Constitucional. “Davant la possibilitat d’incomplir a llei vam decidir no acceptar-les a tràmit”, ha confessat Pérez. També han reconegut que hi havia membres de la Mesa que no ho valoraven de la mateixa manera.
3 
