Nova batalla judicial arran del judici del Procés i la negociació política per la investidura. El president a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Antoni Comín i Clara Ponsatí han registrat un escrit al Tribunal Suprem amb què demanen al magistrat instructor de la seva causa, Pablo Llarena, que se n’aparti. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, es basa en les manifestacions del jutge en una conferència a la Facultat de Dret de Burgos, de la qual aquesta part va tenir coneixement el 12 de setembre de 2023, on “es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en el supòsit que s’arribés a aprovar una Llei d’Amnistia”.
Segons l’escrit, el magistrat que ha instruït la causa del Procés i que manté obertes les diligències contra tot l’exili, ha mostrat que és parcial. “Les seves declaracions no deixen cap dubte sobre la seva manca d’imparcialitat i interès directe en aquesta causa, que obliguen novament a la seva recusació”, afirmen l’exili en el seu escrit d’incident de recusació. A més, aporten diversos escrits i decisions on, la defensa de l’exili entén que van pesar més els arguments polítics que jurídics. Així mateix, la seva opinió fa preveure que el magistrat avança “una postura sobre com, en l’hipotètic en cas d’aprovar-se pel Poder Legislatiu una norma d’aquestes característiques, farà el que estigui a les mans per impedir la seva aplicació a aquest cas concret”.
La constitucionalitat d’una llei que ni existeix
L’escrit fa referència a què el passat 11 de setembre Llarena hauria afirmat que “hi pot haver un qüestionament de constitucionalitat d’una possible i futurible Llei d’Amnistia. “Si l’ordenament constitucional permet o no l’amnistia, és un primer qüestionament de constitucionalitat sobre una llei que ni tan sols existeix i, per tant, reflecteix un posicionament apriorístic de qui, arribat el cas, s’hi hauria de pronunciar si és que arriba a promulgar-se”, argüeix l’escrit.
“El mateix cal dir pel supòsit que aquesta futurible norma sigui constitucional pronunciant-se amb paraules com ‘llavors cal mirar si la possible llei és legítima o si es justifica’, o en el fet que va sostenir que calia mirar si hi ha una finalitat constitucionalment legítima que justifiqui que es desactivin principis constitucionals fonamentals’”, denuncia l’escrit aportant frases literals de les declaracions del jutge. “Desconeixem”, ironitza l’escrit, “des de quan la funció jurisdiccional passa per l’avaluació de la legitimitat de les normes que emanen del Poder Legislatiu, però sembla que la manca d’imparcialitat porta el magistrat a qüestionar, fins i tot, la legitimitat de les normes que puguin arribar a gestar, o no, els representants de la sobirania popular”.
